27/12/15

DE STROMBOLI A MALLORCA: 1000 KM I UN SEGLE

Pedres que suren a la mar salada...
Illes que van a la deriva...



Finals del segle XIX a una platja del llevant de Mallorca, després d'uns dies de fort vent allevantat. 

Uns al·lots corren per l'arena.

—Guaita, allà entre l'escuma!
—On?
—Allà, al costat del tronc, de color negre!
—Ja la veig, correm!
—Creus que ho serà? el padrí estarà content.

En Miquel era el que més aviat corria i el que primer agafà la pedra, tot d'una reconegué el seu color negre, com del carbó que feia son pare. Dins la ma, es va sorprendre fos tant falaguera.

—Com ha arribat fins aquí, demanà en Tomeuet?
—Surant
—Surant?
—Sí surant a la mar salada, diuen que venen d'una illa on hi ha un volcà.
—I on es troba aquesta illa?
—Lluny, molt lluny.

Hivern 2015, a Son Macià, 130 anys després. Dia de matances a Can Coa d'all.

Mort el porc i socarrat el pèl, arriba el moment de raspar la pell. Mestre Miquel porta una pedra negra a la ma, una pedra que fou del seu padrí, que era al·lot a finals del segle XIX.

Comença el moviment rítmic, constant, fregant amb la pedra. Cal deixar la pell ben neta. Del porc, tot s'aprofita, també la pell.

—Maria: Mestre Miquel, què portau a la ma?
—Una pedra tosca, era del meu padrí, després fou de mon pare. He sentit a dir que són d'un volcà anomenat Stromboli. Arribaven amb els temporals de llevant, surant. Suren a la mar salada. Quan érem al·lots les anaven a cercar vorera mar. Els al·lots d'ara ja no hi van.

Na Maria es queda pensativa, fixa la seva mirada a n'Andreu, el seu home.

Les matances arriben a la seva fi, comença a fer fosca, és hora de tornar a Ciutat. Na Maria i n'Andreu agafen el cotxe.

—Maria: Recordes la pel·lícula? Stromboli, de Roberto Rossellini, amb Ingrid Bergman i Mario Vitale.
—Andreu: Sí, en Mario Vitale demana a n'Ingrid Berman per casar-s'hi, li diu que la portarà a un paradís, a la seva illa, a Stromboli.
—Maria: Té un final trist
—Andreu: Sí, per ella, l'illa és lluny de ser un paradís, no entén com els seus habitants, anys després d'haver emigrat a Nova York, decideixen tornar.
— Maria: El capellà de l'illa li explica de forma clara: "tornen perquè aquí és ca seva".
—Andreu: en Joanet, el fill de na Catalina i en Pere també ha tornat d'Alemanya. Enyorava el seu poble, els amics, les olors, els colors... Va fer un curs a distància i fa poc ha trobat feina a un hotel especialitzat en gent gran.
—Maria: Quina feina fa a l'hotel?
—Andreu: S'ha hagut de fer autònom, treballa a l'Spa, cuida els peus dels turistes, els hi deixa la pell suau, ho fa amb una pedra, una pedra tosca.
—Andreu: I per tu, Maria, on és ca teva?
—Maria: No ho sé, abans ho tenia clar, ara dubto. Crec que anam perduts, a la deriva.
—Andreu: No passis pena, les illes, com les roques, no poden anar a la deriva, en tot cas, s'enfonsen i punt.
—Maria: T'equivoques, ja has vist com hi ha pedres que suren, quedant a la deriva. Són pedres fràgils i el seu rumb està en les nostres mans. Llàstima cada cop quedin menys mans com les de Mestre Miquel.
—Andreu: Pot ser tenguis raó. Només ens salvarà un miracle.
—Maria: En certa manera, que una pedra suri, dins la mar salada, ajuda a creure amb els miracles.



 Joan Bauzà, hivern 2015


10/10/15

Imatges del satèl·lit Sentinel-2A

Es presenten unes primeres imatges enregistrades pel satèl·lit Sentinel-2A de l'Agència Espacial Europea. La seva resolució espacial en les bandes 4-3-2 és de 10 metres per píxel.





29/9/15

Esquema tectónico de la isla de Mallorca. XIV Congreso Geológico Internacional (1926)

Amb motiu del XIV Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Espanya el 1926, entre els dies 10 de maig i 12 de juny es van dur a terme un total de 16 excursions: estret de Gibraltar, cap de Gata i serra de Ronda, jaciments metal·lífers de Linares i Huelva, tectònica de la vall del Guadalquivir, serralades bètiques, Terciari de Burgos, volcanisme de les illes Canàries, mines d’Almadén, serra de Guadarrama, Terciari continental d’Aranjuez, conca carbonífera asturiana, jaciments de ferro de Bilbao, la conca potàssica catalana i el Pirineu central, la regió volcànica i, les Balears.

Es presenta el mapa corresponent a l'excursió a l'illa de Mallorca. El mapa és obra de Bartomeu Darder i Pericàs amb la col·laboració de Paul Fallot.







FORNÓS, Joan. 2008. Bartomeu Darder i Pericàs, geòleg i mestre.
Accessible a http://publicacions.balearsfaciencia.org/dades/11archivo_1.pdf

ARAGONÊS, Enric. 2007. El Mapa Geològic de Catalunya entre el XIV Congrés Internacional i la guerra civil (1926-1936). Treb. Mus. Geolo. Barcelona, 15 (2007): 81-227

22/9/15

Variació de la temperatura de la superfície del mar agost 2015/2014

Es presenten uns mapes amb la variació de la temperatura de la superfície del mar (SST) entre la mitjana d'agost 2015 i agost 2014. Les dades són a partir del satèl·lit Aqua Modis, disponibles gràcies a NASA Earth Ocean Color.

Per calcular la variació, utilitzant el programa SEADAS, he restat els ràsters amb la SST d'Agost 2015 i 2014.

A la figura 1 es pot observar la variació de temperatura en un mapa global. Destaca clarament la franja de el Niño, a l'Oceà Pacífic.

Si ens apropam a la Mediterrània i comparam la variació de la SST d'agost 2015/2014 (figura 2) amb la de juliol 2015/2014 (figura 3) es veu com mentre el juliol teniem una variació positiva important, durant l'agost aquesta ha disminuït. Probablement ajudada pels episodis de precipitació durant la segona quinzena d'agost 2015.

Figura 1.

Figura 2.

Figura 3.

15/9/15

Imatges SAR de tempestes sobre la mar.

Es presenten unes imatges enregistrades pel Satèl·lit Sentinel-1 de la ESA del passat dia 02/09/2015 a les 06:02 UTC.

El Sentinel-1 va equipat amb un sensor SAR. Durant una tempesta sobre la mar, el SAR enregistrarà essencialment la rugositat provocada sobre la superfície de la mar per l'impacte de la precipitació. De forma secundària  també la senyal es veurà afeblida per les gotes d'aigua precipitant.

A la figura 1 es pot observar un croquis que explica la signatura (ideal) d'una cèl·lula de tempesta que permet entendre les imatges següents.

He incorporat una imatge del radar meteorològic de l'AEMET del mateix dia a les 06:00, per tant, amb 2' de diferència amb la imatge del SAR. Després d'un ràpid procés de georeferenciació, la imatge del radar meteorològic es pot comparar amb la imatge SAR.

Així, a la figura 2 i 3 s'observen les tempestes sobre el N, NW i W d'Eivissa i la forma en que les registra el SAR. Paral·lelament, he afegit la imatge del satèl·lit meteorològic per poder comparar-les.

Les figures 4 i 5 serveixen per veure com la tempesta sobre Eivissa crea un atenuació (ombra) a la senyal però que el SAR és capaç de mantenir la senyal que ve de la superfície de l'illa.

Figura 1. (1)


Figura 2.

Figura 3.

Figura 4.

Figura 5.

(1) Font: Footprints of storms on the sea: A view from spaceborne synthetic aperture radar. J. Geophys. Res., 99, 7961-7969



8/8/15

Imatges del satèl·lit Sentinel-1 de l'Agència Espacial Europea (ESA)

El satèl·lit Sentinel-1 pertany a l'Agència Espacial Europea (ESA) dins el programa Copernicus. El satèl·lit disposa d'un sensor radar d'obertura sintètica (SAR) i fou enlairat dia 3 d'abril de 2014, amb un coet Rus Soyuz, des de la Guaiana Francesa.

Els sensors radar són un complement als sensors que treballen dins l'espectre solar. Un avantatge és la seva capacitat per adquirir imatges tant de dia com de nit així com amb independència de la presència o absència de niguls, ja que la freqüència en la que treballen permet "atravessar-los".

El processament d'imatges de sensors SAR requereix una tècnica distinta al d'imatges captades per sensors dins l'espectre solar com el sensor OLI del Landsat-8 o el MODIS de les Plataformes TERRA i AQUA.

Una d'aquestes tècniques és la interferometria, a partir de la comparativa de dues imatges radar d'una mateixa àrea i en dates diferents. Aquesta tècnica permet observar, de forma precisa, els moviments que ha fet el terreny -una informació especialment útil en el cas dels terratrèmols. En el següent enllaç es poden veure unes imatges del Sentinel-1 amb el moviment provocat pel terratrèmol del passat mes d'abril al Nepal.



Per acabar, aquí vos deix unes imatges adquirides pel Sentinel-1 el passat dia 29 de juliol (imatges 1-8) i de dia 17 de febrer (imatges 9-15) sobre una part de les Illes Balears. Les imatges de dia 17 de febrer i incorporen una correcció geomètrica amb un model digital d'elevacions.


Imatge 1
Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Imatge 5

Imatge 6


Imatge 7

Imatge 8

Imatge 9

Imatge 10

Imatge 11

Imatge 12

Imatge 13

Imatge 14



Imatge 15