17/9/14

Els clots de l'Infern (dolines) i la presència de brucs (Erica arborea)

A la imatge següent ens apropam a un dels paratges més emblemàtics de l'exocarst de Mallorca. Concretament l'àrea entre la carretera a sa Calobra i el torrent de Pareis i que ens mostra una important presència de dolines, rellars, pòlies així com el canyó fluviocàrstic del torrent de Pareis.

A partir de les bandes de l'infraroig proper, del vermell i del verd a l'espectre electromagnètic, podem processar una imatge en fals color on, en color vermell, es pot observar la resposta de la clorofil·la que ens indica la presència de vegetació sana i vigorosa. Observant la imatge, destaquen una sèrie de polígons irregulars, de color vermell, amb forma arrodonida i d'uns 100 metres de diàmetre, es tracta de dolines colonitzades per brucs Erica arborea.

Curiosament, el bruc és un arbre calcífug i com a tal no viu bé en sòls calcàries, per tant, ens trobam davant un petit miracle degut a que les dolines, es troben colmatades per argiles residuals de decalcificació, que proporcionen un sòl adequat per l'existència del bruc.

Imatge a partir del satèl·lit SPOT5 de dia 14/07/10. Font: ING/PNT

11/9/14

L'erupció del volcà islandès Bardarbunga a partir d'imatges del satèl·lit Landsat 8

L'absència de niguls ha permès que el passat dia 6 de setembre, el sensor OLI del satèl·lit Landsat 8, captàs unes imatges del volcà islandès Bardarbunga.

Però per començar, un vídeo magnífic sobrevolant el volcà i que ens mostra la seva bellesa.


Volcano at night - Iceland September 4 2014 from Jon Gustafsson on Vimeo.


Pujant fins a 705 km d'altitud, a vista de "Landsat", una combinació RGB, amb les bandes de l'infraroig mitjà i l'infraroig proper, permet destacar la lava fresca, així com la ploma de vapor i de diòxid de sofre. També es perfectament visible la immensa glacera Vatnajökull (en color blau).


He processat unes a imatges a diferent escala, així com una composició sobre un model digital d'elevacions, i que permet observar les dimensions de l'erupció.

Per acabar, podeu fer un seguiment en temps real de la subsidència de la caldera






DEM a partir d'imatge del sensor OLI del Landsat 8. Font: USGS


8/9/14

D'un temps en el que la ramaderia a Mallorca tenia el seu pes. La mirada del satèl·lit

A partir d'una conversa amb en Joan Mayol he decidit ampliar una mica aquesta darrera entrada sobre el reguiu i el bestiar boví a Mallorca. Amb en Joan, vàrem estar comentant la imatge de 1985 i també parlàrem del llibre de Joan Adrover Realitats foravileres, publicat l'any 1972. Un llibre que desconeixia i actualment esgotat, però que vaig tenir la sort de trobar-ne un exemplar a la Llibreria Ripoll del carrer de Sant Miquel a Palma.

El llibre, tal com m'havia avançat en Joan és molt recomanable i presenta una anàlisi breu però completa de la realitat pagesa al municipi de Campos a principis de la dècada dels 70. Així, he trobat adient complementar la imatge de 1985, amb dues altres imatges; una de dia 16/08/72 i que representa una de les primers captures del satèl·lit Landsat (han passat 42 anys) i una altra d'aquest estiu, concretament de dia 17/07/14.

Recuperam per tant el fil de l'entrada anterior, comentant la imatge de 1985 i a continuació comentaré la incorporació de les altres dues imatges.

[... ] Ara que cada cop sembla més evident que anam cap un model econòmic de monocultiu turístic, he recuperat una imatge de satèl·lit de fa 29 anys i que ens permet apreciar la importància que va tenir la ramaderia a Mallorca, concretament a Campos.

Segons Binimelis et al. (2008) La cria intensiva bovina va ser molt important a Mallorca des de la dècada de 1960 fins a la meitat de la dècada de 1980. De forma específica, el municipi de Campos havia desenvolupat una especialització en la producció intensiva de llet i pastures de regadiu (alfals). Però la integració d'Espanya a la Comunitat Europea, el 1987, va causar la crisi d'aquest model econòmic.

Per aquesta breu entrada al bloc he seleccionat una imatge de dia 17/07/1985 del sensor TM del satèl·lit Landsat 5. Un cop processada la imatge, en una composició de fals color, podem observar en color vermell intens l'abundant presència de parcel·les de reguiu que van des de Campos fins a Ses Salines. Una imatge que corrobora, tal com descriuen Binimelis et al. en el seu article, la importància que va tenir en el seu moment la ramaderia.

Podeu consultar l'article complet a l'enllaç a peu de pàgina.


Composició RGB (4,3,2) Landsat 5 TM, dia 17/07/85 Font: USGS

La imatge següent ens permet retrocedir a l'estiu de 1972. La resolució del satèl·lit Landsat era menor, de 60 m/píxel front als 30 m/píxel actuals. Malgrat la presència de niguls, es pot observar amb color vermell intens la presència de parcel·les de reguiu a Campos, Ses Salines i també al prat de Sant Jordi. Per aquest motiu he utilitzat una escala menor, per tal de poder valorar la importància del reguiu a Palma.


Composició RGB (6,5,4) Landsat 5 MSS, dia 16/08/72 Font: USGS

Per acabar, una imatge de fa poques setmanes, de dia 17/07/14 on la presència de reguiu a Campos i Ses Salines és pràcticament inexistent. Així, amb l'ajuda del satèl·lit es corrobora el que ja sabíem però que en tot cas, a partir de la possibilitat de veure aquestes imatges, no me deixa de sorprendre.

Composició RGB (4,3,2) Landsat 8 OLI, dia 17/07/14 Font: USGS


Jaume Binimelis Sebastian, Antoni Ordinas Garau et Joana Maria Arrom Munar, « Changement et transformation d’un système d’élevage insulaire avec l’intégration dans l’Union Européenne. L’exemple de la commune de Campos (Majorque) », Ruralia[En ligne], 20 | 2007, mis en ligne le 07 mai 2008.
URL : http://ruralia.revues.org/1642

Adrover, J. 1972. Realitats foravileres. J.Mascaró Passarius: Palma, 72 pp.