La
teledetecció i la cursa espacial.
Durant
la guerra freda, a la dècada de 1960, imatges de satèl·lits de
reconeixement constaten l'elevat nivell tecnològic del moment.
Durant la dècada de 1960 i
de1970, en un escenari de Guerra Freda entre els EUA i l'antiga URSS,
la cursa espacial jugà un paper clau. Aquesta competició, informal,
entre les dues potències, per l'exploració de l'espai fou en part
utilitzada com una eina de propaganda i inclou algunes fites
senyalades: La posada en òrbita, dia 4 d'octubre de 1957 del primer
satèl·lit artificial Spútnik;
el viatge a l'espai exterior del cosmonauta Iuri Gagarin, dia 12
d'abril de 1961 o la missió lunar Apollo 11, que va posar l'home a
la lluna dia 20 de juliol de 1969.
Dins aquesta cursa, la
teledetecció, com eina de proporcionar informació del territori,
tingué un paper rellevant. Durant la dècada de 1960 i de 1970, els
EUA varen dur a terme una sèrie de missions de teledetecció amb
diferents satèl·lits de reconeixement. Un dels motius era esbrinar
la capacitat del sistema de míssils de la antiga Unió Soviètica, a
la vegada que produir cartografia per l'exèrcit i altres organismes
federals. Així, entre la dècada de 1960 i de1970 es varen
enregistrar un total de 50.000 imatges de la superfície terrestre.
Els satèl·lits es llançaren en
diferents missions, orbitant entre els 180 i els 300 km d'altitud.
Durant la seva òrbita, una o vàries càmeres equipades amb
teleobjectius anaven enregistrant fotografies de la superfície
terrestre. Finalment, el satèl·lit perdia l'òrbita i una càpsula
que contenia el material fotogràfic desplegava un paracaigudes i era
recuperada al vol per un avió de l'exèrcit. La resolució espacial
de les imatges variava entre els 60 cm i els 140 cm.
Una part d'aquestes imatges va
ser desclassificada l'any 1995. En l'actualitat, les imatges estan
disponibles en el Servei Geològic dels Estats Units. Les imatges,
comparades amb imatges actuals, són una font d'informació per
observar els canvis soferts a la superfície terrestre durant els
darrers cinquanta anys.
Com a exemple, la figura 1 mostra
el retrocés de la glacera d'Aletsch, en els Alps Bernesos. La imatge
en blanc i negre fou enregistrada per un satèl·lit de reconeixement
el dia 13 de juliol de 1975 mentre que la imatge en color,
enregistrada dia 7 de juliol de 2013 és del satèl·lit Landsat-8.
La figura 2 incideix en la
vessant geopolítica, origen del programa de reconeixement. Es mostra
una imatge de la badia de Santiago de Cuba enregistrada des d'un
satèl·lit de reconeixement dia 24 de gener de 1965. L'elevada
resolució espacial de la imatge permet observar amb claredat gran
quantitat d'elements del port.
En certa manera, que amb la
tecnologia de fa mig segle, es poguessin enregistrar imatges des de
l'espai amb aquest nivell de qualitat, ens convida a pensar en les
possibilitats de la tecnologia actual.
