Durant la dècada de 1960 i 1970, en un escenari de Guerra Freda, els EUA varen dur a terme una sèrie de missions de teledetecció amb diferents satèl·lits de reconeixement. Un dels motius era esbrinar la capacitat del sistema de míssils de la antiga Unió Soviètica, a la vegada que, produir cartografia per l'exèrcit dels EUA i altres organismes federals. Així, entre 1960 i 1972 es varen enregistrar un total de 860.000 imatges de tota la superfície terrestre.
Els satèl·lits es llançaren en diferents missions, orbitant entre els 180 i els 300 km d'altitud. Durant la seva òrbita, una o vàries càmeres anaven enregistrant fotografies de la superfície terrestre. Finalment, el satèl·lit perdia l'òrbita i una càpsula que contenia el material fotogràfic era recuperada per l'exèrcit. La resolució espacial de les imatges variava entre els 0.6 m i els 140 m.
Una part d'aquestes imatges va ser desclassificada pel President Clinton a a l'any 1995. En l'actualitat, les imatges estan custodiades pel Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Les imatges, comparades amb imatges actuals, són una font d'informació per observar els canvis soferts a la superfície terrestre durant els darrers cinquanta anys.
Es presenta un petita selecció d'imatges de diferents indrets, començant per la glacera d'Aletsch, als Alps Bernesos i continuant pel golf Pèrsic, amb una rellevància geopolítica important. Seguidament es pega un bot fins a Grenlàndia, per finalitzar a l'Himalàia, amb imatges -com la dels Alps- que ens permeten observar la coberta de neu i gel, variables importants en un escenari de canvi climàtic.