La
teledetecció ens pot ajudar a cartografiar aquelles zones més
vulnerables a l'augment del nivell del mar.
La
setmana passada tingueren lloc a la Cambra de Comerç de Mallorca les
jornades Ramon Llull 2030. Un espai de debat on durant tres dies es
varen aportar idees sobre el futur de la façana marítima de Palma.
Arrel de les jornades vaig pensar en la possibilitat de despullar la
geomorfologia del Port i del Passeig Marítim de Palma per veure la
seva interacció amb la mar des d'una perspectiva diferent. La idea
consistia en dibuixar el relleu d'una part de la Badia de Palma sense
tenir en compte cap edifici, únicament les superfícies a nivell de
sòl. Un intent de tornar a un moment zero per tenir una millor
perspectiva del terreny.
Utilitzar
feixos de llum làser llançats des d'un avió permet mesurar
distàncies i representar el relleu. Així, utilitzant aquesta
tecnologia, anomenada LIDAR es pot representar un model digital del
relleu de la ciutat i que podem observar a la figura 1.
 |
Figura 1. Reprensentació digital del relleu d'una part de la Badia
de Palma. Font CNIG
|
El
model resultant ens descobreix aspectes interessants i prou evidents
per aquells que coneixen la història del Port de Palma. En primer
lloc observam un desnivell important a la part interior del Passeig
Marítim i que té el seu origen en els penya-segats que
històricament dominaven la línia de costa. Aquesta línia presenta
algunes discontinuïtats provocades pel torrent de Sant Magí (1), el
torrent de Sa Riera (2) o el Passeig des Born (3).
Al
peu d'aquests penya-segats tenim el Passeig Marítim que es va
construir guanyant terreny al mar. El tall on acaben els penya-segats
i comença el Passeig Marítim queda perfectament perfilat a mode de
replà que s'estén paral·lel al litoral amb una cota aproximada de
2 msnm. La llegenda del model indica, a títol orientatiu, l'altitud
del terreny sobre el nivell del mar.
Es
pot observar com també queden marcats els llits dels principals
torrents: El torrent de Sant Magí, que en un punt desapareix degut
al soterrament a abans d'arribar a la plaça del Pont (4) i sa Riera,
amb el seu llit encaixonat per una cota particularment elevada i amb
un traçat angulós, poc habitual per un curs d'aigua (5). En canvi,
si ens fixam amb la Rambla i el passeig des Born observarem un relleu
més apropiat per acollir un torrent. Fet que permet entendre que en
el passat formà part del curs de sa Riera (6).
Aquest
curs artificial del torrent de sa Riera, pel fossat de ponent de
l'antiga murada, no és cap capritx. Fins el 1613 el torrent
travessava pel centre de Palma, entrant per la Rambla, voltant davant
l'actual Teatre Principal, continuant pel carrer de la Unió i
voltant a la Plaça de la Reina per, finalment enfilar el Passeig des
Born fins a desembocar al mar. El problema eren les inundacions que
provocava al desbordar-se, fruit de pluges torrencials tan lligades
al clima de Mallorca. La més tràgica fou la de dia 14 d'octubre de
1403 on fins a 5000 persones varen perdre la vida.
Per
acabar, la làmina d'aigua del Parc de la Mar també queda
perfectament dibuixada (7) així com el turó on, de forma
estratègica, s'ubiquen el Palau de l'Almudaina i la Seu (8).
La
figura 2 combina una fotografia aèria i un mapa temàtic derivat del
model anterior. Sobre la fotografia aèria es pot observar, en una
trama de colors, la superfície dins els primers quatre metres sobre
el nivell del mar. Formant part d'aquests quatre metres apareix una
part del Portitxol. Aquí, el relleu va augmentant de cota de forma
suau cap a l'interior. En canvi, com hem vist abans, el Passeig
Marítim dibuixa una esperada i marcada línia de tall provocada pels
antics penya-segats.
 |
Figura2. Fotografia aèria amb la superfície localitzada entre zero
i quatre metres sobre el nivell del mar. Font CNIG
|
En
un escenari de canvi climàtic, amb tendència a un escalfament
global i conseqüent augment del nivell de la mar, tenir en compte
les zones més vulnerables sembla una mesura raonable a l'hora de
planificar el territori. Paral·lelament, retardar en la mesura que
sigui possible, aquest augment del nivell de la mar, pot ajudar a
evitar que, d'aquí uns segles, el Passeig Marítim quedi submergit
formant una tenassa al peu dels antics penya-segats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada