11/4/16

Atalaiant Es Trenc i es Salobrar de Campos des de 786 km d'altitud: Una imatge de satèl·lit, enregistrada la setmana passada, ens descobreix alguns elements de la zona.

Avui ens trobam davant una imatge recent, enregistrada el passat dia 29 de març pel satèl·lit de la ESA Sentinel 2A. El satèl·lit passa cada 10 dies per damunt les Illes Balears a 786 km d'altitud. La imatge –tal com es veu en el mapa de localització a la figura 1– agafa la totalitat de l'illa de Mallorca.
Ens aproparem a la zona d'Es Trenc i d'Es Salobrar de Campos. La figura 1 mostra una composició a color natural que equival als colors que veurien els nostres ulls des del satèl·lit. Podem observar el sistema dunar paral·lel a la línia de costa amb presència de vegetació d'un color verd fosc, perfilada des de la part interior per parcel·les agrícoles.

Figura 1: Es Trenc i Es Salobrar de Campos. Composició a color natural. Imatge enregistrada dia 29/03/2016 pel satèl·lit Sentinel 2A. Font: ESA

També podem veure alguns detalls del fons marí, on podem intuir la primacia d'un fons arenós a prop de la costa. A mesure que ens endinsam es perd la referència del fons. Les ones electromagnètiques del sensor del satèl·lit no es transmeten de forma eficaç dins l'aigua, ho fan millor les ones mecàniques, com és el cas del sonar. En l'actualitat, la disponibilitat de bandes que van entre l'ultraviolat i el blau a millorat aquest comportament dins l'aigua de les ones electromagnètiques. Es poden consultar alguns treballs mostren com cartografiar plantes del fons marí com la Posidonea oceanica.
També observam la zona humida d'Es Salobrar de Campos, amb els estanys artificials caracteritzats per la seva geometria d'origen antròpic. En definitiva, amb major o menor detall, aquesta imatge inicial ens permet una primera aproximació prou bona a tota una sèrie d'elements del medi.
Gràcies a la component multiespectral de la teledetecció, podem representar la mateixa imatge en una nova combinació de bandes. L'objectiu és fer més evidents alguns elements de la imatge anterior, així com la possibilitat de veure'n de nous. La figura 2 esquerra incorpora la banda de l'infraroig proper. Un dels elements que es fa més manifest és Es Salobrar de Campos. L'aigua és més evident que a la figura 1. Podem observar diferents tonalitats de blau que ens indicaran aquells estanys amb més fondària (blau fosc) i aquells amb menor fondària i major concentració de sal (cian). També és pot veure amb claredat la presència d'aigua a la restinga que separa la zona humida del mar.

Figura 2: Es Trenc i Es Salobrar de campos. Composició amb la banda d'infraroig proper (esquerra) i índex de vegetació NDVI (dreta). Font: ESA.

Pel que fa a la vegetació, ve indicada per una gama de tonalitats de vermell. El sistema dunar està cobert per un color vermell fosc. Es tracta de vegetació arbòria, principalment pi blanc. A simple vista no es pot veure aquest detall però, una anàlisi espectral posterior ho indicaria. Les espècies vegetals tenen una signatura espectral pròpia que permet la seva classificació a partir d'imatges de satèl·lit. Un aspecte molt interessant i que comentaré en un futur article. La major part de les parcel·les agrícoles tenen poca presència de color vermell i que ens indica una vegetació poc vigorosa.
Fins aquí hem aplicat una anàlisi visual de la zona utilitzant dues combinacions de bandes diferents. Per acabar, a la imatge de la dreta he aplicat un índex de vegetació que permet passar a una anàlisi digital. Els valors que veiem a la llegenda van entre -0.8 i 1 i faciliten discriminar, entre d'altres, la presència / absència d'aigua i de vegetació. La particularitat és que aquesta tècnica faculta desenvolupar un seguiment quantitatiu de l'evolució dels diferents elements de la zona, comparant els valors actuals amb imatges d'arxiu i imatges futures. A mode d'exemple, amb aquesta tècnica seria possible anar als arxius d'imatges del satèl·lit Landsat-5 TM, enlairat l'any 1984 i veure com ha evolucionat la zona durant els darrers 30 anys.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada