25/8/14

Els pinars d'Eivissa segons l'Arxiduc

Sense entrar a parlar a fons sobre la figura de l'Arxiduc Lluis Salvador, podem destacar que tenia la dèria de la cultura i que, s'ho podia pagar. De sòlida formació intel·lectual, l'any 1867 arriba a Mallorca amb interès científic i amb el seu iot Nixe va navegar per la Mediterrània, donant una especial atenció a les illes, de les que recollia abundant informació.

La seva obra magna és Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891) i que representa la major monografia regional escrita en aquell moment. L'obra és un vertader treball en equip amb molts col·laboradors durant 20 anys de feina. Una obra amb base científica, dins el corrent positivista alemany a la vegada que reivindica un descobriment del sud, un món més primitiu, menys desenvolupat.

Editada inicialment en alemany, van aparèixer algunes versions en castellà de parts específiques de l'obra completa. Una d'elles és Las antiguas Pityusas (1886). D'aquesta obra pas a transcriure el que l'Arxiduc ens ha fet arribar sobre les diferents utilitats del pi i de l'estat general dels pinars eivissencs, així com dels efectes de la presència de cabres.

Los bosques tienen no escasa importancia en Ibiza, constituyendo uno de los principales recursos de la isla. La mayor parte de ellos se componen de pinos carrascos que dan una madera bastante buena y muy resinosa, lo cual hace que se conserve mucho tiempo sin alteración y sea por lo mismo muy apropiada para la construcción de buques, techos de habitaciones y otros usos análogos. Esto no obstante, los naturales del país la utilizan principalmente como combustible y para hacer carbón [...] De la corteza del árbol, que suministra el tanino de que tanto uso hacen los curtidores, se exportan grandes cantidades para Galicia, Cataluña y Mallorca. Haciendo incisiones en el tronco, se obtiene una resina que sirve para la fabricación de la brea, y las semillas contenidas en el fruto o piña, por lo común relativamente largas y puntiagudas, se dan a los pájaros enjaulados y también a las aves de corral.

Los pinares están muy descuidados en Ibiza, viéndose en ellos con frecuencia grandes claros, que acusan, por un lado, el poco miramiento que se les guarda al talarlos desmedidamente para vender la leña o convertirla en carbón, y por otro, la indiferencia con que se les ve desaparecer y se deja pasar el tiempo sin replantarlos. Y más lástima da el que así suceda, al considerar la suma facilidad con que se podría evitar su empobrecimiento y hacerles adquirir mayor importancia, llenando los vacíos que deja el hacha destructora y plantando pinos en muchas tierras incultas que nada producen en el día; lo cual proporcionaría grandes utilidades a la isla, gracias a la proximidad de los puertos o calas de la costa por donde se verifica la exportación de la leña y el carbón, que reduciendo a una cantidad insignificante los gastos de transporte, hace que puedan entrar estos productos en ventajosa competencia con los de otros países, por la mayor baratura de su precio.



Algo crecido era también, no hace muchos años, el número de las cabras que se criaban en el reducido territorio de Ibiza [...] pero desde aquella época (1865) en vez de aumentar han ido más bien en disminución, hasta el punto de no existir ya apenas una sexta parte de las que había antes (8.850) , por haberse convencido los hacendados y labradores, de que no convenía fomentar la cría de estos animales, habida consideración al sumo daño que causan al arbolado, superior en mucho a la utilidad que de ellos puede reportarse. Así, no será extraño que con el tiempo lleguen a desaparecer completamente.

17/8/14

S'albufera de Mallorca a finals del segle XVI

A partir dels treballs geogràfics i cartogràfics de Joan Binimelis (circa 1601, però situables a la dècada de 1590) ens trobam amb una interessant descripció de s'Albufera de Mallorca on, a més d'aspectes geogràfics, Binimelis també facilita una relació detallada de la seva fauna.

En primer lloc, Binimelis descriu la localització i les dimensions de s'Albufera: 


Por la línea del Sur tiene Alcudia una grandísima laguna, la que los árabes llamaron Albufera, que quiere decir mar quieto; tiene de ámbito y circunferencia cerca de 12 mil pasos geométricos, que son tres leguas [...]

Si feim la conversió de passos geomètrics a kilòmetres, l'Albufera que descriu Binimelis ocupava una circumferència amb una longitud de 16.6 km i per tant, una superfície de 2.194 ha. (La superfície actual del Parc Natural és de 1.646 ha).

Continua explicant aspectes de caràcter econòmic i sanitaris, destacant la bona salubritat de les seves aigües

[...] suélese arrendar cada año por pasadas de 700 Libras sin muchos arreos y otros haberes y fué error de algunos que pensaron, que esta laguna o Albufera sea contagiosa ni menos causa enfermedades a sus vecinos y moradores pensando que por estar allí las aguas represadas y detenidas que de necesidad habían de corromperse, en especialidad en el verano: pero no es así; porque es laguna muy grande, y de continuo entran en ellas muchas aguas del mar y de tierra, con las avenidas de aquellos barrancos, que recogen muchas aguas y de muchas fuentes, que dentro de ella nacen.

Deixant de banda els aspectes geogràfics, Binimelis fa una detallada descripció de la fauna i de la seva utilitat.

[...] Criánse en dicha albufera grande copía y abundancia de pescado, y de muchísimas especies, de donde se provee gran parte de la Isla. Como son los que llamamos, llisas pollagarals, Cabots, Anguilas, Mujols, Llops, Doradas, Aguts, Lenguados, Esparrays, Palomides y Corballs y muchísimos otros. Críanse también en dicha albufera varios volátiles, aquatiles, como son Anades, Fotjes, Flamencos, Garces, Ocas, Agroms, Gallinas de agua, Piulas, Sellas, Gallers laveros, Canteras, Anades de Barberia, Xaballies, Cullarots, Cabucells, Corpataces, Esplugaboas, Capblanch, Bregats, y Grullas y Cisnes muchísimos, que de sus plumas y pieles hacen mucha grangería sacándolas del Reino.

Per acabar, descriu el seu Grau, les dificultats per superar-lo i proposa construir un pont.


A una milla de Alcudia o más, está la entrada de la Albufera, a la que el vulgo llama el Grau, que no se puede pasar sino con barco o a caballo tirándose mucho a la parte del mar, en este lugar del Grau, se puede fácilmente edificar un puente suntuoso, y es muy necesario que se haga porque no se pierda allí más gente ni se digan más inconvenientes de los que hasta hoy han acontecido, y lo que queda más adelante todo es playa muy descubierta y pinar, y sin cosa de consideración y baste esto para dar fín a los confines y término marítimo de Alcudia.

Mapa del terme d'Alcúdia, de l’obra de Joan Binimelis. Extret del manuscrit MSS/10394,
Biblioteca Nacional de España, datat l’any 1601 (accessible per Internet)





Una primera descripció geogràfica i els primers mapes de la Vall de Sóller (finals del segle XVI)

Bon dia,

El llibre corresponent a la VII edició de les Jornades d'estudis locals de Sóller i Fornalutx ja està disponible a la web de l'ajuntament de Sóller. En aquesta edició podeu trobar un ampli recull de comunicacions. Una d'elles tracta d'una primera descripció geogràfica de la Vall de Sóller, així com de dos mapes; el de Joan Binimelis i el d'Antoni Verger. La comunicació la varem presentar de forma conjunta el Dr. Antoni Ginard i jo.

Si anau a l'enllaç http://www.ajsoller.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc268138.pdf trobareu la comunicació, concretament, a la pàgina 151. Aquí vos adjunt els mapes en color, ja que l'edició del llibre fou en blanc i negre.

Salut
Joan

Mapa del terme de Sóller, de l’obra de Joan Binimelis. Extret del manuscrit MSS/10394,
Biblioteca Nacional de España, datat l’any 1601 (accessible per Internet).

Imatge del mapa d'una part de Mallorca de 1594 (AGS; MPD 07-136; accessible per internet). 

Vista amb detall dels dos mapes

12/8/14

Mesura de la temperatura de la superfície terrestre a partir del sensor MODIS

Som a l'estiu i far calor, tot just venim de passar uns dies amb màximes per damunt els 36°C. Però esteim  parlant de la temperatura de l'aire, mesurada a partir d'un termòmetre dins una garita a 1,5 m de la superfície del sòl.

La pregunta que un es fa és: quina és la temperatura a la superfície?  doncs, a cops "fa un Sol que rosteix les pedres".

A partir del sensor MODIS del satèl·lits Aqua i Terra podem conèixer la temperatura de la superfície terrestre "Land Surface Temperature" (LST) en anglès. El satèl·lit MODIS té 36 bandes i a partir de l'emissivitat (en el tèrmic  parlam d'emissivitat i a la resta de canals de reflectància) de les bandes 31 i 32 es pot saber la temperatura en superfície. Cal fer una sèrie d'operacions passant els nivells digitals de la imatge a temperatura en graus kelvin i finalment
a graus Celsius.  Al final obtenim una graella amb una resolució d'1 km2 per píxel, per tant, a Mallorca tenim un mosaic amb 3.640 punts de temperatura.

Així, a la imatge següent podem observar un mapa de Mallorca a partir d'una imatge del sensor MODIS del passat dia 18 de juliol a les 10:35 UTC (12:35 hora local). En aquell instant (cal recordar que no es tracta de cap mitjana) el sensor del satèl·lit va enregistrar temperatures màximes de 47,5°C i mínimes de 26°C, amb una am amplitud tèrmica superior a 20°C.

Amb els valors de temperatura més suaus tenim el litoral així com la serra de Tramuntana, però no necessàriament les parts més elevades. La variable que més suavitza la temperatura és la presència de cobertura forestal. Per contra amb els valors més extrems tenim els eixos Palma - Alcúdia i Palma - Campos on la temperatura de la superfície es manté per damunt els 45°C, arribant a superar els 47°C de forma ocasional.

Més endavant posaré una imatge nocturna per veure com es comporten les temperatures un cop el Sol s'ha amagat.