22/10/18

Diluvis al Mare Nostrum guaitats des del cel

Imatges a partir de dades: SRTM, MODIS, ESA


El 22 de setembre caigueren fins a 225 litres a la península del Cap Bon, al litoral nord de Tunísia. Una combinació d’imatges de diferents satèl·lits ajudarà a interpretar la situació atmosfèrica que va provocar les aiguades i les immediates inundacions de diverses planes litorals.
La figura 1 dibuixa un mapa de localització de la zona afectada, a la península del Cap Bon, a Tunísia. Les figures 2 i 3 representen imatges captades els dies 22 i 23 de setembre pel satèl·lit Terra de la NASA en què s’observa perfectament una depressió mediterrània, amb un notori gir ciclònic dia 23 -figura 3.
La figura 4 és un model digital d’elevacions generat a partir de les dades enregistrades per un sensor radar a bord de la llançadora espacial Endeavour de la NASA durant el febrer del 2000. Unes dades que ajudaran a perfilar la topografia de la zona afectada i entendre el curs seguit per l’aigua.
Per acabar, les figures 5, 6 i 7 representen una imatge captada dia 23 de setembre pel satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea. Les figures permeten veure l’abast de les inundacions. El petit requadre amb la figura 6 és una representació de la imatge a color natural -com ho veurien els nostres ulls des del satèl·lit. L’aigua, carregada de sediment, és de color marró i contrasta poc amb l’entorn. Per superar aquest entrebanc, una combinació que incorpora una banda del satèl·lit amb sensibilitat a l’infraroig permet, a les figures 5 i 7, identificar millor la presència de l’aigua, representada per tonalitats de color blau -més clar com major sigui la presència de sediment o menor la fondària.
Compartint conversa i imatges amb el geògraf Miquel Grimalt Gelabert, miràvem de fer una primera aproximació al fenomen. Comentava el Dr. Grimalt que “la situació atmosfèrica que ha provocat les aiguades del litoral del nord de Tunísia no respon a una gran depressió, sinó que és la confluència de factors de circulació atmosfèrica amb altres de purament geogràfics”.
Aquella data hi havia una petita depressió mediterrània situada entre Sicília i el litoral de Tunis que impulsava vent de component nord (i, per tant, de procedència marítima) cap a la costa del Cap Bon. Atmosfèricament s’apreciava un cert grau d’inestabilitat provocat per la presència d’aire fresc a les capes altes (-10°C als 5.500 m) i, per tant, les condicions de “fortor” purament meteorològiques no eren excepcionals.

Factors geogràfics

Aleshores: Què provocà tanta precipitació? En aquest cas, hi entren dos factors geogràfics. El primer és una mar Mediterrània molt calenta en aquesta època de l’any, el que es tradueix en un increment de la inestabilitat i l’aportació de molta d’humitat. El segon, la ubicació de relleus prop del litoral que ajudaren a la formació de les tempestes tot forçant l’ascendència de l’aire que provenia de la mar. El resultat final, la focalització d’una tempesta fortíssima en aquell sector.
Aquesta equació d’elements atmosfèrics i geogràfics que es tradueix en un diluvi són potencialment presents a gran part del litoral de les Illes Balears cada any de mitjan agost fins gairebé desembre.
En contemplar la imatge del sector de Soliman, es veu com la ciutat i rodalia es veieren negades per una allau de cursos que en arribar a la plana s’obrien en nombrosos canals, com a manera de venes que escampaven la torrentada a dreta i esquerra. Aquest funcionament és el típic de les planes litorals mediterrànies creades per episodis torrencials: els rius i torrents, en tocar el pla, es divideixen en cursos secundaris.
Aquesta disposició, anomenada en geomorfogia ‘ventall al·luvial’, es repeteix tossudament a les nostres terres, i inundacions en què l’aigua es va escampar a favor d’aquest tipus de canal s’han repetit a les millors terres agrícoles de ca nostra, des del Pla de Palma el setembre de 1962, a la conca de Campos el setembre de 1989, a sa Pobla l’octubre de 1990 i al Pla de Vila a Eivissa el setembre de 1977”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada