El
ressò captat pel satèl·lit descobreix i dibuixa la fisonomia del
terreny.
Avui comentarem unes
imatges del satèl·lit Sentinel-1A de l'Agència Espacial Europea.
La nau fou enlairada el passat dia 3 d'abril de 2014, a una òrbita a
693 km de la Terra i duu incorporat un sensor radar.
Els sensors radar són
sensors actius. Això significa que són capaços d'emetre un senyal
propi i no precisen d'una font d'energia externa com el Sol. Per
aquesta raó, poden enregistrar dades en qualsevol moment, tant de
dia com de nit.
Una altra
particularitat és la longitud d'ona del senyal que emetem, més gran
que la mida de la majoria de les partícules de l'atmosfera. Això fa
que l'atmosfera resulti transparent al seu senyal i que siguin de
gran utilitat a zones de la Terra on la presència de niguls és molt
elevada, com per exemple les regions tropicals.
El sensor disposa d'una
antena que emet un senyal cap a l'objecte que vol observar i – en
el cas que aquest proporcioni un eco cap al sensor– el capta i
transforma en un senyal digital. Segons la intensitat del senyal de
retorn podrem discriminar diferents cobertes i objectes. Cal recordar
que el radar esdevingué un element estratègic durant la Segona
Guerra Mundial, atès la seva capacitat de detectar avions i
vaixells.
La figura 1 és una
combinació de diferents imatges que ens servirà per posar a prova
les característiques del radar. A la part (A) de la figura observam
una imatge enregistrada pel Satèl·lit Sentinel-1A el passat dia 24
de maig a les 19:46 hora local. Quasi de forma simultània, a les
20:00 hora local, el Satèl·lit Meteosat enregistrava una imatge
diferent (requadre B).
 |
Figura 1. Imatges
enregistrades dia 24/05/16 pels satèl·lits Meteosat i Sentinel-1A.
Font: EUMETSAT / ESA
|
La imatge del Meteosat
mostra les Illes Balears totalment ennigulades i amb la nit que
s'apropa per llevant. En canvi, la imatge del satèl·lit Sentinel
dibuixa clarament el perfil d'una part de Mallorca i de Menorca,
totalment indiferent a la presència de niguls. En el petit requadre
(A'), dins cercles vermells, podem observar a la mar alguns punts de
color blanc i que corresponen a la presència de vaixells.
A més a més de
detectar la presència de vaixells sota els niguls, el processament
de la imatge ens pot ajudar també a esbrinar la seva eslora.
Filtrant els objectes detectats entre [80, 400] metres ens apareixen
fins a una dotzena de vaixells amb eslores dins aquest rang.
La figura 2 és un
retall a diferent escala de la figura anterior. La interpretació
d'una imatge captada per un sensor radar no és tan intuïtiva com
altres imatges de satèl·lits equipats amb sensors que enregistren
imatges a la zona del visible, com és el cas del Landsat.
 |
Figura 2. Imatge
enregistrada dia 24/05/16 pel satèl·lit Sentinel-1A. Font: ESA
|
Com hem vist abans, la
imatge es forma a partir dels ecos que rep i, com aquests, depenen de
les característiques de la superfície. A tall d'exemple, Mallorca
apareix amb una sèrie de taques més blanquinoses (1, 2, 3) i que
correspon a diferents nuclis urbans. El color blanc indica una major
intensitat de la senyal rebuda per l'antena del radar –en aquest
cas– a causa de la geometria cairada dels edificis. En el cas
contrari, tenim la baixa intensitat de retorn de l'aigua deguda a un
efecte especular, com és el cas de l'embassament de Cúber (4)
En tot cas, les
diferents tipologies de sensors es complementen perfectament, oferint
informació diferent. El radar, per exemple, és idoni per analitzar la
presència de gel als pols, on els hiverns boreals i australs de
llargues nits fan inoperants altres satèl·lits; cartografiar
inundacions independentment de la presència de niguls; mesurar el
moviment de la superfície terrestre després d'un terratrèmol o
localitzar restes arqueològiques atesa la capacitat de penetrar el
sòl en certes condicions, entre moltes altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada