Fruït de la
candidatura de la Serra de Tramuntana a Patrimoni Mundial per la UNESCO ens
queda un recull de texts disponibles en xarxa anomenats Històries de la Serra
Una d’aquestes
històries “L’espia
i la Serra” -escrita per Alicia Vicens- ens parla de l’estada a Mallorca de
l’astrònom francès François Arago. És una història deliciosa i que vos anim a
llegir abans de continuar amb la lectura d’aquest text.
Durant la seva
estada a la moleta de s’Esclop, Arago fou confós amb un espia. Les seves
tasques científiques per calcular la longitud de l’arc de Meridià de París
requerien d’un instrumental voluminós i sospitós, a més, durant la nit encenia
fogueres, eren senyals per comunicar-se amb els seus col·laboradors a Eivissa i
a Formentera per tal de facilitar les seves tasques de triangulació, però que degut
als successos del 2 i 3 de maig de 1808 fàcilment es podien interpretar com
d’ajuda a l’enemic.
Paradoxalment, els
fets relacionats amb la Guerra del Francès provocaran que, Arago un any després
de la seva fuita de Mallorca, acabi realitzant tasques d’espionatge pel govern
de França. Arago, a la seva
autobiografia “Histoire de ma jeunesse” -traduïda al català per Artífex
Cultural- narra, entre altres fets, el periple de la seva fuita de la moleta de
s’Esclop el maig de 1808 fins que aconsegueix tornar a Marsella el juliol de
1809. Un periple que inclou Cabrera, Alger, Roses, Alger i finalment Marsella.
 |
| Posta de Sol des del collet de l'Ensiola - Cabrera. |
Com explica Arago
“Avui dia, per anar d’Alger a Marsella, hi ha quatre dies; jo, tot i així,
havia estat onze mesos per fer aquella mateixa travessa”.
Conta Arago com el
vespre abans de la seva partida d’Alger cap a Marsella, un corsari va
dipositar, en el consolat francès, la correspondència de Mallorca, que havia
trobat a un vaixell del qual s’havia apoderat; “era la col·lecció completa de
cartes que els habitants de les Balears escrivien als seus amics del
continent”.
-“Teniu –em va dir
el senyor Dubois-Thainville i que era el cònsol francès; amb això podreu
entretenir-vos durant el viatge; obriu i llegiu totes aquestes cartes i veieu
si tenen algunes informacions que puguin servir-nos per ajudar els desgraciats
soldats que moren, en la pitjor de les misèries, desesperats, a l’illa de
Cabrera”.
Cal recordar que per
aquelles dates, mentre Arago intentava tornar a França, Cabrera s’havia
convertit en presó de soldats francesos i dels seus col·laboradors.
 |
| Mapa de Cabrera publicat en el relat de C. de Méry (1823). Font: Arxiu Parc Nacional de Cabrera. Fotografia de Pep Amengual |
-“Quan vaig pujar a
bord del vaixell, vaig anar per feina i vaig complir sense escrúpols ni
remordiments la tasca d’un empleat de censura. Hi vaig trobar algunes
comunicacions, en els quals l’almirall Collingwood deia al govern espanyol la
facilitat amb què es podria dur a terme el rescat dels presoners”.
Idò així acaba
aquesta petita història de l’espia que no era espia però que acabà fent
d’espia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada