Mapa amb la relació d'habitatges buits a Palma segons el cens de 2011

Es mostra un mapa amb el nombre d'habitatges buits a Palma. Les dades, publicades per l'INE, corresponen al cens amb referència dia 1 de novembre de 2011. La distribució es representa per seccions censals. Segons dades del cens, a Palma es comptabilitzaven un total de 15550 habitatges buits.

La cartografia dels padrins

A partir de les dades del cens amb referència dia 1 de novembre de 2011, publicades per l'INE, es mostra una cartografia amb la població major de 64 anys. La particularitat és que la distribució elegida són les seccions censals. Es presenten quatre mapes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i Palma. Per acabar s'inclou una taula amb algunes de les variables susceptibles de ser cartografiades a escala de secció censal i que he elegit de forma aleatòria d'una secció censal de Palma. A veure si qualcú l'endevina.

Variables del cens de 2011 (INE) cartografiables a escala de secció censal (1)

Variables del cens de 2011 (INE) cartografiables a escala de secció censal (2)

Inundacions en el Marroc, novembre 2014

Es presenten unes imatges captades pel sensor OLI del satèl·lit Landsat 8. Les imatges són prèvies i posteriors a les inundacions que afectaren al Marroc durant el passat mes de novembre. A l'enllaç http://www.meteoillesbalears.com es pot consultar una previsió del temps que va fer en Miquel Tomàs de @metillesbalears sobre aquesta zona pels darrers dies de novembre. Les inundacions tengueren conseqüències tràgiques, amb pèrdua de vides humanes i bens materials.

Una combinació RGB 6,5,3 a partir de l'infraroig mitjà, infraroig proper i verd evita que l'aigua carregada de sediment es confongui amb el color marró del sòl en una composició a color natural. 

Cada una de les imatges és una composició a partir d'una imatge de dia 14/11/14 a la part esquerra i una imatge de dia 30/11/14 a la dreta.

Herència espacial de la Guerra Freda. Les imatges desclassificades de la dècada de 1960 i 1970

Durant la dècada de 1960 i 1970, en un escenari de Guerra Freda, els EUA varen dur a terme una sèrie de missions de teledetecció amb diferents satèl·lits de reconeixement. Un dels motius era esbrinar la capacitat del sistema de míssils de la antiga Unió Soviètica, a la vegada que, produir cartografia per l'exèrcit dels EUA i altres organismes federals. Així, entre 1960 i 1972 es varen enregistrar un total de 860.000 imatges de tota la superfície terrestre. 

Els satèl·lits es llançaren en diferents missions, orbitant entre els 180 i els 300 km d'altitud. Durant la seva òrbita, una o vàries càmeres anaven enregistrant fotografies de la superfície terrestre. Finalment, el satèl·lit perdia l'òrbita i una càpsula que contenia el material fotogràfic era recuperada per l'exèrcit. La resolució espacial de les imatges variava entre els 0.6 m i els 140 m.

Una part d'aquestes imatges va ser desclassificada pel President Clinton a a l'any 1995. En l'actualitat, les imatges estan custodiades pel Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Les imatges, comparades amb imatges actuals, són una font d'informació per observar els canvis soferts a la superfície terrestre durant els darrers cinquanta anys.

Es presenta un petita selecció d'imatges de diferents indrets, començant per la glacera d'Aletsch, als Alps Bernesos i continuant pel golf Pèrsic, amb una rellevància geopolítica important. Seguidament es pega un bot fins a Grenlàndia, per finalitzar a l'Himalàia, amb imatges -com la dels Alps- que ens permeten observar la coberta de neu i gel, variables importants en un escenari de canvi climàtic. 

La part esquerra de la imatge representa l'àrea del requadre vermell de la imatge superior, a la vall de Chitwuan, al Nepal. Es pot observar l'alta resolució espacial, d'aproximadament 5 m. A la part dreta de la imatge es pot observar,  a partir d'una imatge de Google Earth. com és l'àrea en l'actualitat

La banda 9 "Cirrus Band" del Landsat 8

La nova banda 9 del sensor OLI del Landsat 8 té una resolució espectral entre 1,34 - 1,36 µm. La banda -coneguda com Cirrus Band- ajuda a identificar la presència de Cirrus.

Els Cirrus podem ser molt prims, dificultant la seva detecció en altres bandes de l'espectre electromagnètic. La part esquerra de la imatge presenta una composició en color natural, es a dir, el que aproximadament veuria l'ull humà des del satèl·lit a 700 km d'altitud. Es pot intuir la presència de niguls però, en general, aparenta ser un dia relativament clar. En canvi, la part dreta de la imatge, agafada en el mateix instant i, formada a partir de la banda 9, deixa a la vista una important presència de Cirrus. 

La banda 9 actua a partir de reflectir els cristalls de gel dels niguls alts a la vegada que és absorbida pel vapor d'aigua aprop de la superfície.

Determinar la presència de Cirrus, permet determinar si cal incorporar mesures correctores a la imatge, ja que, els valors del píxels poden resultar afectats.

Landsat Coastal Band

La banda 1 del sensor OLI del satèl·lit Landsat 8 és una novetat dins el programa Landsat. Aquesta banda té una resolució espectral de 0.433–0.453 µm, en el canal visible del blau, concretament del blau profund i violeta. Aquesta banda també es coneix com coastal aerosol band, arrel dels seus dos usos principals: la captació d'imatges en aigües poc profundes, i el seguiment de les partícules fines com la pols i el fum.

En aquesta imatge, de dia 06/11/14, la banda 1, permet destacar la presència de sediment dins la mar (remoguda) a la badia de Palma.  Cal recordar que en aquestes dates, Mallorca arrossegava uns dies de pluges i fort vent.

La nevada de gener de 1985 a partir del Landsat 5 TM

Es presenta una imatge, a diferent escala, i diferent combinació espectral, captada dia 13/01/85 a les 10:01 GMT, pel sensor TM del Landsat 5.

Les figures 1-2 permeten observar una important superfície nevada (color cian) sobre la Serra de Tramuntana. Per tal de diferenciar la neu dels niguls, es combina la imatge en fals color, utilitzant les bandes 5,4,2 (Infraroig mitjà, infraroig proper i verd). 

La reflectància de la neu és molt elevada en el visible i es podria veure perfectament amb una composició a color natural però, amb presència de niguls, la seva distinció no és senzilla (figura 3). En aquest cas és millor incorporar la banda de l'infraroig mitjà, donat que les gotes o cristalls de gel dels niguls són més petits que els grans de neu, absorbint una menor radiació en aquesta banda. Així, amb color cian (blau verd) es pot distingir la neu front als niguls.

Figura 1. Fals color 5,4,2

Figura 2. Fals color 5,4,2

Figura 3. Color natural 3,2,1

Un model digital d'elevacions (MDE) a partir de la missió topogràfica del transbordador Endeavour

Durant una missió de l'Endeavour, el febrer de 2000, es va equipar el transbordador amb un sensor radar per obtenir un model digital d'elevacions de la major cobertura possible de la Terra.

Durant 11 dies, el transbordador va està orbitant a l'espai mentre agafava imatges. La missió es va dir "Shuttle Radar Topography Mission" (SRTM). Finalment, es va conseguir cartografiar tota la superfície de la Terra entre els 60º de latitud sud i els 60º de latitud nord.

Es mostra el MDE corresponent a una part de Mallorca, concretament a la Serra de Tramuntana, amb dues paletes de colors per veure diferents matisos. En el MDE representat a escala de grisos es pot observar clarament l'alineació SO-NE de la Serra de Tramunta així com varis torrents que s'obrin camí transversalment a la Serra.

També destaca la vall de Sóller i si ens fixam en el prat de Sant Jordi, veim com el radar va enregistrar uns valors d'altitud per davall els zero metres. Fent zoom a la imatge es poden anar veient altres detalls que deix a criteri de cadascú.

Vos deix les imatges amb la curiositat que el transbordador fou batiat amb el nom Endeavour en honor al vaixell Endeavour amb el qual el capità James Cook va encetar les expedicions científiques en el SXVIII.

Uns dies després d'escriure aquesta entrada, me vaig decidir a fer un mosaic per tal d'observar tota la superfície de Mallorca. Aquí la deix, per transitar virtualment sobre la seva topografia.

Els clots de l'Infern (dolines) i la presència de brucs (Erica arborea)

A la imatge següent ens apropam a un dels paratges més emblemàtics de l'exocarst de Mallorca. Concretament l'àrea entre la carretera a sa Calobra i el torrent de Pareis i que ens mostra una important presència de dolines, rellars, pòlies així com el canyó fluviocàrstic del torrent de Pareis.

A partir de les bandes de l'infraroig proper, del vermell i del verd a l'espectre electromagnètic, podem processar una imatge en fals color on, en color vermell, es pot observar la resposta de la clorofil·la que ens indica la presència de vegetació sana i vigorosa. Observant la imatge, destaquen una sèrie de polígons irregulars, de color vermell, amb forma arrodonida i d'uns 100 metres de diàmetre, es tracta de dolines colonitzades per brucs Erica arborea.

Curiosament, el bruc és un arbre calcífug i com a tal no viu bé en sòls calcàries, per tant, ens trobam davant un petit miracle degut a que les dolines, es troben colmatades per argiles residuals de decalcificació, que proporcionen un sòl adequat per l'existència del bruc.

Imatge a partir del satèl·lit SPOT5 de dia 14/07/10. Font: ING/PNT

L'erupció del volcà islandès Bardarbunga a partir d'imatges del satèl·lit Landsat 8

L'absència de niguls ha permès que el passat dia 6 de setembre, el sensor OLI del satèl·lit Landsat 8, captàs unes imatges del volcà islandès Bardarbunga.

Però per començar, un vídeo magnífic sobrevolant el volcà i que ens mostra la seva bellesa.


Volcano at night - Iceland September 4 2014 from Jon Gustafsson on Vimeo.

Pujant fins a 705 km d'altitud, a vista de "Landsat", una combinació RGB, amb les bandes de l'infraroig mitjà i l'infraroig proper, permet destacar la lava fresca, així com la ploma de vapor i de diòxid de sofre. També es perfectament visible la immensa glacera Vatnajökull (en color blau).

He processat unes a imatges a diferent escala, així com una composició sobre un model digital d'elevacions, i que permet observar les dimensions de l'erupció.

Per acabar, podeu fer un seguiment en temps real de la subsidència de la caldera

DEM a partir d'imatge del sensor OLI del Landsat 8. Font: USGS

D'un temps en el que la ramaderia a Mallorca tenia el seu pes. La mirada del satèl·lit

A partir d'una conversa amb en Joan Mayol he decidit ampliar una mica aquesta darrera entrada sobre el reguiu i el bestiar boví a Mallorca. Amb en Joan, vàrem estar comentant la imatge de 1985 i també parlàrem del llibre de Joan Adrover Realitats foravileres, publicat l'any 1972. Un llibre que desconeixia i actualment esgotat, però que vaig tenir la sort de trobar-ne un exemplar a la Llibreria Ripoll del carrer de Sant Miquel a Palma.

El llibre, tal com m'havia avançat en Joan és molt recomanable i presenta una anàlisi breu però completa de la realitat pagesa al municipi de Campos a principis de la dècada dels 70. Així, he trobat adient complementar la imatge de 1985, amb dues altres imatges; una de dia 16/08/72 i que representa una de les primers captures del satèl·lit Landsat (han passat 42 anys) i una altra d'aquest estiu, concretament de dia 17/07/14.

Recuperam per tant el fil de l'entrada anterior, comentant la imatge de 1985 i a continuació comentaré la incorporació de les altres dues imatges.

[... ] Ara que cada cop sembla més evident que anam cap un model econòmic de monocultiu turístic, he recuperat una imatge de satèl·lit de fa 29 anys i que ens permet apreciar la importància que va tenir la ramaderia a Mallorca, concretament a Campos.

Segons Binimelis et al. (2008) La cria intensiva bovina va ser molt important a Mallorca des de la dècada de 1960 fins a la meitat de la dècada de 1980. De forma específica, el municipi de Campos havia desenvolupat una especialització en la producció intensiva de llet i pastures de regadiu (alfals). Però la integració d'Espanya a la Comunitat Europea, el 1987, va causar la crisi d'aquest model econòmic.

Per aquesta breu entrada al bloc he seleccionat una imatge de dia 17/07/1985 del sensor TM del satèl·lit Landsat 5. Un cop processada la imatge, en una composició de fals color, podem observar en color vermell intens l'abundant presència de parcel·les de reguiu que van des de Campos fins a Ses Salines. Una imatge que corrobora, tal com descriuen Binimelis et al. en el seu article, la importància que va tenir en el seu moment la ramaderia.

Podeu consultar l'article complet a l'enllaç a peu de pàgina.

Composició RGB (4,3,2) Landsat 5 TM, dia 17/07/85 Font: USGS

La imatge següent ens permet retrocedir a l'estiu de 1972. La resolució del satèl·lit Landsat era menor, de 60 m/píxel front als 30 m/píxel actuals. Malgrat la presència de niguls, es pot observar amb color vermell intens la presència de parcel·les de reguiu a Campos, Ses Salines i també al prat de Sant Jordi. Per aquest motiu he utilitzat una escala menor, per tal de poder valorar la importància del reguiu a Palma.

Composició RGB (6,5,4) Landsat 5 MSS, dia 16/08/72 Font: USGS

Per acabar, una imatge de fa poques setmanes, de dia 17/07/14 on la presència de reguiu a Campos i Ses Salines és pràcticament inexistent. Així, amb l'ajuda del satèl·lit es corrobora el que ja sabíem però que en tot cas, a partir de la possibilitat de veure aquestes imatges, no me deixa de sorprendre.

Composició RGB (4,3,2) Landsat 8 OLI, dia 17/07/14 Font: USGS

Jaume Binimelis Sebastian, Antoni Ordinas Garau et Joana Maria Arrom Munar, « Changement et transformation d’un système d’élevage insulaire avec l’intégration dans l’Union Européenne. L’exemple de la commune de Campos (Majorque) », Ruralia[En ligne], 20 | 2007, mis en ligne le 07 mai 2008.

URL : http://ruralia.revues.org/1642

Adrover, J. 1972. Realitats foravileres. J.Mascaró Passarius: Palma, 72 pp.

Els pinars d'Eivissa segons l'Arxiduc

Sense entrar a parlar a fons sobre la figura de l'Arxiduc Lluis Salvador, podem destacar que tenia la dèria de la cultura i que, s'ho podia pagar. De sòlida formació intel·lectual, l'any 1867 arriba a Mallorca amb interès científic i amb el seu iot Nixe va navegar per la Mediterrània, donant una especial atenció a les illes, de les que recollia abundant informació.

La seva obra magna és Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891) i que representa la major monografia regional escrita en aquell moment. L'obra és un vertader treball en equip amb molts col·laboradors durant 20 anys de feina. Una obra amb base científica, dins el corrent positivista alemany a la vegada que reivindica un descobriment del sud, un món més primitiu, menys desenvolupat.

Editada inicialment en alemany, van aparèixer algunes versions en castellà de parts específiques de l'obra completa. Una d'elles és Las antiguas Pityusas (1886). D'aquesta obra pas a transcriure el que l'Arxiduc ens ha fet arribar sobre les diferents utilitats del pi i de l'estat general dels pinars eivissencs, així com dels efectes de la presència de cabres.

Los bosques tienen no escasa importancia en Ibiza, constituyendo uno de los principales recursos de la isla. La mayor parte de ellos se componen de pinos carrascos que dan una madera bastante buena y muy resinosa, lo cual hace que se conserve mucho tiempo sin alteración y sea por lo mismo muy apropiada para la construcción de buques, techos de habitaciones y otros usos análogos. Esto no obstante, los naturales del país la utilizan principalmente como combustible y para hacer carbón [...] De la corteza del árbol, que suministra el tanino de que tanto uso hacen los curtidores, se exportan grandes cantidades para Galicia, Cataluña y Mallorca. Haciendo incisiones en el tronco, se obtiene una resina que sirve para la fabricación de la brea, y las semillas contenidas en el fruto o piña, por lo común relativamente largas y puntiagudas, se dan a los pájaros enjaulados y también a las aves de corral.

Los pinares están muy descuidados en Ibiza, viéndose en ellos con frecuencia grandes claros, que acusan, por un lado, el poco miramiento que se les guarda al talarlos desmedidamente para vender la leña o convertirla en carbón, y por otro, la indiferencia con que se les ve desaparecer y se deja pasar el tiempo sin replantarlos. Y más lástima da el que así suceda, al considerar la suma facilidad con que se podría evitar su empobrecimiento y hacerles adquirir mayor importancia, llenando los vacíos que deja el hacha destructora y plantando pinos en muchas tierras incultas que nada producen en el día; lo cual proporcionaría grandes utilidades a la isla, gracias a la proximidad de los puertos o calas de la costa por donde se verifica la exportación de la leña y el carbón, que reduciendo a una cantidad insignificante los gastos de transporte, hace que puedan entrar estos productos en ventajosa competencia con los de otros países, por la mayor baratura de su precio.

Algo crecido era también, no hace muchos años, el número de las cabras que se criaban en el reducido territorio de Ibiza [...] pero desde aquella época (1865) en vez de aumentar han ido más bien en disminución, hasta el punto de no existir ya apenas una sexta parte de las que había antes (8.850) , por haberse convencido los hacendados y labradores, de que no convenía fomentar la cría de estos animales, habida consideración al sumo daño que causan al arbolado, superior en mucho a la utilidad que de ellos puede reportarse. Así, no será extraño que con el tiempo lleguen a desaparecer completamente.

S'albufera de Mallorca a finals del segle XVI

A partir dels treballs geogràfics i cartogràfics de Joan Binimelis (circa 1601, però situables a la dècada de 1590) ens trobam amb una interessant descripció de s'Albufera de Mallorca on, a més d'aspectes geogràfics, Binimelis també facilita una relació detallada de la seva fauna.

En primer lloc, Binimelis descriu la localització i les dimensions de s'Albufera: 

Por la línea del Sur tiene Alcudia una grandísima laguna, la que los árabes llamaron Albufera, que quiere decir mar quieto; tiene de ámbito y circunferencia cerca de 12 mil pasos geométricos, que son tres leguas [...]

Si feim la conversió de passos geomètrics a kilòmetres, l'Albufera que descriu Binimelis ocupava una circumferència amb una longitud de 16.6 km i per tant, una superfície de 2.194 ha. (La superfície actual del Parc Natural és de 1.646 ha).

Continua explicant aspectes de caràcter econòmic i sanitaris, destacant la bona salubritat de les seves aigües

[...] suélese arrendar cada año por pasadas de 700 Libras sin muchos arreos y otros haberes y fué error de algunos que pensaron, que esta laguna o Albufera sea contagiosa ni menos causa enfermedades a sus vecinos y moradores pensando que por estar allí las aguas represadas y detenidas que de necesidad habían de corromperse, en especialidad en el verano: pero no es así; porque es laguna muy grande, y de continuo entran en ellas muchas aguas del mar y de tierra, con las avenidas de aquellos barrancos, que recogen muchas aguas y de muchas fuentes, que dentro de ella nacen.

Deixant de banda els aspectes geogràfics, Binimelis fa una detallada descripció de la fauna i de la seva utilitat.

[...] Criánse en dicha albufera grande copía y abundancia de pescado, y de muchísimas especies, de donde se provee gran parte de la Isla. Como son los que llamamos, llisas pollagarals, Cabots, Anguilas, Mujols, Llops, Doradas, Aguts, Lenguados, Esparrays, Palomides y Corballs y muchísimos otros. Críanse también en dicha albufera varios volátiles, aquatiles, como son Anades, Fotjes, Flamencos, Garces, Ocas, Agroms, Gallinas de agua, Piulas, Sellas, Gallers laveros, Canteras, Anades de Barberia, Xaballies, Cullarots, Cabucells, Corpataces, Esplugaboas, Capblanch, Bregats, y Grullas y Cisnes muchísimos, que de sus plumas y pieles hacen mucha grangería sacándolas del Reino.

Per acabar, descriu el seu Grau, les dificultats per superar-lo i proposa construir un pont.

A una milla de Alcudia o más, está la entrada de la Albufera, a la que el vulgo llama el Grau, que no se puede pasar sino con barco o a caballo tirándose mucho a la parte del mar, en este lugar del Grau, se puede fácilmente edificar un puente suntuoso, y es muy necesario que se haga porque no se pierda allí más gente ni se digan más inconvenientes de los que hasta hoy han acontecido, y lo que queda más adelante todo es playa muy descubierta y pinar, y sin cosa de consideración y baste esto para dar fín a los confines y término marítimo de Alcudia.

Mapa del terme d'Alcúdia, de l’obra de Joan Binimelis. Extret del manuscrit MSS/10394,

Biblioteca Nacional de España, datat l’any 1601 (accessible per Internet)

Una primera descripció geogràfica i els primers mapes de la Vall de Sóller (finals del segle XVI)

Bon dia,

El llibre corresponent a la VII edició de les Jornades d'estudis locals de Sóller i Fornalutx ja està disponible a la web de l'ajuntament de Sóller. En aquesta edició podeu trobar un ampli recull de comunicacions. Una d'elles tracta d'una primera descripció geogràfica de la Vall de Sóller, així com de dos mapes; el de Joan Binimelis i el d'Antoni Verger. La comunicació la varem presentar de forma conjunta el Dr. Antoni Ginard i jo.

Si anau a l'enllaç http://www.ajsoller.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc268138.pdf trobareu la comunicació, concretament, a la pàgina 151. Aquí vos adjunt els mapes en color, ja que l'edició del llibre fou en blanc i negre.

Salut
Joan

Mapa del terme de Sóller, de l’obra de Joan Binimelis. Extret del manuscrit MSS/10394,

Biblioteca Nacional de España, datat l’any 1601 (accessible per Internet).

Imatge del mapa d'una part de Mallorca de 1594 (AGS; MPD 07-136; accessible per internet). 

Vista amb detall dels dos mapes