El Sentinel-1 va equipat amb un sensor SAR. Durant una tempesta sobre la mar, el SAR enregistrarà essencialment la rugositat provocada sobre la superfície de la mar per l'impacte de la precipitació. De forma secundària també la senyal es veurà afeblida per les gotes d'aigua precipitant.
A la figura 1 es pot observar un croquis que explica la signatura (ideal) d'una cèl·lula de tempesta que permet entendre les imatges següents.
He incorporat una imatge del radar meteorològic de l'AEMET del mateix dia a les 06:00, per tant, amb 2' de diferència amb la imatge del SAR. Després d'un ràpid procés de georeferenciació, la imatge del radar meteorològic es pot comparar amb la imatge SAR.
Així, a la figura 2 i 3 s'observen les tempestes sobre el N, NW i W d'Eivissa i la forma en que les registra el SAR. Paral·lelament, he afegit la imatge del satèl·lit meteorològic per poder comparar-les.
Les figures 4 i 5 serveixen per veure com la tempesta sobre Eivissa crea un atenuació (ombra) a la senyal però que el SAR és capaç de mantenir la senyal que ve de la superfície de l'illa.
Figura 1. (1) |
Figura 2. |
Figura 3. |
Figura 4. |
Figura 5. |
(1) Font: Footprints of storms on the sea: A view from spaceborne synthetic aperture radar. J. Geophys. Res., 99, 7961-7969
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada