Valors d'altitud i de pendent a les Illes Balears

Es presenta un Model digital d'elevacions (MDE) per l'àmbit de les Illes Balears. Les dades provenen de la missió SRTM. Per una informació detallada de la missió es pot accedir a l'enllaç http://bit.ly/15VM9Se

A partir del model s'han calculat valors d'altitud i, d'un model derivat de pendent, el pendent mitjà per cada una de les Illes Balears.

Pel que es pot observar, per recórrer Eivissa colcant amb bicicleta cal estar en forma. Per ventura seria un bon lloc per tenir una botiga de lloguer de bicicletes elèctriques.

Un dia, repassant la lliçó de medi amb el meu fill, en el llibre de text, vaig llegir "Eivissa és una illa essencialment plana". Idò.

Altitud mitjana (m) 

Mallorca 158.87

Menorca 66.55 

Eivissa 113.60

Formentera 45.26

Pendent mitjà (%)

Mallorca 14.41

Menorca 9.67

Eivissa 16.40

Formentera 6.73

Schematic overview of the SRTM/X-SAR payload with deployed boom (image credit: NASA)

SRTM - eoPortal Directory - Satellite Missions. (n.d.). Retrieved January 31, 2015, from https://directory.eoportal.org/web/eoportal/satellite-missions/s/srtm

El fred a la toponímia de Mallorca: una qüestió de vessant o d'altitud?

Genèrics amb el topònim fred/freda són freqüents a Mallorca: Sa coma Freda, es camp Fred, sa talaia Freda o son Fred en serien alguns exemples. Amb aquesta particularitat he cartografiat un total de 64 topònims.

Per tal de veure una possible correlació entre els topònims i alguna variable física, lligada a temperatures baixes, he incorporat un model digital d'elevacions (MDE). Creuant les altituds del model i la localització dels topònims (figura 1), he obtingut els resultats següents:

Altitud mitjana: 226 m

Desv. est.: 219.79

Altitud mínima: 0 m

Altitud màxima: 959 m

Per tant, veiem com els  topònims es troben força distribuïts per totes les alçades, amb una altitud mitjana de 226 m i amb un rang de 959 m entre els zero metres del Faralló d'en Fred i els 959 del comellar de Comafreda i el naixement del torrent homònim.

En canvi, en un segon mapa (figura 2), he combinat els topònims amb un model digital d'orientacions. En aquest cas, els resultats obtinguts han estat els següents: 

Orientació i núm. de topònims 

N: 6 

NE: 9

NW: 10

S: 1 

SE: 11

SW: 2

W: 6

E: 4

Pla:15

En aquest cas, es pot observar com un 39% dels topònims es troben a les vessants de gregal, tramuntana o mestral mentre que, únicament un 22% es localitzen a llebeig, migjorn o a xaloc. Important també és el nombre de topònims a zones planes, amb un 23% del total. En definitiva, a la nostra toponímia, el fred és un tema de vessant més que d'altitud.

Figura 1

Figura 2

Fires in Central African Republic captured on ninth January 2015 by Landsat 8 OLI satellite

In the Central African Republic there's a transition zone which vegetation that consists of secondary savannahs and woodlands with some open forest. These savannahs are believed to be fire-maintained. Some areas have suffered a decline in population and a regrowth of biomass has occurred.

The intensive use of fire is linked to agricultural practices, hunting and pastoralism. The decision to burn certain areas is decided at the village level and becomes a threat to the sustainability of natural resources.

The agricultural fires are small fires that occur across the country in December and January. Their function is to prepare the fields for agriculture. At the same time, farmers burn the area around their crops and villages earlier in the season to avoid accidental fires caused by the passage of pastoralists. The herdsmen light fires along the route both to stimulate regrowth and to facilitate passage. That creates a conflict between the two groups, pastoralists and villagers.

One a different level there's the large scale poaching, with its greatest impact in the north and north east of the country. The open savannahs of the Northeast, on the Sudan border, suffer large fire fronts of 50 km every year, moving southwest as the season progresses. The fires start on the frontier with Sudan in November and move southwest, arriving at Bakouma in February.

The Landsat 8 satellite, on it's pass across Central African Republic, captured on ninth January 2015 an area covered by many active fires and burn scars. The images have been processed on a false colour composite to distinguish the burn scars and active fires from the vegetation. Three images at different scales are presented showing an affected area ~ 20000 km2

References:

Fire Situation in Central African Republic. (n.d.). Retrieved January 11, 2015, from http://www.fao.org/docrep/006/ad653e/ad653e31.htm

Microwave radiometers and Remote Sensing: Windsat Global monthly average Sea Surface Temperature (SST) for 2014

Microwave radiometers are passive sensors that receive microwave radiation naturally emitted by the environment. The strength and the wavelength of the radiation is fundamentally a function of the temperature and emissivity of the target. The microwave radiometry works under the principle that all bodies at non-zero Kelvin temperature ( -273.15 degrees Celsius) emit electromagnetic radiation. The microwave region spreads across 1 mm to 1 m of the electromagnetic spectrum.

Compared to visible optical and infrared sensors, the microwave radiometers have the advantage, specially on the lower part of the spectrum, to pass through the atmosphere and be able to sense the surface of the Earth, in fact, with low soil moisture content, they can penetrate the soil ~10cm. On the other side, their spatial resolution is quite poor ~50 km making them appropriate for global analysis but not regional ones.

A microwave radiometer consists of an antenna that observes a path. The signal gathered by it is filtered and amplified, and then displayed as digital data. A radiometer aboard a satellite can then be used to measure electromagnetic emissions coming from the atmosphere or the Earth's surface: water vapour, cloud liquid water, rain rate, sea surface temperature, soil moisture and ice and snow characteristics.

The Windsat is a radiometer capable to measure the sea surface temperature (SST). It was launched on 2003 aboard the U.S, Department of Defense Coriollis₁ satellite which is on a

near-polar orbit at an altitude of 840 km. The local ascending node is at 6pm and the common swath width is approximately 950 km.

A sample of 2014's Global Average Sea Surface Temperature (SST) is presented, specifically the monthly average Global Sea Temperature of the months of March and September (images 1-2) and a video composition of the whole of 2014 Average SST by month. Observing the images, apart from the changes of the SST by latitude, one can notice a maximum ice shelf at the Arctic in March vs. a minimum in Antarctica and vice versa in September. In the video, the SST variations on the two hemispheres are represented. Also the changes at the shelf ice of the Arctic and Antarctica are perfectly noticeable.

1.WindSat was meant to demonstrate the capabilities to measure the ocean surface wind vector from space, a key parameter for short-term weather forecasting, the issuing of timely weather warnings, and the gathering of general climatological data. In addition, it affects a broad range of naval missions, including strategic ship movement and positioning, aircraft carrier operations, aircraft deployment, effective weapons use, underway replenishment, and littoral operation.

Image 1. Average SST March 2014

Image 2. Average SST September 2014

REFERENCES

http://www.remss.com/

Campbell, J. B. (2002). Introduction to remote sensing. New York [etc.] : Guilford Press. Retrieved from http://cataleg.uab.cat/record=b1622832~S1*cat

Gaiser, P. W., Member, S., Germain, K. M. S., Member, S., Twarog, E. M., Poe, G. A., Member, S. (2004). The WindSat Spaceborne Polarimetric Microwave Radiometer : Sensor Description and Early Orbit Performance, 42(11), 2347–2361.

La darrera nevada a la Serra de Tramuntana, vista de camí a Vilafranca i des de l'Espai

El passat dia 31 de desembre, de camí a l'olivar d'Aubocassa, a l'altura de Vilafranca, es podia observar la presència de neu en alguns cims de la Serra de Tramuntana. De forma més específica, sobre el massís del puig major de Massanella (imatge 1).

Vaig agafar la imatge sobre les 09:30 UTC. Paral·lelament, el mateix dia a les 10:30 UTC, coincidia amb una de les passades sobre una part de Mallorca del satèl·lit Landsat 8. Així, es presentava l'ocasió d'observar com la neu que es veia des de Vilafranca, es veuria, una hora més tard, des de l'Espai.

En primer lloc, si processam les imatges del satèl·lit en una composició RGB a "color natural" tendríem una imatge aproximada a com es veuria la Terra amb l'ull humà des del satèl·lit (imatges 2-3). En elles, podem deduir la presència de neu a una part de la Serra, però aquesta es mescla amb la presència de niguls orogràfics. En canvi, en una composició utilitzant l'infraroig podrem veure altres longituds d'ona, no visibles pel nostres ulls, però que sí ho són pel sensor del satèl·lit. Una combinació RGB  a partir de l'infraroig mitjà, infraroig proper i verd, permet la distinció de la neu -en color cian, dels niguls -en color blanc (Imatges 4-5).

La reflectància de la neu és molt elevada en el visible i es podria veure perfectament amb una composició a color natural però, amb presència de niguls, la seva distinció no és senzilla. En aquest cas és millor incorporar la banda de l'infraroig mitjà, donat que les gotes o cristalls de gel dels niguls són més petits que els grans de neu, absorbint una menor radiació en aquesta banda. Així, amb color cian (blau verd) es pot distingir la neu front als niguls.

Altres detalls a les imatges són les ombres allargades a les zones de relleu, pròpies del Sol (baix) a l'hivern.

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Imatge 5