Sismicitat i centrals nuclears

Global Earthquake Hazard Frequency and Distribution is a 2.5 minute grid utilizing Advanced National Seismic System (ANSS) Earthquake Catalog data of actual earthquake events exceeding 4.5 on the Richter scale during the time period 1976 through 2002. To produce the final output, the frequency of an earthquake hazard is calculated for each grid cell, and the resulting grid cells are then classified into deciles (10 classes consisting of an approxiamately equal number of grid cells). The greater the grid cell value in the final output, the higher the relative frequency of hazard posed by earthquakes. This data set is the result of collaboration among the Columbia University Center for Hazards and Risk Research (CHRR) and Columbia University Center for International Earth Science Information Network (CIESIN

Citation(s):

Center for Hazards and Risk Research - CHRR - Columbia University, and Center for International Earth Science Information Network - CIESIN - Columbia University. 2005. Global Earthquake Hazard Frequency and Distribution. Palisades, NY: NASA Socioeconomic Data and Applications Center (SEDAC). http://dx.doi.org/10.7927/H4765C7S. Accessed DAY MONTH YEAR.

Dilley, M., R.S. Chen, U. Deichmann, A.L. Lerner-Lam, M. Arnold, J. Agwe, P. Buys, O. Kjekstad, B. Lyon, and G. Yetman. 2005. Natural Disaster Hotspots: A Global Risk Analysis. Disaster Risk Management Series No. 5. Washington, D.C.: The World Bank. http://go.worldbank.org/PT8XJZW3K0.

La mar Mediterrània: una mar profunda envoltada de serralades

Mapa amb els terratrèmols més significatius a les Illes Balears a entre els anys 1660 i 2012.

El mapa presenta la llista de terratrèmols més significatius a les Illes Balears durant els darrers quatre segles. Els episodis estan classificats per l'escala de Mercalli.

La font de les dades sismològiques és: Instituto Geográfico Nacional. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://www.ign.es/ign/layoutIn/sismoTerremotosEspana.do?value=2

Una interessant crònica sobre els terratrèmols històrics és la que va publicar Gabriel Llabrés el maig de 1887 en el Boletin de la Sociedad Arqueológica Luliana i que es pot consultar a la referència següent:

Boletin de la Sociedad Arqueológica Luliana. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/bsal/index/assoc/BSAL_188/7_1888_T.dir/BSAL_1887_1888_Tom_02.pdf

Mapa Incendios forestales en España (enero 2000, mayo 2015) a partir de anomalías térmicas detectadas por MODIS

Densitat poblacional de Palma

Es presenta un mapa amb la densitat poblacional per secció censal de Palma. La ciutat compta, segons el padró de 2014 (revisat el gener de 2015), amb 388468 habitants i una superfície per tot el Terme Municipal de 19633 ha. Això significa una densitat mitja de  19.78 persones per hectàrea.

Com és de preveure, la densitat varia de forma important per cada una de les diferents seccions censals de la ciutat, passant d'una persona / ha a Son Vida a les 825 persones / ha a Bons Aires, al carrer Gral. Riera.

Clicant amb el ratolí sobre cada secció censal s'accedeix ala valors de població i de densitat.

Mapa a partir del censo electoral a las elecciones municipales de 2015

Elecciones municipales 2015:

- Nuevos electores residentes en España por haber cumplido 18 años desde procesos anteriores.

- Electores españoles residentes en España

- Electores españoles residentes en el extranjero (sin datos para algunas provincias)

- Electores extranjeros residentes en España

Crecida del Ebro, marzo 2015 aplicando el Normalized difference water index (NDWI)

Crecida del río Ebro durante la 1ª semana de marzo de 2015 a partir de una imagen del satélite Landsat 8. La fecha de adquisición de la imagen es día 03/03/2015 a las 10:42 UTC. El ámbito de la imagen corresponde al Path 199, Row 31.

Para calcular el área afectada por la crecida se ha aplicado el Normalized difference water index (NDWI) que combina las bandas del verde y del infrarrojo cercano.

NDWI = (G-NIR/G+NIR)

Fuente de la imagen Landsat: USGS

L'Amazònia des de l'Espai

Albirar l'Amazònia des de l'espai, amb més de 3000 litres de precipitació anual, precisa d'una dosi de fortuna. L'atmosfera no és transparent als sensors que treballen a l'espectre òptic, com és el cas de MODIS, i per tant, una visió clara de la superfície de la Terra anirà en funció de l'absència de niguls, precipitació o vapor d'aigua.

Gran part dels satèl·lits amb òrbita heliosíncrona, com és el cas de MODIS o LANDSAT , tenen el seu pas per l'equador sobre les 10:30 GMT. Això provoca que a les latituds mitjanes no es pugui aprofitar al màxim la radiació solar, ja que el Sol no ha assolit la seva màxima elevació. Retardar l'hora de pas del satèl·lit per l'equador seria possible però, tendria conseqüències en l'observació de les regions tropicals. En aquestes regions, la formació de niguls augmenta durant el dia i la seva observació seria pràcticament impossible. Per tant, s'ha hagut d'adoptar una solució horària de compromís.

Es presenten una sèrie d'imatges de dia 19/08/2014. En elles es pot observar, lliure de niguls, una part important d'Amèrica del Sud (figura 1). També a una escala major es pot observar l'Amazònia (figura 2). Seguidament, per comparar l'increment de nuvolositat habitual amb el pas del dia, es pot observar una imatge de Aqua MODIS -del mateix dia- però a les 13:30 GMT. Amb aquestes tres hores de diferència entre el pas de Terra i Aqua ja es pot observar l'augment de nuvolositat (figura 3).  

Continuam cap a l'àrea de la desembocadura de l'Amazones, amb la ploma de sediment que entra dins l'oceà Atlàntic (figures 4-5) per acabar amb els efectes de la desforestació on, les extensions desforestades ocupen grans extensions (figura 6). Fixau-vos en la comparació amb Mallorca (figura 7). 

Imatges cortesia de NASA Worldview

figura 1

figura 2

figura 3

figura 4

figura 5

figura 6

figura 7