Un
radar a bord del transbordador espacial i un làser a un avió
dibuixen el relleu a escala global i regional respectivament.
Una
forma habitual de representar el relleu de la superfície de la Terra
és mitjançant un model digital d'elevacions (MDE). Aquest model
consisteix en una matriu amb cel·les que incorporen dades que
permeten la seva localització espacial: una coordenada de longitud
(x), una de latitud (y) i l'altura sobre el nivell del mar (z).
Paral·lelament, la mida del costat de la cel·la ens donarà la
resolució espacial: com menor sigui aquest valor, major serà la
resolució i el detall del model.
Hi
ha diferents formes de crear un MDE, una d'elles és a partir d'un
sensor radar. El radar és un sensor actiu que envia polsos d'energia
electromagnètica que impacten en el terreny i retornen en forma
d'ecos. Aquests, són captats per una antena i en base al temps que
es torben –viatgen a la velocitat de la llum– permeten mesurar la
distancia recorreguda i derivar l'altitud del terreny.
En
el mes de febrer del 2000 es va enlairar el transbordador espacial
Endeavour. Durant els 11 dies que va durar la missió va acumular 176
voltes a la Terra. Anava equipat amb un sensor radar i va enregistrar
dades per crear un MDE a nivell global entre els 60º N i els 56º S.
La resolució espacial del model era d'un segon d'arc – uns 30 m a
l'equador. Aquest model es coneix com SRTM acrònim de Shuttle
Radar Topography Mission.
Una
altra tecnologia per modelar el relleu és el LIDAR acrònim de Light
Detection and Ranging. També
es fonamenta en mesurar distàncies, en aquest cas a partir de feixos
de llum làser que també viatgen a la velocitat de la llum. A
l'exemple representat, el LIDAR anava a bord d'un avió. Correspon a
un vol organitzat el 2014 pel Plan Nacional de Ortofotografía
Aérea PNOA. El
LIDAR permet obtenir una malla amb una densitat molt elevada
de punts. Aquests, contenen informació de la seva posició i
d'altres atributs com la intensitat que ens permetrà reproduir
models amb elevada resolució espacial.
 |
A
la figura 1 podem veure un model digital d'elevacions a partir de
LIDAR. L'àrea correspon a La Calobra i a un tram del torrent de
Pareis. L'elevada densitat de punts disponibles permet crear un model
amb una resolució prou bona. Disposar del valor d'altitud permet
representar el model en 3D. Podem observar les geomorfologies pròpies
de la roca calcària de la zona com és el cas d'algunes dolines o el
canó càrstic que forma el torrent. La figura 2 és exactament el
mateix model representat en 2D. La llegenda representa els valors
d'altitud amb diferents tonalitats de color.
 |
Figura 2: La Calobra i el torrent de Pareis.
Representació en 2D del model digital d'elevacions a partir de LIDAR
Font: CNIG
|
La
tecnologia LIDAR obri un important ventall de possibilitats. Entre
les aplicacions més habituals està la de crear mapes de riscos de
zones inundables o simular com afectarà al litoral l'augment del
nivell del mar. També podem estudiar els boscos, calculant i
representant l'alçada de l'arbrat o del sotabosc.
Ningú
posarà en dubte la utilitat dels models digitals que ens brinda la
teledetecció. Des de l'espai o des de l'aire podem descobrir patrons
que ens costaria molt veure des de terra. En tot cas, no es pot
perdre de vista que el model no substituirà la sensació
d'endinsar-se al bosc o de trescar pel torrent de Pareis –una
excursió magnífica– sense oblidar que requereix fer-la de forma
segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada