Una
imatge de satèl·lit amb un volcà en erupció dibuixa un nexe entre
les dues illes.
Stromboli
és una illa volcànica a l'arxipèlag de les Eòlies, a la mar
Tirrena, davant les costes del NE de Sicília. Amb una superfície de
només 12 km2, està formada per un volcà en activitat
constant que s'enfila fins a 926 msnm.
Una
erupció volcànica és un fenomen perfectament visible des de
l'espai, el repte es troba en la coincidència entre el moment de
l'erupció i el trànsit del satèl·lit. Aquest és el cas de la
figura 1, una imatge enregistrada pel satèl·lit Landsat dia 10
d'agost de 2014. A la part esquerra de la imatge, l'illa d'Stromboli
queda amagada sota els gasos de l'erupció. També s'hi veuen les
illes de Salina, Lipari, Vulcano i la més petita de Panarea. Així
mateix, es pot intuir la presència d'una gran quantitat de vaixells
navegant entre les illes.
 |
Figura 1. Illes Eòlies i
detall del volcà Stromboli en erupció. Font: USGS
|
A
la part dreta de la imatge, una diferent combinació de bandes del
satèl·lit permet veure l'illa amb més claredat, com també els
detalls de l'erupció. Les elevades temperatures assolides en les
erupcions volcàniques permet enregistrar la seva emissió en bandes
de menor longitud d'ona que les utilitzades de forma habitual per
enregistrar la temperatura.
Les
erupcions estrombolianes agafen el nom de l'illa de Stromboli. Són
un tipus d'erupció explosiva i una de les seves conseqüències és
la formació de roca pumita o pedra tosca. És tracta d'una roca
molt porosa i poc densa que permet que suri dins la mar. Així, es
pot afirmat que hi ha roques que suren i que, en aquest cas, empeses
pel vent de llevant, poden navegar els més de 1000 km que separen
Stromboli de Mallorca. A la figura 2 s'hi veu un tros de pedra tosca
juntament amb una altra imatge d'Stromboli, aquest cop en repòs i
que permet veure millor la seva fisonomia.
 |
Figura 2. Fragment de pedra
tosca i Illa d'Stromboli. Font: ESA
|
Vaig
descobrir aquest origen particular de la pedra tosca aquest hivern
passat, en un dia de matances a can Coa d'All, a Son Macià. Un cop
mort el porc i socarrat el pèl, arribava el moment de raspar la
pell. La capacitat abrasiva de la pedra tosca la converteix en un
estri òptim per aquesta funció. Va ser l'amo en Miquel que me va
explicar com la pedra, que ja era del seu padrí, havia arribat
surant fins a Mallorca. La pedra es convertia així en cadena de
transmissió de coneixement intergeneracional.
Pocs
dies després, parlant amb el professor i geògraf manacorí Miquel
Grimalt, em va confirmar que, en el segle passat, era habitual enviar
els al·lots a cercar pedra tosca per les platges i cales de la
contrada i que aquestes eren molt apreciades. La història va arribar
també a orelles d'en Toni Gomila, guionista i intèrpret de la
magnífica obra de teatre 'Acorar'. Ho féu curiosament en un
moment que tantejava la possibilitat de traduir l'obra a l'italià.
Per
acabar, al fil d'objectes que suren a la mar, aquesta setmana
conversava amb Salud Deudero, investigadora de l'Institut
Oceanogràfic, sobre la possibilitat de detectar la presència de
plàstics a l'oceà a partir d'imatges de satèl·lit. Salud em
trametria la seva preocupació per l'elevada presència de plàstics
que suren al Mediterrani. Sembla que caldrà un miracle per revertir
aquesta situació. En certa manera, que una roca suri dins la mar
ajuda a creure amb els miracles.
En
tot cas, mentre esperam el miracle o que arribi l'oportunitat de
visitar Stromboli, no deixeu de veure la pel·lícula homònima de
Roberto Rossellini, és probable que hi identifiqueu més
paral·lelismes amb Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada