Els
incendis forestals formen part del clima mediterrani i exerceixen un
paper de selecció en l’evolució de les comunitats vegetals tot
i que, la seva multiplicació durant les darreres dècades, ha
derivat cap a conseqüències negatives i, per tant, en la necessitat
d’una millor prevenció, detecció i extinció.
Una
particularitat dels incendis forestals és que la societat es focalitza en l'extinció. En canvi, en altres riscos
naturals, com les inundacions o els terratrèmols, l'accent es situa
en identificar les possibles vulnerabilitats i adaptacions.
Les
imatges enregistrades per satèl·lits són eines utilitzades amb
freqüència per analitzar els incendis forestals des de quatre
vessants: la predicció, l'evolució, la cartografia de l'àrea
afectada i el seguiment de la regeneració.
La
figura 1 representa una imatge enregistrada el dia 22 d'agost de 2013
pel satèl·lit Landsat en què es pot observar la ferida d'un incendi
forestal al quadrant Sud-Oest de la Serra de Tramuntana. Es tracta d'una zona amb
una mitjana de precipitació anual baixa, d'uns 620 mm on, dia 26 de
juliol de 2013, va tenir lloc el major incendi forestal a les Illes
Balears des de que se'n registren dades. L'incendi va afectar de manera majoritària al municipi d'Andratx, i va botar als municipis veïns de
Calvià i Estellencs.
 |
Figura 1. Àrea afectada per l'incendi a Andratx de 2013. Font: NASA
|
En
total, es varen cremar fins a 1942 ha. Per tenir una referència, si
observam a la mateixa imatge la superfície de Palma dins la via de
cintura, incloent-hi el bosc de Bellver, aquesta no arriba a 1700 ha. En
tot cas, el fet insular imposa una escala particular. La superfície
afectada pels incendis forestals és relativament baixa comparada amb
una escala continental. La línia litoral, actuant de tallafocs
natural, seria un factor determinant.
La
teledetecció també va contribuir durant el segle passat a conèixer
l'abast dels incendis forestals en àrees remotes, com és el cas de
Sibèria, i que ja havia anticipat l'explorador, naturalista,
cartògraf i militar Vladímir Klavfievich Arséniev (1872 - 1930) a
la seva magnífica novel·la Dersú Uzalà, duita a la pantalla el
1975 pel director de cinema Akira Kurosawa.
La
figura 2 mostra un mosaic d'imatges enregistrades pel satèl·lit
Landsat els dies 21 i 23 d'agost de 2015. S'hi pot observar una gran
quantitat d'incendis envoltant al llac Baikal, a la regió de
Sibèria. També s'hi veuen les ferides d'antics incendis, ja
extingits. Per entendre la seva magnitud, he superposat el mapa de
Mallorca i l'àrea malmesa per l'incendi d'Andratx. La superfície
que crema és superior a tota l'illa de Mallorca.
En
tot cas, malgrat les diferències d'escala —tan evidents des del
satèl·lit—, seria prudent recordar que els espais insulars són
entorns especialment vulnerables. El nombre d'espècies que l'habiten
és limitat i la probabilitat d'extinció major com més petita sigui
l'illa.
 |
Figura 2. Cadena d'incendis al llac Baikal. Font: NASA
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada