L'illa de Cabrera Gran

Un tast al passat agrícola i als boscos de Cabrera Gran.

L'afirmació feta el segle I per Plini el Vell «Cabrera és una illa deserta i cau de corsaris» tendrà vigència durant quasi 18 segles, pràcticament fins a la seva utilització com camp de presoners durant la Guerra del Francès, en el segle XIX. En tot cas, les imatges d'avui parlen de la seva transformació a partir d'un recent passat agrícola i ramader.

Cabrera Gran és una illa on predomina el relleu i on els redols planers són minsos. La precipitació anual tot just arriba a 350 mm i els sòls són magres. Tot i així, hi veurem traces d'un espartà aprofitament agrícola.

La figura 1, a la seva part esquerra, mostra una fotografia aèria del mes de juny de 1979 on es pot observar que una part de l'illa fou rompuda amb l'arada. L'àrea de conreu coincideix amb la part més planera de l'illa i dibuixa una llengua que neix al Port (1) en direcció sud-est cap el comellar de ses Figueres, envoltant la Serralada del Canal de ses Figueres (2) i arribant a ses Quatre Quarterades (3), amb la seva particular forma triangular. Les condicions climatològiques que ja hem avançat, no permetien més que alguns conreus de secà de cereals i de lleguminoses.

Figura 1. Fotografies aèries (1979 -esquerra i 2015 -dreta) d'una part de l'illa de Cabrera Gran. Font: CNIG

Pegam un bot de 36 anys, fins el juny de 2015. La fotografia aèria que veim a la part dreta de la figura 1 mostra clarament com la zona de conreu ha desaparegut, engolida per la vegetació natural. També, en termes generals es veu un augment del pinar, com és el cas de la cara nord de La Miranda (4). La vegetació de Cabrera en gran part és fruït de la presència històrica de ramat. Una situació que es va revertir amb la declaració de Parc Nacional.

La figura 2 ens durà a una petita anàlisi forestal. Ens centrarem en una zona de pinar de la península del Cap Ventós (5). L'anàlisi, feta amb LIDAR, consisteix en mesurar distàncies amb feixos de llum làser que permetrà cartografiar l'àrea en tres dimensions i dibuixar la distribució i alçada dels arbres.

Dins el requadre en negre, que representa la zona d'estudi, observam algunes clapes que indiquen manca d'estrat arbori i que corresponen amb zones de rascler. La línia divisòria permet separar les diferents conques i observar com els arbres de major alçada es distribueixen paral·lels a la xarxa de drenatge, lluny de les carenes, a raser del vent i on probablement el sòl conserva millor la humitat.

Figura 2. Mapa amb la distribució i alçada dels arbres a la península del Cap Ventós. Font: CNIG  

Per acabar, el concepte de Cabrera com una illa deserta, narrat per Plini al segle I, sembla vigent – amb els matisos que cadascú consideri. Llevat del trist episodi dels presoners francesos i d'un intent frustrat a finals de segle XIX de crear una colònia agrícola amb el nom de «Villa Cristina», durant el segle XX, Cabrera ha mantingut una població d'una quarantena de persones. A la dècada dels 60 hi hagué un intent de desenvolupament turístic però, com explica el geògraf Vicenç M. Rosselló i Verger a la seva tesi «Mallorca. El sur y sureste» (1964), la manca d'aigua a l'illa fou un dels motius que frenà el projecte.