Mapa amb la relació d'habitatges buits a Palma segons el cens de 2011

Es mostra un mapa amb el nombre d'habitatges buits a Palma. Les dades, publicades per l'INE, corresponen al cens amb referència dia 1 de novembre de 2011. La distribució es representa per seccions censals. Segons dades del cens, a Palma es comptabilitzaven un total de 15550 habitatges buits.

La cartografia dels padrins

A partir de les dades del cens amb referència dia 1 de novembre de 2011, publicades per l'INE, es mostra una cartografia amb la població major de 64 anys. La particularitat és que la distribució elegida són les seccions censals. Es presenten quatre mapes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i Palma. Per acabar s'inclou una taula amb algunes de les variables susceptibles de ser cartografiades a escala de secció censal i que he elegit de forma aleatòria d'una secció censal de Palma. A veure si qualcú l'endevina.

Variables del cens de 2011 (INE) cartografiables a escala de secció censal (1)

Variables del cens de 2011 (INE) cartografiables a escala de secció censal (2)

Inundacions en el Marroc, novembre 2014

Es presenten unes imatges captades pel sensor OLI del satèl·lit Landsat 8. Les imatges són prèvies i posteriors a les inundacions que afectaren al Marroc durant el passat mes de novembre. A l'enllaç http://www.meteoillesbalears.com es pot consultar una previsió del temps que va fer en Miquel Tomàs de @metillesbalears sobre aquesta zona pels darrers dies de novembre. Les inundacions tengueren conseqüències tràgiques, amb pèrdua de vides humanes i bens materials.

Una combinació RGB 6,5,3 a partir de l'infraroig mitjà, infraroig proper i verd evita que l'aigua carregada de sediment es confongui amb el color marró del sòl en una composició a color natural. 

Cada una de les imatges és una composició a partir d'una imatge de dia 14/11/14 a la part esquerra i una imatge de dia 30/11/14 a la dreta.

Herència espacial de la Guerra Freda. Les imatges desclassificades de la dècada de 1960 i 1970

Durant la dècada de 1960 i 1970, en un escenari de Guerra Freda, els EUA varen dur a terme una sèrie de missions de teledetecció amb diferents satèl·lits de reconeixement. Un dels motius era esbrinar la capacitat del sistema de míssils de la antiga Unió Soviètica, a la vegada que, produir cartografia per l'exèrcit dels EUA i altres organismes federals. Així, entre 1960 i 1972 es varen enregistrar un total de 860.000 imatges de tota la superfície terrestre. 

Els satèl·lits es llançaren en diferents missions, orbitant entre els 180 i els 300 km d'altitud. Durant la seva òrbita, una o vàries càmeres anaven enregistrant fotografies de la superfície terrestre. Finalment, el satèl·lit perdia l'òrbita i una càpsula que contenia el material fotogràfic era recuperada per l'exèrcit. La resolució espacial de les imatges variava entre els 0.6 m i els 140 m.

Una part d'aquestes imatges va ser desclassificada pel President Clinton a a l'any 1995. En l'actualitat, les imatges estan custodiades pel Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Les imatges, comparades amb imatges actuals, són una font d'informació per observar els canvis soferts a la superfície terrestre durant els darrers cinquanta anys.

Es presenta un petita selecció d'imatges de diferents indrets, començant per la glacera d'Aletsch, als Alps Bernesos i continuant pel golf Pèrsic, amb una rellevància geopolítica important. Seguidament es pega un bot fins a Grenlàndia, per finalitzar a l'Himalàia, amb imatges -com la dels Alps- que ens permeten observar la coberta de neu i gel, variables importants en un escenari de canvi climàtic. 

La part esquerra de la imatge representa l'àrea del requadre vermell de la imatge superior, a la vall de Chitwuan, al Nepal. Es pot observar l'alta resolució espacial, d'aproximadament 5 m. A la part dreta de la imatge es pot observar,  a partir d'una imatge de Google Earth. com és l'àrea en l'actualitat

La banda 9 "Cirrus Band" del Landsat 8

La nova banda 9 del sensor OLI del Landsat 8 té una resolució espectral entre 1,34 - 1,36 µm. La banda -coneguda com Cirrus Band- ajuda a identificar la presència de Cirrus.

Els Cirrus podem ser molt prims, dificultant la seva detecció en altres bandes de l'espectre electromagnètic. La part esquerra de la imatge presenta una composició en color natural, es a dir, el que aproximadament veuria l'ull humà des del satèl·lit a 700 km d'altitud. Es pot intuir la presència de niguls però, en general, aparenta ser un dia relativament clar. En canvi, la part dreta de la imatge, agafada en el mateix instant i, formada a partir de la banda 9, deixa a la vista una important presència de Cirrus. 

La banda 9 actua a partir de reflectir els cristalls de gel dels niguls alts a la vegada que és absorbida pel vapor d'aigua aprop de la superfície.

Determinar la presència de Cirrus, permet determinar si cal incorporar mesures correctores a la imatge, ja que, els valors del píxels poden resultar afectats.

Landsat Coastal Band

La banda 1 del sensor OLI del satèl·lit Landsat 8 és una novetat dins el programa Landsat. Aquesta banda té una resolució espectral de 0.433–0.453 µm, en el canal visible del blau, concretament del blau profund i violeta. Aquesta banda també es coneix com coastal aerosol band, arrel dels seus dos usos principals: la captació d'imatges en aigües poc profundes, i el seguiment de les partícules fines com la pols i el fum.

En aquesta imatge, de dia 06/11/14, la banda 1, permet destacar la presència de sediment dins la mar (remoguda) a la badia de Palma.  Cal recordar que en aquestes dates, Mallorca arrossegava uns dies de pluges i fort vent.

La nevada de gener de 1985 a partir del Landsat 5 TM

Es presenta una imatge, a diferent escala, i diferent combinació espectral, captada dia 13/01/85 a les 10:01 GMT, pel sensor TM del Landsat 5.

Les figures 1-2 permeten observar una important superfície nevada (color cian) sobre la Serra de Tramuntana. Per tal de diferenciar la neu dels niguls, es combina la imatge en fals color, utilitzant les bandes 5,4,2 (Infraroig mitjà, infraroig proper i verd). 

La reflectància de la neu és molt elevada en el visible i es podria veure perfectament amb una composició a color natural però, amb presència de niguls, la seva distinció no és senzilla (figura 3). En aquest cas és millor incorporar la banda de l'infraroig mitjà, donat que les gotes o cristalls de gel dels niguls són més petits que els grans de neu, absorbint una menor radiació en aquesta banda. Així, amb color cian (blau verd) es pot distingir la neu front als niguls.

Figura 1. Fals color 5,4,2

Figura 2. Fals color 5,4,2

Figura 3. Color natural 3,2,1