Analitzar
els canvis soferts per la coberta vegetal és una de les principals
capacitats dels sensors satel·litaris
El títol de l'article
d'avui té a veure amb la clorofil·la, responsable del color verd de
la vegetació. Aquest pigment, juntament amb l'estructura interna de
la fulla, conforma una resposta particular i oposada a dues bandes
espectrals que es troben entre les més comunes que són captades en
molts satèl·lits: la del vermell i la de l'infraroig proper. La
combinació d'aquestes dues bandes permet establir índexs com l'NDVI
que indicaran en quines condicions es troba la vegetació. Podrem
saber, per exemple, si és esponerosa o si presenta un estrès
hídric, així com el seu abast territorial.
Les aplicacions són
infinites i –als antípodes d'objectius de recerca i gestió– les
imatges també permeten fer un seguiment de les grans extensions de
blat de les planes de Rússia, amb la finalitat d'especular en els
mercats internacionals. Però, tornant al nostre redol, anirem a
veure la utilitat de la teledetecció en establir un diàleg amb la
coberta vegetal de les Illes Balears.
Quan parlam de canvis
en la coberta vegetal distingirem entre canvis abruptes, estacionals,
efímers i graduals. Els primers són probablement els més bons de
visualitzar i els més analitzats, com seria el cas d'un incendi
forestal. Els estacionals van lligats als cicles fenològics de la
vegetació i ens permetran fer un seguiment del calendari fenològic
i de les seves variacions, com a conseqüència de factors com la
meteorologia. Els efímers representen interrupcions temporals a la
resposta habitual de la vegetació, per exemple causats per períodes
curts de sequera, d'un o dos anys. Per acabar, tenim els canvis
graduals, que depenen de molts processos, i que ens indicaran si per
exemple està augmentant la superfície forestal lligada a un procés
de transició forestal.
Aquests canvis no són
necessàriament excloents i resulta comú que convisquin entre ells.
Per a la seva representació, a l'exemple d'avui, utilitzarem una sèrie
històrica d'imatges dels darrers 16 anys, concretament del sensor
MODIS del satèl·lit Terra de la NASA. Cada una d'aquestes 16
imatges representa la resposta de la vegetació per la darrera
quinzena del mes d'abril de l'any corresponent.
La figura 1 mostra un
mapa de les Illes Balears. La llegenda representa els valors de
l'índex de vegetació NDVI que van de 0 a 0.7. La seva interpretació
és senzilla: com més alt sigui aquest valor, més esponerosa serà
la vegetació. El mapa està dividit en dues parts i ja hem avançat
que fa referència a la darrera quinzena d'abril. A la part esquerra
tenim els valors de la mitjana dels darrers 15 anys mentre que, a la
dreta, tenim els valors d'enguany. El primer que veiem és que
enguany la major part de la coberta vegetal de les Illes Balears
mostra uns valors per davall de la mitjana. Aquesta pèrdua és
especialment visible a l'Illa de Formentera, així com al migjorn de
Mallorca i a la meitat sud de l'eix del Raiguer.
 |
igura 1. Comparativa entre
els valors d'NDVI per la darrera quinzena d'abril d'enguay i de la
mitjana dels darrers 15 anys. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA
|
La figura 2 representa
una passa més en l'anàlisi: es tracta d'un mapa d'anomalies, enteses
com les diferències positives o negatives dels valors d'enguany
davant els valors de la mitjana dels darrers 15 anys. Així, veiem, en color vermell com la vegetació de la major part del territori
ha experimentat una minva en els seus valors; en color gris tenim aquelles
àrees que es mantenen estables i, en color verd, aquelles
àrees que mostren un augment dels valors. Veurem com hi ha zones
sense dades, principalment properes al litoral on la contribució de
la resposta de la mar, afectaria al valor del píxel.
 |
Figura 2. Mapa d'anomalies
que reflexa la pèrdua/augment de vigor de la vegetació de la
darrera quinzena d'abril d'enguany amb la mitjana dels darrers 15
anys. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA
|
La interpretació
d'aquests canvis no té cabuda dins els límits físics d'aquesta
secció. En tot cas convidam al lector que s'hi entretingui. Tanmateix
conviuen les diferents tipologies de canvis que hem comentat abans. A
tall d'exemple, veiem els efectes de la sequera al migjorn de
Mallorca, així com traces de canvis abruptes recents, com és la zona
afectada per l'incendi d'Andratx de 2013. Però també veiem àrees
amb una major resposta de la vegetació malgrat la sequera,
sobretot a àrees forestals, com als alzinars de la zona d'Esporles i
Puigpunyent o a la meitat nord de la serra de Tramuntana, indicadors
que entrarien dins els canvis graduals d'augment i densificació de
la coberta forestal.
