La llavor de l’Embat

La partió mar i terra juntament amb el Sol ens dibuixa aquest vent tan lligat a Mallorca.

L'Embat és un vent lleial, que ha permès a generacions d’illencs anar a l’era a separar el gra de la palla  i moldre el blat amb molins de vent fariners, fer-se a la vela amb llaüt o treure aigua del subsòl per conrear horta o dessecar albuferes. Amb l'arribada del motor de combustió, l’ús de l'embat capgirà, fent agradable –a locals i turistes– tombar-se a les platges o apadrinar la pràctica de la vela esportiva. L'embat  –que també alimentarà les primeres tempestes de final d'estiu– sembla més que un vent i fora embat la vida a Mallorca no seria el mateix.

L'Embat és fill del Sol i del comportament contrari entre mar i terra al seus raigs. Per entendre com neix ens servirem d'una imatge de satèl·lit.

La figura 1 mostra un mapa amb la temperatura del sòl a partir de dades del sensor MODIS del satèl·lit Terra. La imatge és del 24 de juny a les 11:29 hora local. Si ens fixam en la llegenda, veim com una part important de l'illa –escalfada durant unes hores pel Sol– registra temperatures de la superfície del sòl superiors a 40 ºC. En canvi, la temperatura de la superfície del mar (figura 2) a partir de dades del sensor MODIS del satèl·lit Aqua marcava entre 22 ºC i 25 ºC. Així es confirma el comportament contrari entre mar i terra a la radiació solar que serà la llavor d’aquest vent.

Figura 1: Temperatura del sòl dia 24/06/16 a les 11:29 hora local. Font: J. Bauzà a partir de dades NASA

Tenim els ingredients per engegar la circulació de l'aire: en primer lloc ens trobam amb una superfície del sòl amb temperatures per damunt els 40 ºC on l'aire, en contacte amb aquesta, s'escalfarà i començarà a ascendir com si es tractés d'un globus aerostàtic. L’aire, en ascendir, deixa un buit que necessàriament ha de ser reemplaçat per aire més fred, més dens i amb un pes major. L'aire que es situa sobre la superfície marina que envolta Mallorca a uns 22 ºC, compleix perfectament aquests requisits i es posarà en moviment.

La figura 2 ens permet confirmar el que hem anat explicant fins ara. Sobre un mapa amb el relleu de Mallorca tenim unes isotermes que ens indiquen les àrees amb una temperatura del sòl més elevada, així com la temperatura de la superfície del mar que envolta l’illa.

Figura 2: Àrea de convergència i diferència de temperatura mar/terra Font: J. Bauzà a partir de dades NASA

El punt 1 indica una zona entre Binissalem, Inca i Sencelles on la temperatura del sòl ha arribat als 46 ºC. En aquesta àrea, a més a més del moviment ascendent de l’aire per la seva temperatura, coincidiran dos corrents d’aire –senyalats en el mapa per dues fletxes– que vénen en sentit contrari. Provinent de la badia de Palma, l’embat de SO es toparà amb l’embat de NE provinent de les badies d’Alcúdia i Pollença. En topar-se els dos vents, augmentarà el moviment ascendent de l’aire que, en dies d’inestabilitat atmosfèrica, pot generar tempestes.

També observam indrets a Llucmajor (2), Campos (3) i a Felanitx (4) amb elevades temperatures del sòl i que també engegaran l’embat.  En el cas de la serra de Tramuntana, l’embat queda frenat per l’altura dels cims i no es pot desenvolupar. Si tornam un moment a la figura 1 podem observar una coincidència entre les zones amb major temperatura (en vermell) i aquelles sense vegetació, amb un sòl sec, bo d’escalfar i que podem veure a la imatge de satèl·lit en el requadre petit.

Així, mentre esperam les tempestes de finals d’estiu, ens podem demanar, si qualque dia l’embat tornarà alimentar molins de vent, potser per fer corrent elèctric més “net”.