Una ampliació de l'incendi a Andratx a partir del NDVI: La xarxa hidrològica superficial i un un MDE.

Continuant amb la darrera entrada en el bloc, es presenta una ampliació de la anàlisi a partir del diferencial de NDVI (veure entrada anterior). 

En aquest cas s'afegeix la xarxa hidrològica superficial de la zona afectada per l'incendi i on es pot observar l'afectació desigual de les diferents conques.

Seguidament per tenir una primera visió de l'orografia de la zona s'afegeixen les corbes de nivell amb equidistància de 100 m 

Per acabar, es crea un model digital d'elevacions a partir d'un model digital de terreny amb pas de malla de 5 m (MDT05-LIDAR). Per emfatitzar el relleu s'aplica un factor X 1,3. Es presenten 3 imatges a partir de diferents perspectives.

Anàlisi de l'incendi forestal d'Andratx a partir de la diferència de NDVI

En aquesta entrada al bloc en primer lloc s'analitza la severitat de l'incendi forestal d'Andratx a partir de la diferència entre l'Índex de Diferència de Vegetació Normalitzat NDVI d'una imatge del satèl·lit Landsat 8 de dia 21/07/13 (prèvia a l'incendi) amb una de dia 22/08/13 (posterior a l'incendi).

Per acabar es fa una aproximació als municipis afectats així com la relació de la presència o absència de construccions amb el grau de severitat de l'incendi.

En una entrada anterior al bloc ja s'ha explicat el concepte de NDVI, en aquesta ocasió el que es fa és restar l'NDVI de dues imatges per així observar el seu increment o la seva disminució. Aquest mètode és utilitzat de forma habitual per classificar la severitat del foc així com per la detecció de canvis a la coberta vegetal. Un resultat proper al cero (tonalitat blava) ens indicarà que l'NDVI no ha canviat i que per tant la cobertura vegetal es manté estable mentre que un valor positiu (tonalitat vermella) indica un NDVI major a la primera imatge (prèvia al foc) i per tant una pèrdua de coberta vegetal.

Així es pot observar una primera imatge a partir del diferencial de NDVI del quadrant SO de Mallorca i que ressalta la zona afectada per l'incendi.

Si ens apropam a la imatge es pot veure clarament com la severitat de l'incendi és bastant heterogènia, amb àrees amb una forta afectació (en color vermell), altres d'afectació mitjana (color groc) i àrees amb poca afectació (amb color blau verdós).

Durant la visita a la zona afectada amb el Dr. Miquel Grimalt del departament de Ciències de la Terra de la UIB ja es va poder comprovar com l'incendi havia estat molt clapat. Alguns punts mostraven una gran afectació amb mostres de roca calcinada mentre que altres havien quedat al marge de l'incendi.

Grau de severitat de l'incendi a partir de la diferència de NDVI

Vista del puig Cerdà des de el coll des Quer

Traslladant la imatge a un SIG ens permet observar els municipis afectats, majoritàriament Andratx, seguit d'Estellencs i amb menor mesura Calvià.

Afectació dels diferents Municipis

Afegim la capa corresponent a les carreteres i s'observa com en la major part de la zona afectada no pogueren actuar de tallafoc.

Tram de la carretera MA-10 afectat per l'incendi 

Per acabar afegim les construccions existents i que venen indicades per punts de color negre, partim d'una primera imatge que ens proporciona una visió genèrica de la zona afectada.

Construccions localitzades a la zona de l'incendi

Ens apropam i podem observar l'esforç dels mitjans contra-incendi per combatre el foc devora les construccions i que en alguns casos -no en tots- ha permès protegir-les de l'incendi. També cal afegir l'auto-protecció d'algunes cases gràcies a un cordó de terrenys de conreu. Durant la visita es va poder comprovar l'abundància de marjades així com d'eres que denoten un passat d'important activitat agrícola amb arbrat de secà i cereals. 

Correlació entre la presència / absència de construccions i grau de severitat de l'incendi

Breu anàlisi multitemporal (1984-2013) de la vegetació del quadrant SO de Mallorca

Una de les maneres d'analitzar l'evolució temporal de la coberta del sòl d'un territori és a partir de l'índex diferencial de vegetació normalitzat (NDVI). Aquest índex serveix bàsicament per a mesurar el creixement de les plantes, determinar cobertes vegetals i controlar la producció de biomassa. 

L'índex NDVI es fonamenta en que una vegetació vigorosa reflecteix molta radiació a la banda de l'infraroig proper i molt poca en el vermell, en canvi quan la vegetació és poc vigorosa, passa el contrari.

Combinant el NDVI d'imatges de dues dates diferents d'un mateix territori ens permetrà veure com ha evolucionat la seva vegetació. En aquest cas compararem una imatge de dia 05/07/84 amb una de dia 21/07/13 i que per tant disten 29 anys.

Sense entrar en detall sobre el procediment tècnic per combinar les dues imatges, ens centrarem en la imatge resultant a partir de la pauta següent:

• Els colors groguencs indiquen les zones estables, que no han patit cap modificació.
• Els colors verdosos indiquen les zones que han guanyat vegetació.
• Els color vermellosos indiquen aquelles zones amb pèrdua de vegetació.
• En gris tendrem aquelles zones sense vegetació.

Observem la imatge següent del quadrant SO de Mallorca.

Anàlisi multitemporal a a partir de l'índex NDVI de les imàtges de dia 05/07/84 (Landsat 5TM) i de dia 21/07/13 (Landsat 8OLI)

Per tal de poder comentar la imatge s'han establit una sèrie de punts de control:

1. Una zona amb color vermellós i que per tant ha patit pèrdua de vegetació. Aquesta zona correspon a la serra de ses Pasteres i ens marca la cicatriu d'un incendi forestal.
2. Una zona amb un color verd brillant i que correspon al camp de golf de Son Vida. En aquest cas no necessàriament parlam d'un augment de vegetació ja que es pot tractar simplement d'una substitució d'una vegetació amb menor reflectància com per exemple la vegetació pròpia de la garriga per la gespa del camp de golf i que emet una reflectància major. A més del camp golf de son Vida podem observar altres camps de golf com el de Bendinat o Santa Ponça.
3. Una zona amb color groguenc i que per tant no ha experimentat canvis en la vegetació. Correspon a la fita del Ram. Dit això, una visió més augmentada de l'àrea ens permetria observar una franja verdosa en el perímetre de la mola i que ens indicaria un augment de la vegetació cap a cotes més baixes guanyant antics terrenys de conreu.
4. Una línia vermella que ens marca la pèrdua de vegetació degut a l'autopista de Ponent.
5. Una coloració verdosa i per tant amb increment de vegetació a la serra de sa Teia entre Andratx i Sant Elm.
6. Per acabar una àrea vermellosa i per tant amb pèrdua de vegetació, en aquest cas degut a la urbanització de Galatzó i al Polígon Industrial de Son Bugadelles.

Una aproximació al sensor tèrmic del satèl·lit landsat_8

El passat dia 11 de febrer s'enlairava a l'espai un nou satèl·lit de la sèrie landsat . El satèl·lit orbita a 705 km  de la Terra efectuant una òrbita completa cada 99 minuts i per tant sumant unes 14 òrbites diàries. La seva resolució temporal (freqüència en que és visitat un mateix punt de la Terra) és de 16 dies. En el cas de les Illes Balears l'hora de passada és damunt les 10:30 GMT variant uns pocs minuts depenent de la imatge.

El satèl·lit incorpora entre d'altres un sensor tèrmic que mesura la temperatura de la superfície terrestre. La seva resolució espacial és de 100 metres per píxel. A mode d'exemple analitzarem dues imatges d'una part de Mallorca dels dies 22/08/13 i 31/08/13. Un dels aspectes que analitzarem son les zones afectades pels passats incendis a Andratx i a Artà.

Imatge de dia 22-08-13 d'una part de Mallorca a partir del sensor tèrmic del satèl·lit landsat 8. Font:USGS

Temp. Superfície

En aquesta primera imatge podem observar algunes particularitats: en primer lloc un contrast entre la temperatura menor a la serra de Tramuntana amb la resta de l'illa tot i que amb l'excepció de la zona A on la temperatura és més elevada. Aquesta zona correspon a la zona afectada per l'incendi d'Andratx. La pèrdua de la coberta vegetal més el color negre de la vegetació cremada (amb un albedo menor) serien el motiu.

En segon lloc a la zona B observam una petita àrea amb una temperatura superior als voltants, aquesta zona correspon al clot d'Aubarca i que geomorfològicament és una dolina. Es tracta d'una particularitat que he pogut observar com es repeteix en imatges d'altres dates.

L'àrea C amb un blau intens són niguls i finalment el punt D correspon a la central tèrmica des Murterar i que contrasta amb la menor temperatura de s'Albufera.

Imatge de dia 31-08-13 d'una part de Mallorca a partir del sensor tèrmic del satèl·lit landsat 8. Font:USGS

Temp. Superfície

En aquesta segona imatge ens fixarem amb les serres de Llevant i concretament amb sa Duaia de Dalt que amb la seva tonalitat vermella (A) ens indica una temperatura més elevada que la del seu entorn. Aquesta zona coincideix amb la zona afectada per l'incendi del mes passat i que de igual forma que a Andratx la pèrdua de la coberta vegetal provoca un increment de la temperatura en superfície.