The Balearics Are Booming

The Balearics Are Booming: Low-cost Living Beneath Azure Skies Lures Vacationing Throngs to Spain's Sunny Mediterranean "Isles of Peace"

Aquest fou el títol elegit per Franc i Jean Shor -reporters de la revista National Geographic per encapçalar el reportatge publicat el mes de maig de 1957 i que narra la seva visita durant l'estiu de 1956 a les Illes Balears.

Segons el diccionari, booming significa having a period of great prosperity or rapid economic growth. Un terme elegit per constatar la impressió de prosperitat i creixement econòmic que els dos reporters se'n dugueren de la seva visita a les Illes Balears. Unes illes amb un paisatge agrícola i on -segons paraules dels autors- els preus eren molt econòmics, feia bon temps, i es respirava pau i amabilitat.

En un extens reportatge de 40 pàgines, farcit de magnífiques imatges que no es poden reproduir pels drets d'autor, en Franc i na Jean recorren durant vàries setmanes les illes de Mallorca, Menorca i d'Eivissa. Visiten els llocs habituals com la Cartoixa o les Coves del Drach però també s'aturen als pobles i parlen amb la gent. Es fixen molt amb el paisatge agrícola i els seus productes. També s'interessen per la cultura popular com a la imatge següent amb els cavallets de Felanitx -d'aquí que es pugui deduir que el viatge fou durant el mes d'agost de 1956, per les festes de Sant Agustí.

Cavallets de Felanitx, 1956. Figura: National Geographic Society

Fa un temps, l'any 2010 vaig escriure a la National Geographic, volia contactar amb en Franc i na Jean per convidar-los a repetir el viatge. M'hagués agradat fer d'amfitrió i acompanyar-los pels llocs que visitaren 60 anys enrere i reescriure el reportatge amb ells. Des de la revista m'informaren que Feia més de 30 anys que no tenien notícies d'ells: Their last work for the Society was over 30 years ago. I do not have any contact information for them, nor do I know if they are still with us or have passed on. Thanks for your interest. .

Ahir vaig tornar llegir el reportatge i vaig pensar amb ells, vaig cercar el seus noms i vaig trobar els seus obituaris a la premsa del seu darrer lloc de residència.

En Franc Shor morí l'any 1974, als 60 anys. Treballà per la National Geographic durant 21 anys. En una ocasió afirmà que havia viatjat a tots els països del món, incloent aquells on no es podia accedir de forma legal. Va donar la volta al món al manco una dotzena de cops.

Na Jean Shor va anar a la Universitat de Texas, fou membre de la Creu Roja durant la II Guerra Mundial i destinada a Itàlia. Visqué a Xangai i en conèixer en Franc varen recórrer el món plegats, treballant per la National Geogràphic. En un dels seus viatges recrearen la ruta de Marco Polo per Afganistan i la Xina. Anys després es va tornar a casar i va anar a viure a Kenya per fer safaris fotogràfics. Pujà al Kilimanjaro. Després es traslladà a Malta des d'on va recórrer el Mediterrani amb veler durant 10 anys. Morí el 1997 a Santa Fe, Nou Mèxic.

M'hagués agradat molt poder repetir el viatge per les Illes amb ells.