7/6/16

La temperatura dels oceans

La immensitat dels oceans els converteix en un entorn idoni per la teledetecció.

Els oceans juguen un paper rellevant en el clima de la Terra. La seva immensa massa d'aigua els converteix en magatzems d'una gran quantitat de calor que es perd i es guanya poc a poc, i que modera la temperatura de la Terra. La seva magnitud, que ocupa el 71% de la superfície de la Terra, origina que els satèl·lits esdevinguin eines magnífiques per a la seva anàlisi.
La capacitat dels sensors satel·litals permet esbrinar diferents variables dels oceans com ara: la salinitat, la clorofil·la, la presència de gel, d'hidrocarburs o la temperatura de la superfície, entre moltes altres coses. Avui veurem dos exemples lligats a la temperatura diürna de la superfície del mar.
La figura 1 representa un mapa del món amb les anomalies de temperatura de la superfície del mar. L'anomenam "d'anomalies" en el sentit que compara la temperatura d'un mes concret —en aquest cas de juliol de 2015— amb la temperatura mitjana dels mesos de juliol dels darrers 15 anys. Per tant, el que ens diu el mapa no és la temperatura de l'aigua sinó la variació positiva o negativa davant d'una mitjana.
 Figura 1. Mapa amb la variació de la temperatura de la superfície del mar. Font: Nasa
El mapa resulta de combinar diferents imatges del sensor MODIS del satèl·lit Aqua de la NASA. En aquest cas, hem d'entendre les imatges com matrius amb cel·les de 16 km2 en que cadascuna de les cel·les registra un valor de temperatura. Aquest format permet fer operacions algebraiques i determinar, per exemple, que la mitjana de la temperatura de juliol 2015 ha estat 0.22°C superior a la mitjana de juliol dels darrers 15 anys.
Paral·lelament, una anàlisi visual del mapa ens permet veure el diferent comportament zonal de la temperatura. Observam àrees amb una temperatura particularment superior a la mitjana, com és el cas del Pacífic oriental equatorial, on tenia lloc el fenomen de variabilitat climàtica d"l Niño" (1) o també una mar Mediterrània occidental particularment calenta (2). En el sentit oposat tindríem les costes de Nova Escòcia (3) fins a la mar Bàltica (4) amb una mar més freda que la mitjana.
A la figura 2 ens centrarem en la temperatura de la superfície de la mar Mediterrània —no en la seva variació—. Els valors corresponen a juliol de 2015 i el mapa obtingut dibuixen una sèrie de patrons de temperatura, alguns dels quals comentarem.
 Figura 2. Mapa amb la temperatura de la superfície del mar Mediterrani (juliol 2015). Font: Nasa  
D'oest a est, el primer que destaca és l'oceà Atlàntic, més fred. Fins i tot veim com part d'aquesta aigua freda entra per l'estret de Gibraltar (1). El golf de Lleó —zona on també es renova l'aigua— també registra una temperatura inferior (2). En canvi, la mar Tirrena (3) és una de les zones més escalfades, així com la mar Adriàtica (4) o el golf de Gabès, a Tunísia (5).Per contra, una part important de la Mediterrània oriental està més freda, sobre tot la mar Egea (6).
Per acabar, observam com la mar Roja (7) registra la temperatura més elevada i, mentre que la seva etimologia es discuteix, representarem la seva escalfor de color vermell, en senyal de respecte als mestres de la cartografia mallorquina dels segles XIV i XV i a les seves magnífiques cartes nàutiques, amb un mar roja pintada de color vermell.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada