L'Amazònia des de l'Espai

Albirar l'Amazònia des de l'espai, amb més de 3000 litres de precipitació anual, precisa d'una dosi de fortuna. L'atmosfera no és transparent als sensors que treballen a l'espectre òptic, com és el cas de MODIS, i per tant, una visió clara de la superfície de la Terra anirà en funció de l'absència de niguls, precipitació o vapor d'aigua.

Gran part dels satèl·lits amb òrbita heliosíncrona, com és el cas de MODIS o LANDSAT , tenen el seu pas per l'equador sobre les 10:30 GMT. Això provoca que a les latituds mitjanes no es pugui aprofitar al màxim la radiació solar, ja que el Sol no ha assolit la seva màxima elevació. Retardar l'hora de pas del satèl·lit per l'equador seria possible però, tendria conseqüències en l'observació de les regions tropicals. En aquestes regions, la formació de niguls augmenta durant el dia i la seva observació seria pràcticament impossible. Per tant, s'ha hagut d'adoptar una solució horària de compromís.

Es presenten una sèrie d'imatges de dia 19/08/2014. En elles es pot observar, lliure de niguls, una part important d'Amèrica del Sud (figura 1). També a una escala major es pot observar l'Amazònia (figura 2). Seguidament, per comparar l'increment de nuvolositat habitual amb el pas del dia, es pot observar una imatge de Aqua MODIS -del mateix dia- però a les 13:30 GMT. Amb aquestes tres hores de diferència entre el pas de Terra i Aqua ja es pot observar l'augment de nuvolositat (figura 3).  

Continuam cap a l'àrea de la desembocadura de l'Amazones, amb la ploma de sediment que entra dins l'oceà Atlàntic (figures 4-5) per acabar amb els efectes de la desforestació on, les extensions desforestades ocupen grans extensions (figura 6). Fixau-vos en la comparació amb Mallorca (figura 7). 

Imatges cortesia de NASA Worldview

figura 1

figura 2

figura 3

figura 4

figura 5

figura 6

figura 7