Menorca nevada

La longevitat del satèl·lit Landsat-5 ens regala imatges encisadores.

Arribat l'estiu, en el moment d'escriure aquestes línies, la predicció meteorològica anuncia episodis de pols en suspensió provinents del Sàhara. Així, per compensar la xafogor pròpia d'aquests episodis, recuperarem una imatge glaçadora.

Dia 12 de febrer de 2010, a les 11:15 hora local, el satèl·lit Landsat-5 passava sobre Menorca i ens brindava una captivadora imatge, amb una important part de l'illa coberta de neu. La figura 1 dibuixa Menorca amb un fons de color verd, enfarinat d'un blau clar. Això no significa que la neu fos de color blau, sinó que, per tal de distingir la neu dels niguls, he utilitzat una particular combinació de bandes del sensor que més endavant comentaré.

Figura 1. Menorca enregistrada pel Landsat-5 dia 12/02/2010. El color cian indica la presència de neu. Font: ESA

Per parlar de nevades a les Illes Balears, i en particular d'aquest episodi excepcional, res millor que conversar amb el geògraf i home del temps Miquel Salamanca:

"Durant aquells dies de febrer, un anticicló s’establí a les Illes Britàniques, i possibilità que la Mediterrània Occidental fos bressol d’una borrasca relativament profunda, centrada entorn a les Illes Balears. Entre els dies 9 i 12 de febrer, la borrasca es traslladà cap a Itàlia, on va esdevenir una gran àrea de baixes pressions amb diversos centres.

Les peces encaixaven, i féien arribar el principal ingredient de qualsevol nevada: L’aire fred. El passadís d’aire establert entre la baixa pressió i l’anticicló mobilitzà un cos d’aire fred des del centre-nord del continent europeu cap a la Mediterrània, la part més freda del qual arribà a les Illes Balears el dia 11 de febrer, empesa per la tramuntana.

El trànsit sobre la Mediterrània carregà l'aire d'humitat, a la vegada que l'escalfà, afavorint els moviments ascendents, formant niguls. La imatge és testimoni d’aquest procés: s’hi destrien molt bé els niguls típics de les masses fredes, organitzats en petites cèl·lules uniformes, separades entre si i de petita entitat.

Per acabar, l’orografia menorquina -encara que discreta- també va influir. Sense tenir l'entitat del relleu de la Serra de Tramuntana, el litoral menorquí representa una ruptura respecte a la uniformitat de la mar. La superfície terrestre, més rugosa que la marina, incrementa el fregament de l’aire, les turbulències i els moviments en vertical, amb aparició de niguls i major vigor del existents."

Tornant a la figura 1, amb l'objectiu de desxifrar el color blavós de la neu, imaginem que anam dins el satèl·lit: en passar per damunt Menorca els nostres ulls veurien la neu de color blanc, d'una forma semblant a la figura 2. Un Sol baix, propi del mes de febrer, il·lumina una part dels niguls, mentre que en deixa una altra part a l'ombra. Si a la part il·luminada podem esbrinar la textura dels niguls, a la part més fosca la textura es confon amb la neu. Per tant, ens trobam davant el repte de distingir aquests dos elements.

Figura 2. Una combinació de color natural dificulta destriar la neu dels niguls. Font: ESA

Incorporarem la banda de l'infraroig d'ona mitjana, atès que el comportament dels niguls i de la neu és diferent. Això és a causa que les gotes d'aigua i els cristalls de gel que formen els niguls són d'una mida unes deu vegades inferior a la dels grans de neu. Aquesta combinació de bandes permetrà distingir amb claredat la neu -representada de color blau clar (cian)- dels niguls blancs.

Per acabar, és de justícia recordar que en el moment d'enregistrar aquesta imatge, el satèl·lit Landsat-5 feia 26 anys que estava operatiu, fent voltes a la Terra de manera ininterrompuda. Enlairat dia 1 de març de 1984 estigué operatiu fins al mes de març de 2013. Tot un prodigi de la ciència i la tecnologia, que demostra que la humanitat és capaç de fabricar ginys no sotmesos a l'obsolescència programada. Imaginem per un moment que els nostres telèfons intel·ligents tinguessin la mateixa vida útil que la que tingué el Landsat-5.