El
repte de les illes de calor, pròpies d'entorns urbans, on la
temperatura és superior a la del seu entorn immediat no urbà.
Quan
les dones i homes del temps informen de la temperatura d'un lloc
determinat, ho fan a partir de dades enregistrades per un termòmetre
ubicat dins una garita ventilada, protegida de la radiació solar i a
un metre i mig d'altura del sòl. Aquesta temperatura es coneix com
la temperatura de l'aire.
Els
sensors dels satèl·lits tenen capacitat per calcular la temperatura
de la superfície terrestre i dels oceans. Per tant, en lloc de
mesurar la temperatura de l'aire, ho fan de les diferents cobertes de
la superfície terrestre: arena, aigua, gel, neu, asfalt, arbrat,
etc.
Aquesta
capacitat dels satèl·lits es fonamenta en que l'energia emesa des
d'un objecte és primàriament una funció de la seva temperatura.
Qualsevol objecte per damunt el zero absolut (-273°C) radia energia
que augmentarà amb la temperatura i serà enregistrada pel sensor
del satèl·lit.
La
figura 1 mostra un mapa de la temperatura del sòl d'una part de
l'illa de Mallorca a partir d'una imatge del satèl·lit Landsat de
dia 11 de juliol de 2015 a les 10:30 GMT. La resolució espacial del
sensor tèrmic del satèl·lit és de 100 m, això significa que la
imatge registra una mesura de temperatura per hectàrea, fruit de la
contribució de les diferents cobertes que la formen.
 |
Figura 1: Temperatura del
sòl dia 11/07/15 a les 10:30 GMT. Font: USGS, Servei Forestal CAIB.
|
A
la part esquerra de la imatge la llegenda mostra una important
amplitud tèrmica dels 21°C als 44 °C. En termes generals, la part
central de l'illa registra la temperatura més elevada —clau per la
formació de l'embat— mentre que a la major part de la Serra de
Tramuntana és inferior —Es donen algunes excepcions, fixeu-vos en
la zona afectada per l'incendi d'Andratx.
La
part dreta de la imatge permet veure amb major detall aquesta
distribució tèrmica, incorporant dades forestals que facilitaran la
seva interpretació. A partir de dades de l'inventari forestal podem
observar que les zones ocupades per alzinar i pinar registren una
temperatura inferior a la del seu entorn immediat no arbrat. És el
cas de la Serra de na Burguesa i el bosc de Bellver amb el seu entorn
immediat del nucli urbà de Palma.
Aprofitarem
aquest darrer detall per introduir la figura 2. Es tracta de la
mateixa imatge de satèl·lit que la figura 1 però centrada a Palma.
La fotografia aèria ens ajudarà a ubicar diferents elements i
cobertes. Com ja hem vist abans, el Bosc de Bellver registra una
temperatura suau així com, el traçat del torrent de la Riera on sol
córrer l'aigua o la Rambla i el Passeig des Born, custodiats per
fileres de plàtans.
 |
Figura 2: Comportament de la
temperatura a zones urbanes. Font: USGS, CNIG.
|
En
canvi, a l'exterior de la via de cintura observam un important
increment de la temperatura que correspon amb les zones ocupades pels
principals polígons industrials. Aquests, amb les seves naus,
presenten molta superfície exposada de forma directa a la radiació
solar.
Els
satèl·lits ens poden ajudar a entendre els patrons de temperatura i
a localitzar les illes de calor. Les imatges mostren l'efecte
suavitzant de la temperatura que tenen la vegetació i l'aigua. Tal
com bé explica l'ecòleg Antoni Martínez Taberner, dissenyant parcs
i jardins amb làmines d'aigua i superfícies poroses – que
respirin–, canalitzant l'embat a través dels torrents mitjançant
pantalles vegetals o augmentant la presència d'arbres als carrers,
reduirem aquestes illes millorant la qualitat de vida a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada