Fites geogràfiques

5/7/15

Ona de calor juliol 2015. Imatges a partir del sensor tèrmic del Landsat

Es presenten unes imatges a partir del sensor tèrmic de Landsat de dia 04/07/2015 a les 10.30 UTC on es poden observar alguns detalls: La major temperatura de les pistes de l'Aeroport de Son Sant Joan front als edificis que l'envolten; el clot d'Aubarca, amb temperatura elevada o les zones humides -més fredes- de la mateixa manera que el llit dels principals torrents. També unes temperatures més suaus a llevant pels vent dominant. Segur que es poden veure molts altres detalls.

P.D. La tonalitat més suau de les imatges de Menorca a les de Mallorca és deguda a que, al ser imatges diferents, 196032 (Menorca) i 196033 (Mallorca), el càlcul de l'histograma per la posterior classificació varia.

27/6/15

Imatges d'alta resolució espacial. El satèl·lit OrbView-3

El satèl·lit OrbView-3 capturava imatges d'alta resolució espacial: multiespectrals de 4m i pancromàtiques d'1 m. La dallada de les passades era de 8 km. El satèl·lit tenia la seva òrbita a 470 km d'altitud i va deixar de ser operatiu el mes de març de 2007.

Les imatges multiespectrals disposen de 4 canals: infraroig proper, vermell, verd i blau amb les que es pot dur a terme una anàlisi d'aspectes físics del territori com per exemple la vegetació. La banda pancromàtica, amb 1 m de resolució espacial, permet visualitzar i cartografiar cases, cotxes etc.

Es presenten una sèrie de composicions a partir d'una imatge multiespectral de dia 13-08-2005. Algunes imatges en color natural i altres en NIR-R-G on el color vermell ens identifica la presència de vegetació vigorosa.

Es poden observar els conreus de reguiu de sa Marjal, o el canyet de s'Albufera. També la manca d'estrat arbori a la vessant nord del puig de Sant Martí -molt castigat pels incendis- o el bosc de ribera i l'alzinar -amb un vermell més intens que els pinars.

Ben segur que si observau amb deteniment trobareu altres elements interessants.

Si voleu conèixer més detalls del satèl·lit OrbView-3 podeu accedir a l'enllaç

https://directory.eoportal.org/web/eoportal/satellite-missions/o/orbview-3

7/6/15

Temperatura en superfície a partir de les bandes 31 i 32 d'Aqua MODIS

La imatge captada pel satèl·lit Aqua MODIS el passat dia 4 de juny a les 12:55 UTC presentava les Illes Balears amb absència absoluta de niguls (Figura 1).

Una combinació de les Bandes 31 i 32 del sensor MODIS permet calcular la temperatura de la superfície amb una resolució d'1 Km. Per tant es disposa d'un valor de temperatura per cada km2.

Es mostren una sèrie de mapes de cada una de les illes (figures 2-4) en les que es pot veure quina era la temperatura, classificada en diferents intervals, en aquell moment. A mode d'exemple, entre 40-45 ºC hi havia fins a un total de 2748 km2.

Per aquells que vulguin comprovar amb més detall la temperatura, a l'enllaç http://bit.ly/1ATPrUW

he deixar els ràsters, en format GeoTiff, amb el valor de temperatura per cada km2.

Salut

Joan

Figura 1

Figura 2

Figura 3

Figura 4

4/6/15

Menorca en vuit retalls

El passat dia 2 de juny, a més de l'absència de niguls, la baixa presència d'aerosols a l'atmosfera i una humitat baixa afavorien una bona visibilitat.

Adjunt una sèrie d'imatges de Menorca adquirides aquest dia pel satèl·lit Landsat 8 amb una combinació RGB432. Aquesta combinació s'anomena "color natural" degut a que és la visió més semblant a la que tendria l'ull humà des del satèl·lit.

La resolució espacial de les bandes 4,3,2 és de 30 m i ha estat augmentada a 15 m mitjançant la banda pancromàtica.

3/6/15

Augmentant la resolució espacial d'imatges del satèl·lit Landsat

El sensor Operational Land Imager (OLI) del satèl·lit Landsat 8 captura imatges a diferents bandes de l'espectre visible i de l'infraroig i ho fa amb una resolució espacial de 30 m. Una de les bandes (pancromàtica) té una millor resolució espacial, de 15 m per píxel.

Aquesta banda pancromàtica ens aporta una imatge amb molt de detall però en escala de grisos mentre que la resta de bandes del visible i de l'infraroig - de forma individual o combinades - ens ofereixen informació que ens permetrà discriminar diferents variables físiques i biogeogràfiques. Per exemple, una combinació RGB de les bandes de l'infraroig proper, vermell i verd permet destacar, en color vermell intens, la presència de vegetació esponerosa.

Gaudir de la millor resolució espacial de la banda pancromàtica a la vegada que disposar de la informació que ens aporten la resta de bandes del visible i de l'infraroig és -en certa manera- possible. Es tracta d'un procés en el que la banda pancromàtica és utilitzada com a filtre -un sedàs- per la resta de bandes.

Aquest procés millora la resolució espacial de les imatges i a l'anàlisi visual es poden veure més detalls. En tot cas, els valors dels píxels es veuran modificats i això cal tenir-ho en compte en cas de continuar amb una anàlisi digital de les imatges.

Adjunt una sèrie de retalls de Mallorca a partir d'una imatge de dia 02/06/2015 i que ha estat sotmesa a aquest procés de millora de resolució espacial. El resultat és força interessant, considerant que el Landsat té la seva òrbita a 705 km d'altitud.

15/5/15

Sismicitat i centrals nuclears

Global Earthquake Hazard Frequency and Distribution is a 2.5 minute grid utilizing Advanced National Seismic System (ANSS) Earthquake Catalog data of actual earthquake events exceeding 4.5 on the Richter scale during the time period 1976 through 2002. To produce the final output, the frequency of an earthquake hazard is calculated for each grid cell, and the resulting grid cells are then classified into deciles (10 classes consisting of an approxiamately equal number of grid cells). The greater the grid cell value in the final output, the higher the relative frequency of hazard posed by earthquakes. This data set is the result of collaboration among the Columbia University Center for Hazards and Risk Research (CHRR) and Columbia University Center for International Earth Science Information Network (CIESIN

Citation(s):

Center for Hazards and Risk Research - CHRR - Columbia University, and Center for International Earth Science Information Network - CIESIN - Columbia University. 2005. Global Earthquake Hazard Frequency and Distribution. Palisades, NY: NASA Socioeconomic Data and Applications Center (SEDAC). http://dx.doi.org/10.7927/H4765C7S. Accessed DAY MONTH YEAR.

Dilley, M., R.S. Chen, U. Deichmann, A.L. Lerner-Lam, M. Arnold, J. Agwe, P. Buys, O. Kjekstad, B. Lyon, and G. Yetman. 2005. Natural Disaster Hotspots: A Global Risk Analysis. Disaster Risk Management Series No. 5. Washington, D.C.: The World Bank. http://go.worldbank.org/PT8XJZW3K0.