15/12/13

FRANÇOIS ARAGO I LA MOLETA DE S’ESCLOP L’ESPIA QUE NO ERA ESPIA PERÒ QUE ACABÀ FENT D’ESPIA.

Fruït de la candidatura de la Serra de Tramuntana a Patrimoni Mundial per la UNESCO ens queda un recull de texts disponibles en xarxa anomenats Històries de la Serra

Una d’aquestes històries “L’espia i la Serra” -escrita per Alicia Vicens- ens parla de l’estada a Mallorca de l’astrònom francès François Arago. És una història deliciosa i que vos anim a llegir abans de continuar amb la lectura d’aquest text.

Durant la seva estada a la moleta de s’Esclop, Arago fou confós amb un espia. Les seves tasques científiques per calcular la longitud de l’arc de Meridià de París requerien d’un instrumental voluminós i sospitós, a més, durant la nit encenia fogueres, eren senyals per comunicar-se amb els seus col·laboradors a Eivissa i a Formentera per tal de facilitar les seves tasques de triangulació, però que degut als successos del 2 i 3 de maig de 1808 fàcilment es podien interpretar com d’ajuda a l’enemic.

Paradoxalment, els fets relacionats amb la Guerra del Francès provocaran que, Arago un any després de la seva fuita de Mallorca, acabi realitzant tasques d’espionatge pel govern de França. Arago, a la seva autobiografia “Histoire de ma jeunesse” -traduïda al català per Artífex Cultural- narra, entre altres fets, el periple de la seva fuita de la moleta de s’Esclop el maig de 1808 fins que aconsegueix tornar a Marsella el juliol de 1809. Un periple que inclou Cabrera, Alger, Roses, Alger i finalment Marsella.

Posta de Sol des del collet de l'Ensiola - Cabrera.



Com explica Arago “Avui dia, per anar d’Alger a Marsella, hi ha quatre dies; jo, tot i així, havia estat onze mesos per fer aquella mateixa travessa”.

Conta Arago com el vespre abans de la seva partida d’Alger cap a Marsella, un corsari va dipositar, en el consolat francès, la correspondència de Mallorca, que havia trobat a un vaixell del qual s’havia apoderat; “era la col·lecció completa de cartes que els habitants de les Balears escrivien als seus amics del continent”.
-“Teniu –em va dir el senyor Dubois-Thainville i que era el cònsol francès; amb això podreu entretenir-vos durant el viatge; obriu i llegiu totes aquestes cartes i veieu si tenen algunes informacions que puguin servir-nos per ajudar els desgraciats soldats que moren, en la pitjor de les misèries, desesperats, a l’illa de Cabrera”.
Cal recordar que per aquelles dates, mentre Arago intentava tornar a França, Cabrera s’havia convertit en presó de soldats francesos i dels seus col·laboradors.

Mapa de Cabrera publicat en el relat de C. de Méry (1823). Font: Arxiu Parc Nacional de Cabrera. Fotografia de Pep Amengual

-“Quan vaig pujar a bord del vaixell, vaig anar per feina i vaig complir sense escrúpols ni remordiments la tasca d’un empleat de censura. Hi vaig trobar algunes comunicacions, en els quals l’almirall Collingwood deia al govern espanyol la facilitat amb què es podria dur a terme el rescat dels presoners”.


Idò així acaba aquesta petita història de l’espia que no era espia però que acabà fent d’espia.

7/12/13

L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA DE MALLORCA A FINALS DEL SEGLE XVI

L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA DE MALLORCA A FINALS DEL SEGLE XVI. UNA APROXIMACIÓ A PARTIR DE L’OBRA HISTORIA GENERAL DEL REINO DE MALLORCA DE JOAN BINIMELIS.

Joan Bauzà Llinàs

Resum: es presenta una aproximació a la producció agrícola i ramadera de l’illa de Mallorca a finals del segle XVI. La font de consulta és l’obra historia general del Reino de Mallorca de Joan Binimelis. La unitat de divisió a efectes descriptius i quantitatius és la Ciutat, la Vil·la i la Parròquia. Finalment es duu a terme una tabulació de les dades.

Introducció: Joan Binimelis (Manacor, 1539/1540 – Palma, 1616) és un dels autors clau per a la història, la geografia i la cartografia de Mallorca. (GINARD; BAUZÀ, 2012). La font de consulta és la seva obra: Descripcion particular de la isla y villas de Mallorca, y de algunas cosas memorables que en ella acontecieron. Tomo III, libros 5-7, su autor el Dr. Ioan Benimelis, sacerdote natural de Mallorca (h. 1-338) [...]. Segons la descripció del catàleg, el manuscrit, datat l’any 1601, té 429 fulls (31 x 21 cm). El tom corresponent és el Libro Quito que trata de la descripcion particular de la Ysla y villas de Mallorca y de algunas cosas memorables que en ella acontecieron. Autor el Dotor Ioan Binimelis, Sacerdote y natural de Mallorca. Tomus Tertius (portada, f. 1).  El manuscrit, disponible en format digital, es pot consultar a la web de la Biblioteca Nacional de Madrid.
El procés de transmissió de l’obra és complexa –Binimelis patí un procés inquisitorial- i es troben multitud de versions i còpies, completes i fragmentàries, no sempre coincidents, tant de la versió catalana com de la versió castellana (MOLL, A 2003).
Per aquest treball es consulta l’edició de 1927: Nueva Historia  de la isla de Mallorca a partir del manuscrit del segle XVIII del sacerdot Guillem Terrassa i que es troba a la Biblioteca Monestir de Monsterrat.
Aquest llibre V duu a terme una descripció de l’illa de Mallorca, del seu repartiment i una descripció de tots els municipis de l’illa. Binimelis actua amb “l’experiència d’un bon coneixedor del territori, en una actitud que ja és prou científica, com correspon a un home del Renaixament” (MOLL, A 2003).
Per exposar la descripció agrícola i ramadera de Mallorca i dels seus Municipis es parteix a partir de la transcripció literal dels textos de Binimelis a l’Edició de 1927. Es considera que a més dels aspectes quantitatius –de traducció senzilla-, és important poder mantenir el sentit de més o menys rellevància que Binimelis vol imposar i, per aquest motiu i, perquè es tracta d’una lectura en un castellà de fàcil comprensió, es decideix reproduir el textos originals.
Binimelis estructura el llibre amb una primera descripció genèrica de l’illa de Mallorca per continuar amb els diferents municipis amb l’estructura següent: en primer lloc descriu els municipis del litoral de Mallorca, començant per Felanitx i en sentit de les agulles del rellotge continuar amb Santanyí, Cabrera (si bé no és un municipi hi dedica un capítol), Campos, Lluchmajor, Mallorca (Palma), Calvià, Andratx i la Dragonera, Puigpunyent i el seu sufragani Estellencs, Esporles i el seu sufragani Banyalbufar, Valldemossa, Sóller, Escorca, Pollença, Alcúdia, Santa Margalida i Artà. Després passa als municipis de l’interior per aquest orde: Manacor, Inca, Montuiri, Sineu, Petra, Algaida, Selva, Binissalem, Alaró, Porreres, Bunyola, Sant Joan, Muro, Sa Pobla, Campanet i Santa Maria. L’orde seguit ho explica de la forma següent en el text: Para que cada cual tenga mayor noticia de  toda la Isla de Mallorca, proseguiremos la descripción de ella circunyéndola de villa en villa, por mejor describir de una toda la ribera y costa marítima hasta volver al mismo lugar de donde salimos que es Felanitx. Descubriremos después de estas las otras villas y sus territorios que están dentro el cuerpo de la Isla, y no confinan sus territorios con el mar, y con esto concluiremos con nuestro intento, la descripción de toda la Isla.
És evident que Binimelis no parla de municipis sinó de: ciutats, viles, parròquies, illes, termes i sufraganis amb una correspondència molt semblant a l’actual.



Descripció de l’agricultura i la ramaderia de Mallorca i dels seus Municipis: una primera descripció genèrica de l’illa ens indica que: La cosecha que puede dar Mallorca de trigo son 500.000 cuarteras de trigo; lo que más puede dar de ordio 200.000 cuarteras y de avena 200.000, sin muchísimas legumbres de toda suerte que se coge por toda la isla.
Continua explicant que: De olios es tan fertil y abundante, y tan sabido al mundo que no hay para detenerse en ello; pues en otro lugar de esta historia hicimos larga mención de ello. Y digo por acabar que la abundancia grande que tiene Mallorca es de cuatro cosas: olio, queso, azafrán y alcaparras. No menos abunda de algarrobas, que puede de ellas proveer a gran parte de España, y son las mejores y más aventajadas de la Europa. Abunda muchísimo de higos que basta para provisión de toda la isla. Las granadas se dan en toda la isla con abundancia y se aventajan en gusto a las de España. Y es tambien abundantísima en toda suerte de frutas, así dulces como agrias.

Villa de Felanitx:
Los frutos y panes de que se mantiene esta villa y su término son, de trigo 30.000 cuarteras que es hasta lo que puede llegar; de cebada 24.000 cuarteras; avena 12.000 cuarteras, sin muchas legumbres de todas especies. Tiene viñas hasta 250 cuarteradas;coje de azafranes hasta 8 quintales. [...] En dicha villa y su término se hallan hoy 65 caballos, machos y mulas 400, bueyes y vacas 1.030, de ganado de lana 12.000, de pelo cabruno 5.500, yeguas 210 y cerdos 800.

De la villa y parroquia de Santañy y su distrito:
Es la cosecha de Santañy de trigos 12.000 cuarteras, de cebada 5.000 y muchas legumbres de toda especie. No hay en todo su término viñas, ni otros frutales, ni menos tiene aguas manantiales, ni pozos, sino muy pocos y hondos en extremo. [...] su ganado ovejuno excede a 7.080, cabruno 3.060, cerdos 550, machos y mulos 90, yeguas 41, bueyes y vacas 340.

De la Isla de Cabrera:
Cap menció a l’agricultura degut al perill que representava establir-se a Cabrera: Cabrera es una isla desierta, hosteria de Corsarios y sujeta a naufragios como dice Plinio en su Historia Natural. Únicament una referència a la disponibilitat de fusta: Siguiendo la costa marítima de esta Isla de Cabrera en la otra parte del puerto hay otra playa que se llama el Despalmador, en donde hay mucha leña.

De la villa y parroquia de Campos:
Su cosecha de trigos es de 20.000 cuarteras, cebadas 15.000 cuarteras, sivadas 12.000. El ganado que posee ovejuno son 9.200 cabezas, cabruno 2.100, cerdos 740, caballos y yeguas 190, bueyes y vacas 320, machos y mulas 280.

De la villa de Lluchmajor y su término:
Su cosecha en trigos es de 30.000 cuarteras, de cebada y avena 20.000, legumbres 60 cuarteras, azafranes 4 quintales y medio. Tiene en su término pasadas de 400 cuarteradas de viñas, estan las mas así al Monte de Randa, así a la línea del viento griego; de allí sacan los mejores vinos blancos de cuantos hay, si bien salen muy buenos en otros lugares como son Manacor, Binisalem y Bañalbufar.
Tiene dicha villa y término de ganado ovejuno 18.000 cabezas, cabruno 6.000, caballos 69; bueyes y vacas 450; machos y mulas 335; jumentos 140; cerdos 240; yeguas 70.

De la ciudad y término de Mallorca:
Su cosecha de trigo es hasta 22.500 cuarteras, de cebada 18.400, de avena 4.500 y muchos otros mantenimientos, como son azafranes, legumbres, vinos, todas frutas, sin muchos olivares, algarrobas y almendras en la parte de montaña.
Tiene 400 caballos, bueyes y vacas 180, yeguas 130, machos y mulas 590, cerdos 746. Tiene ganados ovejuno y cabruno 7.570, cabezas cerdos 650.

De la parroquia y término de Calviá:
Su cosecha en trigos es de 8.000 cuarteras, cebada 6.600, avena 2.600. Su cosecha de aceites llegarà hasta 2.800 trulladas; sin el legumbre, que les basta para su manutención.
Yeguas y caballos, 90. Vacas y bueyes, 250. Machos y mulas, 110. Borricos, 160. Ganado ovejuno, 3.400. Cabruno, 6.500. Cerdos, 370.

De la villa de Andraig y su distrito:
Su cosecha en trigos es de 5.400 cuarteras, cebada 2.000 cuarteras, avena 450 cuarteras. Es abundante de aceite y suele coger 2.320 trulladas, y estas se cogieron en 1594 que contadas a 20 cuartanes por trullada que es lo que comunmente suele dar: unos años con otros hacen suma de 46.400 cuartanes que es lo mismo que 11.600 arrobas.
Yeguas y caballos 70, bueyes 140, machos y mulas 110, ganado ovejuno 2.600, cabruno 2.200 cabezas, cerdos 260, jumentos 130.

De la Villa y Parroquia de Purpuñent, y su sufragáneo Estallencs:
Su cosecha es de trigos 5.500 cuarteras; cebada 1.000 cuarteras, y otras tantas de avena; de aceite es abundante y de todas frutas, y es donde se dan los mejores duraznos y melocotones de toda la Isla.
De ganado ovejuno tendrá 4.330 cabezas. Cabruno 370. Caballos 16. Machos y mulas 100. Bueyes y vacas 360. Jumentos 230. Cerdos 260.

De la Parroquía e Iglesia de Esporlas y su sufraganeo Bañalbufar:
El territorio muy ameno y regalado de huertos y arboledas y muchos frutales, muchos álamos, olmos y arrayanes, que hacen su fruto de admirable grandeza y gusto. [...] Es tierra de muchos olivares y otras muchas arboledas y de muchos arrayanes cuyo fruto es excelentísimo como se ha dicho. Su principal cosecha es de mucho aceite pues se cogen hasta 8.000 trulladas, que a razón de 25 cuartanes por trullada montarian 200.000 cuartanes; su cosecha de trigo es de 3.000 cuarteras; cebada y avena 1.500 cuarteras. Tendrá 3.800 cabezas de ganado ovejuno, 1.000 de cabruno, vacas y bueyes 270, machos y mulas hasta 160.  De Banyalbufar: abundante de muchísimas y bellas frutas, aquí se hacen los mejores vinos de todas las especies de toda la isla, y mucha malvasía que cogen cada año pasadas de 4.000 cuarteras.

De la Villa de Valldemosa y su término:
Tiene de su cosecha en trigos 3.500 cuarteras, cebada 550, avena 350. Lo que puede dar su cosecha de 1594 que fueron 5.400 trulladas que a 22 cuartanes por trullada montaria 118.800 cuartanes, de las frutas que coge mantiene todo el año la Ciudad Principal; produce las mejores cerezas y otras especies de frutas.
Tiene ganados, ovejuno 1.980 cabezas; cabruno 1.400, machos y mulas 270, jumentos 120 y cerdos 100 [...].
[...] el Rey D. Martín [...] como era este Príncipe muy aficionado a la caza, trajo a Mallorca la casta de venados y ganados que antes en Mallorca no los había, ni los conocían, y los soltó por aquellos montes de Valldemoza, ya hasta el día de hoy se conservan en los montes de Pastorig, no muy lejos de la villa de Valldemoza.

De la villa de Sóller, su término y distrito:
Todo este valle y sus montes están guarnecidos de olivares, y muchísimos frutales de toda especie que en todo excede a las demás villas de Mallorca [...] Su mayor riqueza es el aceite, y toda su huerta esta llena de naranjos y limones de todas especies, de morales (de que cada año sacan pasados de 50 quintales de seda) cerezas, nueces, peras, pomas de muchísimas especies, y finalmente no hay fruta en la isla que no se dé allí en grandísima abundancia, lo cual todo le viene de las muchísimas aguas que contadas todas pasan de 200 fuentes. [...] y en tan corta tierra consiste su suma riqueza por sus muchos olivares. Y se tiene en memoria que en el año 1524, se cogió en Sóller 20.000 trulladas, y suelen en aquella tierra sacar 50 y 60 cuartanes por cada trullada que son como 15 arrobas la trullada. Y los que hoy vivimos lo vemos y experimentamos, que los olivares de Sóller y de los otros lugares han ido y van creciendo cada dia, y en grande aumentó y llega a tanto que en el año 1593 valió el aceite 80.000 ducados. [...] Su cosecha de trigos no es mucha, pues no excede a 1.500 cuarteras; cebadas y avenas 500; su ganado ovejuno son 5.570, cabruno, poco por el daño que hace a los olivares, yeguas y caballos 50; machos y mulas 410, jumentos 310, bueyes y vacas 80 y cerdos 230. Del sufragani Fornalutx: Los olivares de este lugar son muchos y el aceite que allí se coge es el mejor y más excelente de toda Mallorca. [...] Y sucede allí una grande maravilla, que el trigo que allí siembran llamado Pet de buey, se convierte en candeal, que en Mallorca llamamos xexa, que hace el pan muy blanco. Tiene también sus viñas que serán hasta 60 cuarteradas de tierra.


 De la Parroquia de Escorca:
Este valle (Cúber) es su tierra tan fértil y apta para sementera que sembrando en ella trigo nace y se coge candeal muy blanco y bueno, del cual se provee mucho la villa de Sóller con quien confina. [...] La cosecha de Escorca en trigos, es hasta 4.000 cuarteras, cebada 500, avena 200, aceite 1.500 trulladas. Ayuda mucho a su riqueza los grandes bosques de encinares, cuyas bellotas sirven para engordar a cuantos tocinos se matan en la Ciudad y en otras partes para abasto de todo el año.  [...] Tiene también 2.980 cabezas de ganado ovejuno, y de cabruno 530; machos y mulas 50; yeguas y caballos 25; bueyes y vacas 160; cerdos 35, y jumentos 25.

De la Villa y Parroquia de Pollensa:
Tiene su huerta a la parte de Maestral, muy principal de muchas aguas y arboledas y muchos frutales y agruras de diferentes especies que puede competir con cualquiera huerta de la isla [...] Divídese el término de Pollensa en seis poblaciones que ellos llaman comarcas, que comprenden todo el dicho término. Y son la Valle de Coloña [...] porción a Jaques Santa, con 12 jovadas, en cuyo valle se suelen coger hasta 1.400 trulladas de aceite; su cosecha de trigos es mucha y no menos es la de algarrobas, higos y ganados. El valle de Beniorexent es la otra comarca, y es su cosecha de aceites hasta 800 trulladas; es muy abundante de trigos, higos y algarrobas. El valle de Mastaguera es de mucha cosecha de trigo, higos, algarrobas y ganados; coje de aceite hasta 4.000 trulladas. El valle de Boquer es su cosecha solamente de trigos, algarrobas y ganados. El valle de Varitg suele cojer de aceite hasta 1.800 trulladas; tiene mucho ganado porque es comarca muy montuosa; hay muchísimas frutas, higos algarrobas y trigos y tiene muy buena huerta; aquí se hacen aquellos vinos tan preciosos que llaman Montonech, [...]
El Valle de S. Vicente, y la de Ternelles tiene mucho trigo de cosecha de mucho trigo, grande abundancia de higos y de ganados, y produce poco aceite.[...] vega abundantísima de frutos y morales y de grandísimas arboledas. [...]
Tiene Pollensa de su cosecha, en lo tocante a sus frutos principales, de aceite hasta 4.550 trulladas; trigos 6.700 cuarteras; cebada 3.600; avena 1.400, sin otros muchísimos frutos que coge en grande abundancia. Aquí se hace grande ejercicio de destilar aguas de azahar con que provee toda la isla, y fuera de ella. Sus montes estan llenos de grandes palmitos, que en Mallorca llaman garballons. Tiene de ganados: ovejuno 5.180 cabezas; cabruno 320; bueyes y vacas 350; yeguas y caballos 90; machos y mulas 220; jumentos 200, y cerdos 460.

De la ciudad de Alcudia que antes era Villa:
La tierra de su término es muy fértil y abundante, en especialidad de vinos, que es la principal riqueza que tiene. Crece allí el uso y ejercicio de la seda y de los azafranes [...]
Su cosecha de trigos es hasta 12.500 cuarteras, cebada 4.500, avena 2.500. Y aunque su cosecha fuese de otro tanto más no bastaría por la contratación de su puerto, que por eso el Señor Rey D. Sancho de Mallorca les concedió privilegio, que por ninguna ocasión fuesen compelidos, a sacar trigos de Alcudia aunque fuesen de los mantenimientos del mismo Rey y no los pudiesen vender sino en la misma villa de Alcudia. [...]
Tendrá Alcudia [...] de ganado ovejuno 5.500 cabezas, de cabruno 1.000, bueyes y vacas 250; machos y mulas 200; yeguas y caballos 85; jumentos 300 y cerdos 460.[...]
Por la línea del Sur tiene Alcudia una grandísima laguna [...] Criánse en dicha albufera grande copía y abundacia de pescado, y de muchísimas especies, de donde se provee gran parte de la Isla. Como son los que llamamos, llisas pollagarals, Cabots, Anguilas, Mujols, Llops, Doradas, Aguts, Lenguados, Esparrays, Palomides, y Corballs, y muchísimos otros. Críanse también en dicha albufera varios volátiles, aquatiles, como son Anades, Fotjes, Flamencos, Garces, Ocas, Agroms, Gallinas de agua, Piulas, Sellas, Gallers laveros, Canteras, Amades de Barberia, Xaballies, Cullarots, Cabucells, Corpataces, Esplugaboas, Capblanch, Bregats, y Grullas y Cisnes muchísimos, que de sus plumas y pieles hacen mucha grangería sacándolas del Reino. [...].
De la franqueza del vino
Dotaron los Príncipes y Reyes a Alcudia con muchos y grandes privilegiados. El Rey D. Martín la condecoró y benefició con un privilegio muy favorable dándole la franqueza de los derechos de todos los vinos que se cogerían en todo su término y distrito y se extiende la dicha franqueza por toda la isla de Mallorca, Menorca e Ibiza. Sobre lo que se movió grande controversia y formóse pleito, entre los de Alcudia y los de Menorca. Sentenció el Rey D. Pedro a favor de Alcudia, confirmando dicho privilegio.

De la villa y término de Santa Margarita:
Su principal cosecha es trigo y cogerá hasta 13.000 cuarteras, cebada 5.800, avena 2.900, sin mucho vino y legumbres en abundancia y abunda también de lino y otros frutos. [...] Tiene de yeguas y caballos 120; bueyes y vacas 230; ganado ovejuno 6.560 cabezas; cabruno 3.050; jumentos 210 y cerdos 560.
De la Villa y término de Artá:
Su cosecha es abundantísima de varias frutas, suele coger de trigos 10.500 cuarteras, cebada 8.000, avena 4.100 y muchas legumbres, y no sin causa los antiguos la llamaron Arcthos que quiere decir pan, por su mucha fertilidad, y abundante en todo lo necesario. Tendrá de yeguas y caballos 180, machos y mulos 230, jumentos 560, bueyes y vacas 612, ganado ovejuno 17.531, cabezas cabruno 4.380, cerdos 900. [...].
Dícese este Puerto de Cañamiel porque en tiempo pasado se hacía mucho azucar en una alquería.

De la Villa de Manacor y su Distrito:
Es Manacor la tierra más abundante en las provisiones necesarias de cuantas villas hay en la isla, su cosecha ordinaria de trigos llega hasta 50.000 cuarteras, cebada 26.000, avena 12.000 sin otras más provisiones de legumbres y frutos, lino, vino, hortaliza, y mucha abundancia de frutas. [...] Es abundantísima de ganados pues tendrá 25.000 cabezas de ganado ovejuno; cabruno 6.500, yeguas y caballos 360, bueyes y vacas 480, machos y mulas 330, jumentos 600 y cerdos 260.

De la Villa de Inca y su término:
 Su principal cosecha es el vino, y lo ha conservado siempre porque los diezmos que dicen del quinto subía a más alto precio que no hace en nuestros tiempos, su cosecha de azafranes, lleva ventaja a las otras villas, pues coje muchos quintales cada año. Coge de trigo hasta 9.800 cuateras, de cebada 5.000 cuarteras, avena 2.400. Sin otras muchas legumbres y muchísimas frutas. Tiene de ganado ovejuno 3.500 cabezas. Cabruno 200. Yeguas y caballos 100. Machos y mulas 170. Bueyes y vacas 200, jumentos 200, cerdos 600.

De la villa y término de Montuiri:
Su término al presente es muy pequeño, pero muy fértil; pues suele coger cada año 11.000 cuarteras de trigo, 7.500 de cebada, 5.500 de avena, y abunda de toda suerte de legumbres y muchas viñas que tienen a la parte del Monte de Randa. [...] Tendrá de caballos y yeguas 100, bueyes y vacas 80, jumentos 30; ganado ovejuno 1.500 cabezas, cabruno 180 y cerdos 200.
De la Villa y Parroquia de Sineu y su distrito:
La cosecha de esta villa es comunmente de trigos hasta 14.000 cuarteras; cebada 7.100; avena 3.400; abunda también de vino, sin otras muchas legumbres y frutas de toda especie. Tiene de yeguas y caballos 155; machos y mulas 270; bueyes y vacas 280; jumentos 250; cerdos 650; ganado ovejuno, 9.600 cabezas, cabruno 2.300.

De la villa y parroquia de Petra y su término:
Su mayor riqueza, o de sus frutos es el trigo, y su mayor cosecha serán 16.880 cuarteras; cebada, 9.500; avena, 9.000, y muchas legumbres. Abunda también de vino. Llámale el vulgo la tierra de los ajos, por lo mucho que allí se coge de ellos, y aunque es fruta muy grosera, tiene proveïda toda la isla. [...] Tiene dicha villa 175 caballos y yeguas, machos y mulas 320, bueyes y vacas 380, jumentos 300, ganado ovejuno 9.000 cabezas, cabruno 3.350 y cerdos 860.

De la Villa y Parroquia de Algaida y su término:
Toda su cosecha consiste en trigos que suele coger hasta 1.400 cuarteras, cebadas 6.500, avena 6.700 sin muchos legumbres, higos, vino, lino y otros frutos. Tiene tambien yeguas y caballos 70, machos y mulas 180, bueyes y vacas 80, jumentos 30, ganado ovejuno 3.700 cabezas, cabruno 1.400, cerdos 90.

De la Villa y Parroquia de Selva y su término:
Su principal cosecha es aceite, y suele coger ochenta mil cuartanes, de trigos 6.300 cuarteras, cebada 2.300, avena 1.500. [...] tiene ganados ovejuno 3.500 cabezas, cabruno 3.300, machos y mulas 270, bueyes y vacas 100, cerdos 360 y jumentos 200.

De la villa y parroquia de Binisalem y su distrito:
Su principal cosecha consiste en aceite pues coge de trigos 8.200 cuarteras; cebada 4.400; avena 2.000 y mucho vino y del más precioso de la isla, que provee en muchas partes de ella. Tiene yeguas y caballos 50, machos y mulas 180, bueyes y vacas 40, jumentos 150, ganados ovejuno 2.100 cabezas, cabruno 300 y cerdos 590.

De la Parroquia de Alaró y su distrito:
Su principal cosecha es de aceite; de trigos 8.000 cuarteras; cebada 3.800; avena 2.500, sin muchas legumbres y algarrobas de que está muy proveída. [...]
Tiene Alaró de yeguas y caballos 25, machos y mulas y jumentos 240; bueyes y vacas 150; ganado ovejuno 5.100 cabezas, cabruno 480, cerdos 325.

De la villa de Porreras y su distrito:
Su término es muy fértil en ordinarias provisiones, coge de trigo 18.500 cuarteras, cebada 12.000, avena 11.000 y mucho vino y legumbres. Tiene de yeguas y caballos 140, machos y mulas 245, jumentos 160, bueyes y vacas 300, ganado ovejuno 7.500 cabezas, cabruno 1.560 y cerdos 390.

De la Villa y parroquia de Buñola y su término:
Su principal cosecha es de aceite, y suele coger hasta 8.000 trulladas y suele comunmente dar aquel lugar 40 cuartanes por trullada que serían como 320.000 cuartanes que se reducen a 106.999 arrobas. Suele más coger de trigo 5.000 cuarteras, cebada 150(0), avena 800. Tiene mas yeguas y caballos 30, machos y mulas 100, bueyes y vacas 200, jumentos 230, ganado ovejuno 3.500 cabezas, cabruno 2.200 y cerdos 450.

De la villa y Parroquia de San Juan y su término:
Cogese de trigo 10.000 cuarteras, cebada 5.500, avena 4.500 sin muchas legumbres y vino.[...]
Tiene yeguas y caballos 60, machos y mulas 85, bueyes y vacas 130, jumentos 140, ganados ovejuno 2.350 cabezas, cabruno 260, cerdos 480.

De la Villa y Parroquia de Muro y su término:
La cosecha que más abunda es el vino, pero no es menor en trigos que suele coger hasta 13.000 cuarteras, cebada 6.500, avena 4.000, sin muchas legumbres es la tierra en que se coge más lino, higos y frisoles, y otras provisiones. Tiene yeguas y caballos 100, machos y mulas 260, bueyes y vacas 300, jumentos 300, cerdos 680, ganados ovejuno 5.350 cabezas, cabruno 1.000.
De la Villa y Parroquia de La Puebla y su distrito:
Su principal cosecha es de trigos que suelen llegar hasta 6.800 cuarteras, cebada 2.800, avena 2.700. Sin otros frutos de higos, algarrobas, vino, linos y legumbres. Tiene de yeguas y caballos 100, machos y mulas 125, bueyes y vacas 160, jumentos 150, ganados ovejuno 360(0) cabezas, cabruno 770 y cerdos.

De la Villa y Parroquia de Campanet y su término:
Este lugarejo produce las mejores algarrobas de toda la isla, y con mucha abundancia siendo esta su principal cosecha; de esta buena casta de algarrobas se ha proveído toda la isla, y se quedan con este su nombre y fama. [...] Su cosecha es de trigos 5.500 cuarteras, cebada 3.300, avena 2.300; tiene también mucho aceite, algarrobas, vino, legumbres; tiene de yeguas y caballos 70, machos y mulas 100; bueyes y vacas 120; jumentos 125; ganado ovejuno 2.380 cabezas, cabruno 860 y cerdos 440.

De la Parroquia e Iglesia Rural de Santa Maria dicha del Camino:
Su cosecha de trigos es hasta 8.000 cuarteras, cebada 2.800, avena 2.500, tiene mediana cosecha de aceite, algarrobas, legumbres y vino. Tiene de yeguas y caballos 45, machos y mulas 100, bueyes y vacas 25, jumentos 140, ganado ovejuno 3.550 cabezas, cabras y cabrones 1.250, cerdos 260.




*La Trullada oficialment equival a 20 quartans, si bé, aquesta és un xifra variable i com es pot observar, tirant a valors més elevats donat que, per exemple, en referir-se a la producció d’oli de Sóller, Binimelis explica com:  se cogió en Sóller 20.000 trulladas, y suelen en aquella tierra sacar 50 y 60 cuartanes por cada trullada.  o com en el cas de Bunyola: Su principal cosecha es de aceite, y suele coger hasta 8.000 trulladas y suele comunmente dar aquel lugar 40 cuartanes por trullada.

**“Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia. Segons Quadrado, extensió de terra equivalent a setze quarterades” (DCVB)
“Al Llibre del Repartiment de Mallorca les diferents explotacions agràries -alqueries i rafals o de qualsevol altra mena- són mesurades en jovades i quarterades. Les equivalències d'aquestes mesures han generat una certa polèmica (…) La jovada és una mesura d'origen romà, i encara que es va difondre per totes les àrees d'antiga dominació romana, la seva equivalència varia molt.(…) Tradicionalment s'ha acceptat una equivalència de 16 quarterades per jovada.







Conclusions:
L’obra de Binimelis representa una bona aproximació a la realitat agrícola i ramadera de Mallorca a finals del segle XVI.  Dels diferents cultius, és el  cultiu del gra el que està perfectament quantificat mentre que de la resta de cultius, la vinya i l’olivera tenen una presència importantíssima malgrat la informació de la seva producció és incompleta. Com exemple, en el cas d’Alaró, explica Binimelis com Su principal cosecha es de aceite però no proporciona cap quantitat i per tant no es pot tabular. El mateix ocorre en el cas de Puigpunyent i del seu sufragani Estellencs on explica com de aceite es abundante però sense dades quantitatives.
En el cas del cultiu de la vinya la manca d’informació quantitativa és encara major si bé la seva importància és repeteix com per exemple en el cas d’Alcúdia: La tierra de su término es muy fértil y abundante, en especialidad de vinos, que es la principal riqueza que tiene. O en el cas de Montuiri: abunda de toda suerte de legumbres y muchas viñas.
Són més les referències que en el tema de la vinya es fa a la qualitat del vi, de Campos comenta: de allí sacan los mejores vinos blancos de cuantos hay.  De Banyalbufar diu: aquí se hacen los mejores vinos de todas las especies de toda la isla, y mucha malvasía. On en el cas de Pollença: aquí se hacen aquellos vinos tan preciosos que llaman Montonech. També en el cas del vi trobam referències de caràcter tributari com en el cas d’Alcúdia: dándole la franqueza de los derechos de todos los vinos que se cogerían en todo su término.
Parla del cultiu de la garrova, referint-se a l’illa diu: No menos abunda de algarrobas, que puede de ellas proveer a gran parte de España, y son las mejores y más aventajadas de la Europa o com en el cas de Campanet: Este lugarejo produce las mejores algarrobas de toda la isla, y con mucha abundancia siendo esta su principal cosecha.
A la resta de cultius es poden observar cultius que actualment estan en desús, per exemple Binimelis en parlar de Mallorca diu: la abundancia grande que tiene Mallorca es de cuatro cosas: olio, queso, azafrán y alcaparras. D’ells, l’oli ja s’ha vist i el formatge aniria lligat a la ramaderia ovina i caprina. En canvi la presència del safrà és prou important, a Felanitx: coje de azafranes hasta 8 quintales, a Lluchmajor azafranes 4 quintales y medio o a Inca: su cosecha de azafranes, lleva ventaja a las otras villas, pues coje muchos quintales cada año.
La seda, també present, com per exemple a Sóller on: cada año sacan pasados de 50 quintales de seda o a Alcúdia on Crece allí el uso y ejercicio de la seda y de los azafranes.
En canvi, altres cultius d’importància actual com la ametla tenen una mínima presència o d’altres que encara no havien arribat com la patata.
En el tema de la ramaderia, Binimelis fa un inventari exhaustiu on per damunt tot destaca la ramaderia ovina amb més de 200.000 unitats. 
En termes generals s’observen algunes errades en les xifres i que s’entén serien fruit de la transcripció del manuscrit.
Un altre aspecte a tenir en compte seria el tributari i la seva influència a declarar el valor real de les collites. Per aquest motiu es podria aventurar que les xifres que ens presenta Binimelis són menors a les reals.




Bibliografia:
BINIMELIS, J. (1927): Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Palma, José Tous.
GINARD, A. ; BAUZÀ, J. (2012): Una primera descripció geogràfica i els primers mapes de la Vall de Sóller (finals del segle XVI). A VII Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. Ajuntament de Sóller.

MOLL, A. (2003): El procés de substitució de la llengua literària al renaixement tardà: les traduccions al castellà de la història de Mallorca de Joan Binimelis.