El Centre Geogràfic de Mallorca

 

presentació

 

La percepció del territori és una sensació que, quan assoleix transcendència col•lectiva, esdevé un referent de cohesió identitària. Un concepte geogràfic que configura aquesta impressió és el de la centralitat, tal com ho fan els límits, les partions o les fronteres. A partir de l’anàlisi de la centralitat geogràfica de Mallorca i del seu marcatge, es pretén contrastar les semblances i les diferències existents entre la visió tradicional i la visió actual d’aquesta, si fa no fa, manifestació del patrimoni cultural immaterial. Igualment, es duu a terme una aproximació didàctica a diverses metodologies a l’ús per localitzar centres geogràfics, amb l’objectiu d’emfasitzar la disparitat i la relativitat dels resultats. L’exercici permet concloure que la situació i, fins i tot, l’existència del centre és una qüestió irrellevant, però, allò que resulta d’interès són els relats i els discursos que es generen al seu entorn.

 

fragment de l’obra

 

SOBRE EL SIGNIFICAT DEL CENTRE

 

Un dels nostres objectius és constatar la permanència o no d’una percepció de la centralitat a l’illa de Mallorca com a indret de referència identitària i observar com aquesta permanència se substancia a través de ‘marcadors’ o fites. Paral•lelament, identificam “relats” d’acompanyament per a la “construcció” d’aquestes fites i la seva justificació. En aquest sentit, aportam un inventari que abasta des de tradicions explicatives, llegendes, anècdotes, facècies, fins a informes oficials, científics i accions de reafirmació popular o de promoció institucional o mercantil, que n’evidencien la seva permanència. Una visió, per tant, antropològica de l’individu i de la comunitat que comparteixen una determinada cosmovisió de la realitat que els envolta i, en concret, del seu entorn.

Una qüestió rellevant que s’ha de prendre en consideració quan hom parla de centralitat geogràfica és el caràcter de convenció que té aquest concepte. El centre d’un indret i, naturalment, la seva percepció és una construcció cultural, un ‘constructe’ fruit de la convenció col•lectiva més o menys acceptada o assumida. La percepció compartida d’un referent, per tant, és quelcom semblant (i a escala local) al que pot esser la convenció o l’acord que l’Equador és el paral•lel 0; que el metre és el patró de mesura, conservat a París; que el meridià de Greenwich és el meridià zero (una convenció internacional adoptada l’any 1884), o que la barcella de Sineu, abans de l’adopció del sistema mètric decimal, era el patró de referència per a la mesura d’àrids a Mallorca.

Tot plegat, per tant, hem d’entendre el marcatge dels centres com una acció concreta, quan, per una part, es basa en el relat tradicional, que acudeix a una fita significativa (pou, cova, etc.) per fer-se visible i, per altra, quan es basa en una acció abstracta, fonamentada en un càlcul teòric que requerirà d’una translació del resultat de la formula matemàtica a la realitat territorial.

Deixant de banda la metodologia emprada, la voluntat i l’esforç de determinar el centre d’un territori –igual que l’esforç per senyar una partió, un límit o una frontera– respon a la cosmovisió i a la necessitat pregona que té l’individu d’ordenar el territori. A partir de la concepció antropocèntrica i etnocèntrica, l’entorn immediat i no tan immediat (la terra, el relleu, els arbres…) esdevé una prolongació del cos humà i del cos social. A partir de la nostra situació particular a l’espai o a partir d’algun punt concret, els nostres sentits arriben o perceben la presència o absència d’elements que defineixen o caracteritzen el nostre entorn i que ens donen seguretat.

Fins i tot, des de l’espai còsmic, alguns astronautes, a bord de l’Estació Espacial Internacional, afirmen que, el primer cop que tenen l’oportunitat de guaitar cap a la Terra, cerquen casa seva, la seva ciutat i, en definitiva, el seu entorn; amb el pas del temps, deixen de veure les fronteres i observen els oceans, els relleus, etc., fins que arriba el moment en què acaben per observar, gaudir i entendre la Terra com un tot indivisible.

Quan es comparteix l’espai immediat amb altres persones o amb altres comunitats, es desencadena una nova situació, un conflicte d’interessos contraposats o compartits, que és determinant a l’hora de definir, mantenir o reforçar l’abast d’aquest espai ‘vital’. És el moment d’arribar a acords i convenir. Amb els altres, al costat dels altres o front als altres, l’espai immediat passa a fer part de nosaltres mateixos i s’activa un sentit d’apropiació, que transforma l’espai en territori. Aquest esdevé, juntament amb tot un seguit d’altres variables, un element constitutiu de la identitat individual o col·lectiva.

Tot partint de l’evidència que la concepció de la centralitat és una manifestació de caràcter universal, que afecta tots els indrets i tots els temps, atès que l’home –l’individu i el grup humà– tendeix a construir una cosmovisió en la qual la seva pròpia posició és el punt de referència. El concepte de centralitat és divers, no només geogràfic, sinó també social, polític, geopolític, religiós o espiritual. Totes les cultures han tengut i continuen tenint referents de centralitat (Delfos, l’illa de Rodes, Jerusalem, Roma, la Meca), que poden ser substituïts per altres referents que responen a altres conceptualitzacions (París, Londres, Nova York). Fins i tot, des d’una altra perspectiva, els estadis de futbol esdevenen per a alguns el centre del món.

El ‘marcatge’ de la centralitat es manifesta de forma molt diversa, tot generant una munió d’elements materials simbòlics, representatius, que en permeten la visualització. Tot i que en termes tradicionals la percepció de centralitat pertany a l’àmbit subjectiu i emocional i respon a una noció intuïtiva, des del moment en què entra a fer part de l’imaginari col•lectiu, reforça el sentiment d’identitat i s’instal•la dins el conjunt dels elements del patrimoni cultural immaterial local. D’alguna manera s’ha de recórrer també al concepte de convenció.

Les característiques físiques del territori insular són una dificultat a l’hora de determinar el centre geogràfic, que és, per definició, una operació complexa susceptible de diferents solucions. Quan es tracta de figures irregulars, els resultats no només són difícils sinó imprecisos, ja que cal tenir en compte la major o menor precisió dels càlculs, l’escala emprada, la projecció cartogràfica més adequada, etc.

En teoria, els patrons matemàtics poden aportar un element de precisió, un punt exacte, abstracte. Els punts extrems també poden esser arbitraris. Tant és així, que fins i tot amb els mateixos criteris de càlcul es pot arribar a resultats diferents i alhora satisfactoris. En aquest sentit, és tot un clàssic el breu article d’Oscar S. Adams.  Com que no hi ha un mètode definitiu per localitzar el punt central, és millor ignorar-lo completament, ja que qualsevol persona pot qüestionar-se el mètode de la seva determinació des d’un altre punt de vista.

No obstant, són característiques a l’esser humà la curiositat i la determinació de la seva posició mitjançant criteris imprecisos sense una necessària constatació científica. A l’àmbit de les percepcions, és possible establir el centre geogràfic de l’illa, de cada illa, de cada estat, de cada continent i, en una escala inversa, de cada ciutat, de cada poble o de cada llogaret. Aquesta és una evidència en el nostre entorn: sigui Europa, la península Ibèrica, Catalunya, cada una de les Illes i, naturalment, Mallorca.

 

índex

 

Al bell mig de l’illa aimada per Climent Picornell

1. Som excèntrics?

2. Sobre el significat del centre

3. Les manifestacions de la centralitat

De la visió tradicional a la visió actual

4. Els centres de Mallorca

5. Les centralitats alternatives

6. Com es determina el centre?

7. Sobre el mode de fitar

8. Conclusions

9. Itinerari pels centres de Mallorca

 

fitxa tècnica

 

títol: El centre geogràfic de Mallorca. Percepció del territori i identitat local

autors: Joan Bauzà Llinàs, Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gròs

pàgines: 79 · enquadernació: Rústica amb solapes

isbn: 978-84-16416-18-9 · pvp: 12,00 €

 

 

distribuïdors

 

Palma Distribucions: Illes Balears

Nordest Llibres: Catalunya

Sendra Marco: País Valencià