Present i futur dels incendis forestals

El passat dia 9 d’agost vaig veure una videoconferència on es tractava sobre el present i el futur dels incendis forestals. Amb el títol “NASA Hangout: Wildfire and Climate Change” Bill Patzer (climatòleg), Elizabeth Reinhardt (Servei forestal dels EUA) i Doug Morton (científic del Goddard Space Flight Center) debateren durant una hora sobre aquest tema.

El debat anava focalitzat sobre els incendis forestals a la part oest dels EUA, i per tant, en el cas de la franja marítima de San Diego fins a San Francisco, amb una climatologia semblant a les Illes Balears. Del debat vaig extreure una sèrie d’aspectes que vaig trobar interessants on, salvant les diferències en superfície -les Balears i Califòrnia son escales diferents- alguns me resultaren familiars amb la nostra realitat més recent.

Per exemple, coincideixen els experts en que el foc forma part del nostre ecosistema si bé la seva naturalesa i el seu comportament ha variat durant les darreres dècades: la temporada d’incendis s’ha allargat, la superfície afectada pels incendis ha incrementat i han augmentat els costs en extinció, sobre tot pel que fa als mitjans aeris.

Coll de sa Gran Mola i Mola de s'Esclop des de el Puig d'en Ric

Comenta Elizabeth Reinhard que l’equació que provoca un incendi és fruït de la combinació de: topografia, meteorologia i combustible. Bill Patzer proposa una equació més complexa, afirma que en un incendi entren variables com la meteorologia, la gestió dels ecosistemes, la presència de persones i el canvi climàtic. Tot junt afirma que el foc és essencialment resultat de la presència humana. Segons Bill Patzer, si es lluita de forma efectiva contra tots els incendis, els boscos acumulen gran quantitat de biomassa i això es converteix en un problema ja que quedam exposats a macro incendis. Una meteorologia adversa pot acabar d’agreujar la situació i fer que un incendi sigui incontrolable.

Es comenta com la dècada 2000 – 2010 ha estat especialment humida amb precipitacions per damunt la mitjana (a les Balears també ha estat així) i per tant la incidència dels incendis forestals ha disminuït. Moltes àrees no han estat visitades pel foc amb la freqüència històrica habitual i per tant la quantitat de combustible ha augmentat.

Hi ha coincidència al afirmar que l'ocupació residencial a zones forestals s’ha convertit en un greu problema donat que aquestes zones històricament cada 20 -30 anys han patit incendis. Això condueix a un augment considerable de la despesa en mitjans d’extinció per defensar habitatges localitzats on fa 30 anys no hi havia més que bosc o conreus. Per acabar, dins les propostes s’exposa la possibilitat de gestionar l’excés de combustible a partir d’incendis controlats. Trob especialment significativa l’afirmació de que “una comunitat adaptada al foc és aquella que pot experimentar un incendi forestal i no resultar devastada per ell".

Aquí vos deix l'enllaç a la videoconferència, esper que vos resulti interessant.
http://www.youtube.com/watch?v=RGnfBZmtpl0

Anàlisi d'una ploma de pols africà sobre la mar Balear i d'Alborà a partir del sensor MODIS del satèl·lit Aqua

El passat dia 27 de setembre va fer un dia de xafogor, amb molta calitja i d'un cel blanquinós. Arribat a casa vaig observar les imatges que el satèl·lit MODIS Aqua havia enregistrat, resultava evident una ploma de pols en suspensió que, provinent d'Algèria a prop de la frontera amb Tunísia, arribava les Illes Balears empesa pel vent de Xaloc.  Mentre que Mallorca, Eivissa i Formentera n'eren afectades, Menorca en quedava al marge.

MODIS és l'acrònim de "Moderate Resolution Imaging Spectoradiometer" i es tracta del sensor que trobam en els satèl·lits Terra i Aqua. Terra passa sobre l'Equador a les 10:30 UTC en sentit ascendent mentre que Aqua ho fa tres hores més tard, a les 13:30 UTC i en sentit descendent. Ambdós tenen la seva òrbita a 705 km d'altitud.

MODIS Terra i Aqua disposen de 36 bandes que van des de els 0.4 μm fins als 14.4 μm. L'accés a les imatges és gratuït des de l'enllaç http://lance-modis.eosdis.nasa.gov/cgi-bin/imagery/realtime.cgi

Un cop adquirida la imatge amb l'ajuda de l'aplicació ErMapper he dut a terme diferents combinacions de bandes i que pas a descriure.

La figura1 és una representació de la banda visible (620-670μm) i que de forma senzilla ressalta la presència de pols sobre la mar, en aquest cas és una bona opció ja que contrasta molt bé amb l'aigua mentre que ho fa poc sobre superfícies continentals.

La figura2 cerca un major contrast entre la ploma de pols sobre superfícies continentals i ho fa aplicant una combinació RGB amb les bandes 20 - 1 - 29 

Les figures 3-4 resulten de l'aplicació de l'índex anomenat "Normalized Difference Dust Index" (NDDI) Aquest índex es fonamenta en que la reflectància de la pols és baixa a la banda 3 (0.469μm) i alta a la banda 7 (2.13μm) Així aplicant l'algoritme (B7-B3)/(B7+B3) s'aconsegueix entre d'altres distingir la pols del niguls que tenen una major reflectància en la banda 3. Es mostren dues imatges, una en escala de grisos i l'altra en pseudocolor.

Les figures 5-6 resulten a partir de l'índex Brightness Temperature difference i que resulta de la diferència de la reflectància de la pols entre la banda 32 ( 12μm) i la banda 31 (11μm) 

Per acabar la figura 7 mostra una combinació RGB de tres bandes on s'aplica l'algoritme següent R: log10 (B2-B3)/(B2+B3) - G: B4 - B: B3. És una combinació que treu el seu potencial sobre superfícies d'aigua com és l'exemple a estudi. L'algoritme cerca diferenciar la pols en suspensió de la presència de niguls alts.

FIGURA1 Banda 1 (0.620-0.670 μm) MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA2 Composició RGB 20-1-29 MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA3 Normalized Difference Dust Index (NDDI) escala grisos MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA4 Normalized Difference Dust Index (NDDI) pseudocolor MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA5 Brightness Temperature difference (BTD) escala grisos MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA6 Brightness Temperature difference (BTD) pseudocolor MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

FIGURA7 Composició RGB: log10(2-3)/(2+3) - 4 - 3 MODIS Aqua 27/09/13  12:50 UTC

Referències Bibliogràfiques

 MILLER, S.D. (2003). A consolidate technique forn enhancing desert dust storms with MODIS. Geophysical Research Letters, Vol. 30, NO. 20.

XIAN, Li. (2009). Dust Storm Detection Based on Modis Data. International Conference on Geo-spatial Solutions for Emergency Management and the 50th Anniversary of the Chinese Academy of Surveying and Mapping. Beijing, 14-16 September 2009.