29/1/17
6/9/16
La llavor de l’Embat
La partió mar i terra juntament
amb el Sol ens dibuixa aquest vent tan lligat a Mallorca.
L'Embat és un vent lleial, que ha permès a
generacions d’illencs anar a l’era a separar el gra de la palla i moldre el blat amb molins de vent fariners,
fer-se a la vela amb llaüt o treure aigua del subsòl per conrear horta o
dessecar albuferes. Amb l'arribada del motor de combustió, l’ús de l'embat
capgirà, fent agradable –a locals i turistes– tombar-se a les platges o apadrinar la pràctica de la vela esportiva. L'embat
–que també alimentarà les primeres tempestes de final d'estiu– sembla
més que un vent i fora embat la vida a Mallorca no seria el mateix.
L'Embat és fill del Sol i del comportament contrari
entre mar i terra al seus raigs. Per entendre com neix ens servirem d'una
imatge de satèl·lit.
La figura 1 mostra un mapa amb la temperatura del
sòl a partir de dades del sensor MODIS del satèl·lit Terra. La imatge és del 24 de juny a les 11:29 hora local. Si ens fixam en la llegenda, veim
com una part important de l'illa –escalfada durant unes hores pel Sol– registra
temperatures de la superfície del sòl superiors a 40 ºC. En canvi, la
temperatura de la superfície del mar (figura 2) a partir de dades del sensor
MODIS del satèl·lit Aqua marcava entre 22 ºC i 25 ºC. Així es
confirma el comportament contrari entre mar i terra a la radiació solar que
serà la llavor d’aquest vent.
 |
Figura 1: Temperatura del
sòl dia 24/06/16 a les 11:29 hora local. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA
|
Tenim els ingredients per engegar la circulació de
l'aire: en primer lloc ens trobam amb una superfície del sòl amb temperatures
per damunt els 40 ºC on l'aire, en contacte amb aquesta, s'escalfarà i
començarà a ascendir com si es tractés d'un globus aerostàtic. L’aire, en
ascendir, deixa un buit que necessàriament ha de ser reemplaçat per aire més
fred, més dens i amb un pes major. L'aire que es situa sobre la superfície
marina que envolta Mallorca a uns 22 ºC, compleix perfectament aquests
requisits i es posarà en moviment.
La figura 2 ens permet confirmar el que hem anat
explicant fins ara. Sobre un mapa amb el relleu de Mallorca tenim unes
isotermes que ens indiquen les àrees amb una temperatura del sòl més elevada,
així com la temperatura de la superfície del mar que envolta l’illa.
 |
Figura 2: Àrea de
convergència i diferència de temperatura mar/terra Font: J. Bauzà a partir de
dades NASA
|
El punt 1 indica una zona entre Binissalem, Inca i
Sencelles on la temperatura del sòl ha arribat als 46 ºC. En aquesta àrea,
a més a més del moviment ascendent de l’aire per la seva temperatura,
coincidiran dos corrents d’aire –senyalats en el mapa per dues fletxes– que vénen
en sentit contrari. Provinent de la badia de Palma, l’embat de SO es toparà amb
l’embat de NE provinent de les badies d’Alcúdia i Pollença. En topar-se els dos
vents, augmentarà el moviment ascendent de l’aire que, en dies d’inestabilitat
atmosfèrica, pot generar tempestes.
També observam indrets a Llucmajor (2), Campos (3)
i a Felanitx (4) amb elevades temperatures del sòl i que també engegaran
l’embat. En el cas de la serra de
Tramuntana, l’embat queda frenat per l’altura dels cims i no es pot desenvolupar.
Si tornam un moment a la figura 1 podem observar una coincidència entre les
zones amb major temperatura (en vermell) i aquelles sense vegetació, amb un sòl
sec, bo d’escalfar i que podem veure a la imatge de satèl·lit en el requadre
petit.
Així, mentre esperam les tempestes de finals d’estiu,
ens podem demanar, si qualque dia l’embat tornarà alimentar molins de vent,
potser per fer corrent elèctric més “net”.
18/7/16
Diàlegs de color verd
Analitzar
els canvis soferts per la coberta vegetal és una de les principals
capacitats dels sensors satel·litaris
El títol de l'article
d'avui té a veure amb la clorofil·la, responsable del color verd de
la vegetació. Aquest pigment, juntament amb l'estructura interna de
la fulla, conforma una resposta particular i oposada a dues bandes
espectrals que es troben entre les més comunes que són captades en
molts satèl·lits: la del vermell i la de l'infraroig proper. La
combinació d'aquestes dues bandes permet establir índexs com l'NDVI
que indicaran en quines condicions es troba la vegetació. Podrem
saber, per exemple, si és esponerosa o si presenta un estrès
hídric, així com el seu abast territorial.
Les aplicacions són
infinites i –als antípodes d'objectius de recerca i gestió– les
imatges també permeten fer un seguiment de les grans extensions de
blat de les planes de Rússia, amb la finalitat d'especular en els
mercats internacionals. Però, tornant al nostre redol, anirem a
veure la utilitat de la teledetecció en establir un diàleg amb la
coberta vegetal de les Illes Balears.
Quan parlam de canvis
en la coberta vegetal distingirem entre canvis abruptes, estacionals,
efímers i graduals. Els primers són probablement els més bons de
visualitzar i els més analitzats, com seria el cas d'un incendi
forestal. Els estacionals van lligats als cicles fenològics de la
vegetació i ens permetran fer un seguiment del calendari fenològic
i de les seves variacions, com a conseqüència de factors com la
meteorologia. Els efímers representen interrupcions temporals a la
resposta habitual de la vegetació, per exemple causats per períodes
curts de sequera, d'un o dos anys. Per acabar, tenim els canvis
graduals, que depenen de molts processos, i que ens indicaran si per
exemple està augmentant la superfície forestal lligada a un procés
de transició forestal.
Aquests canvis no són
necessàriament excloents i resulta comú que convisquin entre ells.
Per a la seva representació, a l'exemple d'avui, utilitzarem una sèrie
històrica d'imatges dels darrers 16 anys, concretament del sensor
MODIS del satèl·lit Terra de la NASA. Cada una d'aquestes 16
imatges representa la resposta de la vegetació per la darrera
quinzena del mes d'abril de l'any corresponent.
La figura 1 mostra un
mapa de les Illes Balears. La llegenda representa els valors de
l'índex de vegetació NDVI que van de 0 a 0.7. La seva interpretació
és senzilla: com més alt sigui aquest valor, més esponerosa serà
la vegetació. El mapa està dividit en dues parts i ja hem avançat
que fa referència a la darrera quinzena d'abril. A la part esquerra
tenim els valors de la mitjana dels darrers 15 anys mentre que, a la
dreta, tenim els valors d'enguany. El primer que veiem és que
enguany la major part de la coberta vegetal de les Illes Balears
mostra uns valors per davall de la mitjana. Aquesta pèrdua és
especialment visible a l'Illa de Formentera, així com al migjorn de
Mallorca i a la meitat sud de l'eix del Raiguer.
 |
igura 1. Comparativa entre
els valors d'NDVI per la darrera quinzena d'abril d'enguay i de la
mitjana dels darrers 15 anys. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA
|
La figura 2 representa
una passa més en l'anàlisi: es tracta d'un mapa d'anomalies, enteses
com les diferències positives o negatives dels valors d'enguany
davant els valors de la mitjana dels darrers 15 anys. Així, veiem, en color vermell com la vegetació de la major part del territori
ha experimentat una minva en els seus valors; en color gris tenim aquelles
àrees que es mantenen estables i, en color verd, aquelles
àrees que mostren un augment dels valors. Veurem com hi ha zones
sense dades, principalment properes al litoral on la contribució de
la resposta de la mar, afectaria al valor del píxel.
 |
Figura 2. Mapa d'anomalies
que reflexa la pèrdua/augment de vigor de la vegetació de la
darrera quinzena d'abril d'enguany amb la mitjana dels darrers 15
anys. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA
|
La interpretació
d'aquests canvis no té cabuda dins els límits físics d'aquesta
secció. En tot cas convidam al lector que s'hi entretingui. Tanmateix
conviuen les diferents tipologies de canvis que hem comentat abans. A
tall d'exemple, veiem els efectes de la sequera al migjorn de
Mallorca, així com traces de canvis abruptes recents, com és la zona
afectada per l'incendi d'Andratx de 2013. Però també veiem àrees
amb una major resposta de la vegetació malgrat la sequera,
sobretot a àrees forestals, com als alzinars de la zona d'Esporles i
Puigpunyent o a la meitat nord de la serra de Tramuntana, indicadors
que entrarien dins els canvis graduals d'augment i densificació de
la coberta forestal.
11/7/16
Menorca nevada
La
longevitat del satèl·lit Landsat-5 ens regala imatges encisadores.
Arribat l'estiu, en el
moment d'escriure aquestes línies, la predicció meteorològica
anuncia episodis de pols en suspensió provinents del Sàhara. Així,
per compensar la xafogor pròpia d'aquests episodis, recuperarem una
imatge glaçadora.
Dia 12 de febrer de
2010, a les 11:15 hora local, el satèl·lit Landsat-5 passava sobre
Menorca i ens brindava una captivadora imatge, amb una important part
de l'illa coberta de neu. La figura 1 dibuixa Menorca amb un fons de
color verd, enfarinat d'un blau clar. Això no significa que la neu
fos de color blau, sinó que, per tal de distingir la neu dels niguls,
he utilitzat una particular combinació de bandes del sensor que més
endavant comentaré.
 |
Figura 1. Menorca
enregistrada pel Landsat-5 dia 12/02/2010. El color cian indica la
presència de neu. Font: ESA
|
Per parlar de nevades a
les Illes Balears, i en particular d'aquest episodi excepcional, res
millor que conversar amb el geògraf i home del temps Miquel
Salamanca:
"Durant aquells
dies de febrer, un anticicló s’establí a les Illes Britàniques, i possibilità que la Mediterrània Occidental fos bressol d’una
borrasca relativament profunda, centrada entorn a les Illes Balears.
Entre els dies 9 i 12 de febrer, la borrasca es traslladà cap a
Itàlia, on va esdevenir una gran àrea de baixes pressions amb
diversos centres.
Les
peces encaixaven, i féien arribar el principal ingredient de qualsevol
nevada: L’aire fred. El passadís d’aire establert entre la baixa
pressió i l’anticicló mobilitzà un cos d’aire fred des del
centre-nord del continent europeu cap a la Mediterrània, la part més
freda del qual arribà a les Illes Balears el dia 11 de febrer,
empesa per la tramuntana.
El
trànsit sobre la Mediterrània carregà l'aire d'humitat, a la
vegada que l'escalfà, afavorint els moviments ascendents, formant
niguls. La imatge és testimoni d’aquest procés: s’hi destrien
molt bé els niguls típics de les masses fredes, organitzats en
petites cèl·lules uniformes, separades entre si i de petita
entitat.
Per
acabar, l’orografia menorquina -encara que discreta- també va
influir. Sense tenir l'entitat del relleu de la Serra de Tramuntana,
el litoral menorquí representa una ruptura respecte a la uniformitat
de la mar. La superfície terrestre, més rugosa que la marina,
incrementa el fregament de l’aire, les turbulències i els
moviments en vertical, amb aparició de niguls i major vigor del
existents."
Tornant a la figura 1,
amb l'objectiu de desxifrar el color blavós de la neu, imaginem que
anam dins el satèl·lit: en passar per damunt Menorca els nostres
ulls veurien la neu de color blanc, d'una forma semblant a la figura
2. Un Sol baix, propi del mes de febrer, il·lumina una part dels
niguls, mentre que en deixa una altra part a l'ombra. Si a la part
il·luminada podem esbrinar la textura dels niguls, a la part més
fosca la textura es confon amb la neu. Per tant, ens trobam davant el repte de
distingir aquests dos elements.
 |
Figura 2. Una combinació de
color natural dificulta destriar la neu dels niguls. Font: ESA
|
Incorporarem la banda
de l'infraroig d'ona mitjana, atès que el comportament dels niguls i
de la neu és diferent. Això és a causa que les gotes d'aigua
i els cristalls de gel que formen els niguls són d'una mida unes deu
vegades inferior a la dels grans de neu. Aquesta combinació de
bandes permetrà distingir amb claredat la neu -representada de color
blau clar (cian)- dels niguls blancs.
Per acabar, és de
justícia recordar que en el moment d'enregistrar aquesta imatge, el
satèl·lit Landsat-5 feia 26 anys que estava operatiu, fent voltes a la Terra
de manera ininterrompuda. Enlairat dia 1 de març de 1984 estigué operatiu
fins al mes de març de 2013. Tot un prodigi de la ciència i la
tecnologia, que demostra que la humanitat és capaç de fabricar ginys no
sotmesos a l'obsolescència programada. Imaginem per un moment que
els nostres telèfons intel·ligents tinguessin la mateixa vida útil
que la que tingué el Landsat-5.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)